Robert Smith, The Cure, el 1981: "Els americans que copien la new wave em semblen estúpids"
- El 1981, quan Robert Smith va parlar amb TVE al Ritz de Nova York, The Cure només tenia tres discos i cap nom a Espanya; el 5 de juny tornen al Primavera Sound com a cap de cartell
- El 2012, The Cure actua per primera vegada al Primavera Sound, amb el concert individual més llarg de la història del festival
El divendres 5 de juny del 2026, The Cure torna al Primavera Sound de Barcelona com a cap de cartell. La primera vegada va ser el 2012, quan Robert Smith i la seva banda van fer el concert individual més llarg de la història del festival: gairebé tres hores. Quaranta-cinc anys enrere, quan el periodista Àngel Casas els va entrevistar per a Musical Exprés de TVE al Ritz de Nova York, a Espanya gairebé ningú sabia qui eren.
Era el juliol del 1981. The Cure havia publicat tres discos, només un disponible a Espanya, i actuava per segona vegada a Nova York, a l'històric Ritz de l'East Village. Casas, presentador del programa musical de TVE, va gravar l'entrevista durant la gira americana del grup i la va emetre el 8 de novembre del mateix any. La premsa britànica i centroeuropea ja els apuntava com el gran nom del futur dins la New Wave. A casa nostra, eren pràcticament desconeguts.
“La idea dels grups americans d'intentar copiar-ho em sembla estúpida“
Smith no va tenir cap problema a plantar-se davant les etiquetes. Quan Casas li va preguntar per les diferències entre l'escena britànica i l'americana, el músic va ser tallant: "La New Wave a Anglaterra va començar amb el punk, que era un fenomen social creat per allò que passava al país, específicament a Gran Bretanya. La idea dels grups americans d'intentar copiar-ho em sembla estúpida." Tot i així, va salvar algunes excepcions: "Hi ha grups a Amèrica que entenen la new wave d'una altra manera, com els Talking Heads i Television que funcionen [...] però no tenen res a veure amb els grups anglesos."
Una new wave que no era de cuir ni cadenes
Per a Smith, el terme s'havia deformat tant als Estats Units que allà s'associava a estètica de cuir i cadenes. Els grups que ell considerava realment new wave no tocaven punk, utlitzaven sintetitzadors i feien música electrònica. El salt atlàntic havia buidat la idea original de contingut.
Smith també va defensar la proposta artística del grup davant la pregunta de per què generaven tant d'interès en un panorama saturat. La seva resposta apuntava a fugir dels clixés del rock and roll "apropant-se a les coses des d'un angle diferent", no com un exercici de diferenciació gratuïta, sinó com una manera genuïna d'abordar la música.
““
El públic que no entenia res, i el que sí
Sobre aquella segona visita a Nova York, Smith va reconèixer que la primera no havia anat bé: el públic havia anat per curiositat, atret per la imatge de grup punk britànic, i s'havia quedat fred. El 1981 creia que la situació havia canviat perquè els assistents ja havien escoltat els discos. "És entreteniment, no entreteniment buit", va afirmar, "perquè amb nosaltres et fa sentir implicat, si vols entendre-ho."
Quaranta-cinc anys després d'aquella nit al Ritz, Smith torna a Barcelona a un Primavera Sound que ja ha esgotat totes les entrades.
