Catalunya afronta el dia més sufocant de l'episodi amb màximes que poden arribar als 40 graus
- Els termòmetres es disparen per sobre els 38 °C al Pla de Lleida i l’Ebre, mentre les nits tropicals s'instal·len a Barcelona
- Parlon alerta d'un estiu amb alt risc d’incendis per la calor i demana prudència davant l'impacte de l'activitat humana
Catalunya viu un episodi de temperatures excepcionalment altes per a finals de maig, amb un dijous que apunta a ser el dia més càlid d’aquest període. A bona part del territori, la situació és de calor sufocant, amb registres que poden superar els 38 °C al Pla de Lleida i a les Terres de l’Ebre, i amb valors puntuals que podrien arribar als 40 °C.
Segons el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), en jornades prèvies ja s’han assolit valors destacats, com els 36,6 °C a Vinebre (Ribera d’Ebre) o els 35,6 °C a Seròs (Segrià), confirmant un episodi plenament estiuenc. També s’han registrat màximes elevades a Girona, amb 35,1 °C. Tot plegat, en un context en què la calor s’ha intensificat progressivament.
A més de les màximes disparades, també preocupa la manca de descans nocturn. En diversos punts de Barcelona, fa quatre dies que les temperatures no baixen dels 20 °C, superant el llindar de nit tropical. Aquestes condicions, poc habituals per a l’època, evidencien la persistència de la calor i el seu impacte en la vida quotidiana.
Risc d'incendis en un context de calor persistent
En paral·lel, l’episodi de calor anticipa una campanya d’incendis que es preveu complicada. La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha advertit que la temporada vindrà marcada per les altes temperatures i per l’acumulació de vegetació després de les pluges de l’hivern i la primavera.
v
Aquesta vegetació, ha explicat, s’ha assecat amb les ventades dels últims mesos i esdevé especialment fràgil, fet que incrementa el risc de foc. Tot i que no es preveu escassetat d’aigua, Parlon ha insistit que el principal factor de risc continua sent l’activitat humana.
En aquest sentit, Bombers i Agents Rurals fan una crida a la prudència i recorden que nou de cada deu incendis tenen origen humà. A més, alerten del repte creixent de la simultaneïtat d’incendis, un escenari cada cop més habitual en episodis de calor intensa com l’actual.
Impacte de la calor a les aules
L'episodi de temperatures extremes no només afecta el carrer, sinó també els espais interiors, especialment els centres educatius. En alguns centres, ja s’han detectat valors que superen els límits establerts per la normativa. Les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC) denuncien que la calor a les aules s’ha convertit en un problema estructural.
Segons l’entitat, les altes temperatures i la manca de confort tèrmic tenen efectes directes sobre la salut i el benestar, però també sobre l’aprenentatge. Lidón Gasull, directora de l’aFFaC, ha avisat que “tenen un impacte directe en la concentració, l’aprenentatge i el rendiment acadèmic, tal com assenyalen diversos estudis internacionals i l’OCDE”.
Davant d’aquesta situació, diferents escoles han començat a monitorar la temperatura amb sensors, especialment a les Terres de l’Ebre, mentre creixen les mobilitzacions arreu del territori per reclamar mesures efectives, com més zones d’ombra o sistemes de climatització.
L’aFFaC reclama una resposta estructural del Govern que situï la crisi climàtica al centre de la planificació educativa, amb actuacions basades en criteris d’equitat que prioritzin els centres més vulnerables.
La calor també destapa la pobresa energètica
Aquest episodi de temperatures extremes també evidencia una realitat creixent: la dificultat de moltes famílies per mantenir la llar a una temperatura segura. Segons la sociòloga Anna Berga, "la pobresa energètica és la situació en què una llar no pot accedir als serveis energètics bàsics en condicions adequades", un problema que ja no es limita a l’hivern i que s’accentua amb les onades de calor.
“És una expressió de la desigualtat social“
A Catalunya, prop d’un 20% de la població no pot climatitzar correctament el seu habitatge, una situació amb impacte directe en la salut i el benestar. "No és només un problema energètic: és una expressió de la desigualtat social", adverteix Berga, que assenyala que avui dia mantenir una casa a una temperatura adequada "s’ha convertit en un privilegi per a moltes famílies".