Cultura entre reixes: teatre, llibres i segones oportunitats a la presó de dones de Wad-Ras
- Les internes organitzen activitats culturals per suportar el dia a dia i fomentar la convivència
- L'estigma i les dificultats laborals marquen el camí una vegada fora del centre
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
A la presó de Wad-Ras hi ha un únic accés. Un arc de pedra, amb les banderes espanyola i catalana a un costat. En avançar, quatre fanalets que no acaben d'il·luminar; no acompanyen. I vuit esglaons. Una porta verda i taronja s'obre i es tanca abans d'arribar a la següent.
La seguretat està pendent: no es fa cap moviment sense supervisió. Un detector de metalls, una garita, armariets... i més endavant, un altre control.
Dins, el primer mòdul. Parets blanques i beix, o blanques i verd clar, segons el passadís. Porten a les aules de formació, a una biblioteca, una cuina, un saló d'actes i a cel·les on dormen des d'una a sis persones. L'interior no destaca per tenir barrots, ni tan sols a les finestres. Hi ha un espai relaxat de convivència i les recluses es mouen amb relativa llibertat.
"No és com la gent s'imagina", explica la Gema, interna del centre. "Aquí pot haver-hi discussions, clar. Algun crit… però no passa d'aquí", assegura.
La presó més antiga de Catalunya
Wad-Ras és un edifici vell, petit i amb instal·lacions deteriorades, situat al districte de Sant Martí, a Barcelona. Es va construir el 1915 i és l'únic centre penitenciari exclusiu per a dones. També té l'únic mòdul de mares, on les internes poden conviure amb els seus fills fins als tres anys.
El 2031 està previst traslladar les dones a un nou equipament a la Zona Franca. Un amb perspectiva de gènere: espais adequats per a les mares i els menors i més àrees de visita i d'espera.
Al centre hi viuen 124 internes; algunes esperen judici i d'altres compleixen condemna. El centre és limitat i, per tant, la falta d'intimitat és constant. Les recluses comparteixen espais, rutines i les jornades es poden fer llargues i repetitives.
Les agents culturals
Per això dins els murs és necessària l'activitat; i bona part neix de les mateixes internes. Un grup d'entre 12 i 15 dones es reuneix cada setmana sota el nom d'agents culturals. De manera voluntària, organitzen activitats com tallers, projeccions o obres de teatre, entre d'altres.
"Som una comissió que ens encarreguem d'organitzar totes les activitats culturals i celebracions del centre", explica la Laura, que fa quatre anys que en forma part.
Sorgeixen idees, les posen en comú, les debaten. Idees que després passen per un filtre de direcció, però que, en la majoria dels casos, tiren endavant.
Ara, per Sant Jordi, preparen una obra de teatre, on la història canvia: la princesa no espera a ser salvada, sinó que es fa amiga del drac.
Construeixen les escenografies, pinten decorats i preparen activitats al pati. "Reutilitzen materials: cartrons, rotllos de paper… són molt ecologistes i creatives", explica l'Emma, integradora social. "No ens queda una altra", matisa la Laura.
Cultura per evadir-se i per créixer
Més enllà de l'entreteniment, les activitats tenen un impacte directe en el dia a dia de les internes. Per a moltes, és una manera de crear vincles. "Es mantenen actives, coneixen altres companyes, milloren la comunicació...", diu l'Emma. "Venen noies amb poca autoestima, que entren i es transformen", afirma.
"Quan vaig entrar era molt tímida", explica l'Arletys, que fa dos anys que és al centre. "Aquest grup m'ha ajudat a créixer com a persona". Llegeix, escriu i aprofita qualsevol moment per desconnectar. "Escric sobre com em sento i faig cartes dirigides a la meva filla de sis anys, que algun dia les podrà llegir".
Una reclusa mira un llibre de la biblioteca de la presó de dones de Wad-Ras ACN
"És difícil trobar un espai de tranquil·litat. Els llibres són la meva manera d'evadir-me", explica la Laura. Una forma d'oblidar, per un moment, on són. "Ara estic llegint una novel·la de terror", diu.
El pes dels prejudicis
Però si a dins el repte és fer passar el temps, fora ho és tornar-hi amb una etiqueta difícil d'esborrar. "Hi ha molts prejudicis", explica la Gema, que ja ha sortit de la presó —aquesta és la seva segona estada— i que evitava explicar d'on venia. "No és bo per al currículum".
Un recel, fins i tot, d'abans d'entrar. Algunes internes reconeixen que van arribar amb una idea molt diferent. "El primer dia vaig haver de trucar a la meva mare perquè em portés roba”, recorda l'Arletys. "Pensava que ens donarien monos taronges, com a les pel·lícules". "Vis a Vis ha fet molt de mal", lamenta la Gema.
Precisament, algunes de les agents culturals també formen part de la comissió d'acollida i ajuden en l'adaptació de les noves internes. "Sabem què és entrar amb por", expliquen. "Intentem tranquil·litzar-les i fer-les entendre que és un procés".
Formació i oportunitats laborals
Per combatre l'estigma social, el Departament de Justícia impulsa programes de formació. Enguany, el Govern de la Generalitat hi ha destinat prop de dos milions d'euros i ha beneficiat més de 500 reclusos. Els cursos permeten obtenir certificats professionals sense que consti que s'han cursat a la presó.
Dins del centre, també hi ha feines: a la bugaderia o a la cafeteria. "Com és una presó petita, les opcions són escasses", admet una integradora. Els diners que guanyen van al peculi, el compte personal de les internes. Sovint, però, aquests ingressos es fan servir per cobrir despeses bàsiques o tràmits relacionats amb els seus processos judicials.
Una reinserció plena d'entrebancs
La reinserció no és només una qüestió de voluntat. El cas de la Laura n'és un exemple. Organitza activitats culturals, col·labora en l'acollida de noves internes i treballa a la biblioteca. Tampoc té conflictes. I fa temps que intenta accedir a un règim més flexible que li permeti treballar fora, però no li concedeixen.
"Vull treballar de teleoperadora", explica. La seva sol·licitud ha estat rebutjada pel risc de reincidència. "No té sentit", diu. "Per tornar a estafar, primer hauria de tenir diners, crear una empresa, fer clients… I no vull tornar a la presó, sobretot per la meva família".
Des del centre penitenciari, el seu cas es veu com una mostra de les dificultats que tenen algunes internes per avançar en el procés de reinserció, fins i tot quan mantenen una evolució positiva i un compromís actiu. Malgrat tot, a Wad-Ras continuen buscant maneres de formar-se, crear i sentir-se útils, amb la mirada posada en un futur fora dels murs.
