L'Investigador del CSIC, Antonio Turiel, alerta de "racionament" si s'allarga la crisi pel conflicte a l'Orient Mitjà

Tot i aquest alleujament immediat de les mesures anticrisi aprovades pel govern espanyol, l’investigador del CSIC Antonio Turiel alerta que l’efecte serà “transitori” i condicionat a l’evolució del preu del petroli en el context de la guerra a l’Orient Mitjà.

Turiel considera que les accions adoptades responen a les receptes habituals davant l’inici d’una crisi energètica. “Són un petit alleujament transitori”, assegura, i apunta que podrien tenir una durada de només unes setmanes.

Turiel recorda que quan es redueixen impostos sense augmentar l'oferta, la demanda creix i el preu torna al punt d'equilibri en qüestió de setmanes. En aquell moment, qui s'emporta el marge que abans anava a les arques públiques és la companyia petroliera o gasística. Segons explica, aquest fet faria que els preus tornessin a pujar en poc temps.

L’impacte de la guerra en el subministrament

El científic adverteix que el veritable problema és estructural i està vinculat al conflicte al Golf Pèrsic, especialment al tancament de l’estret d’Hormuz. Això afecta el flux de petroli i gas i pot provocar escassetat en les pròximes setmanes.

Turiel recorda que aquesta regió concentra una part clau del subministrament energètic mundial i que qualsevol interrupció té conseqüències globals, també en altres matèries primeres com fertilitzants o metalls. De fet, és per on transita el 20% del petroli mundial i, el que és més rellevant, el 40% del petroli disponible per als països importadors com Espanya.

Per això, la gran arma de l'Iran és mantenir tancat l'estret d'Hormuz, per on transita el 20% del petroli mundial i, el que és més rellevant, el 40% del petroli disponible per als països importadors com Espanya. Turiel considera que, ara per ara, l'Iran va guanyant el pols geoestratègic.

Crítiques a l'escalada del conflicte

Turiel també qualifica d’“imprudència temerària” l’actuació dels Estats Units respecte a l’Iran. “Cap president s’havia atrevit a atacar-lo i els iranians fa dècades que es preparen”, afirma.

Segons ell, una escalada del conflicte podria agreujar encara més la crisi energètica i derivar en una afectació econòmica i humanitària de gran abast.

Escenari de racionament

Amb el bloqueig iniciat el 28 de febrer, els vaixells que van creuar l'estret abans del tancament triguen entre quatre i sis setmanes a arribar als ports europeus. Això significa que aquesta setmana s'estan rebent els últims carregaments de gas. A partir d'ara, comença a escassejar. Amb el petroli es produeix una situació similar.

Aquest escenari implicaria limitar el consum d’energia i decidir com es distribueixen recursos essencials entre sectors i població, una mesura que ja s’està aplicant en alguns països.

Haurem de començar a parlar de racionament

Si la guerra s'allarga mes i mig o dos mesos, Turiel adverteix: "Haurem de començar a parlar de racionament i de com gestionem una crisi econòmica brutal". No és un escenari hipotètic, segons l'investigador, Austràlia, el Japó, la Índia i Indonèsia ja apliquen bons de racionament de carburant.

El repte, explica Turiel, és decidir a qui s'assigna més quota: "Si dones a tothom per igual estàs dient que tot és el mateix, però potser has de donar més als pagesos".

Una crisi que va molt més enllà del petroli

Els efectes s'estenen a tota la cadena industrial. Tal com explica l'expert, del Golf Pèrsic surt el 30% del sofre mundial, matèria primera imprescindible per fabricar àcid sulfúric, que al seu torn és necessari per als processos de reducció del coure.

Els fertilitzants, l'alumini i la logística global de contenidors també estan afectats. "Allò de la cadena de subministraments que parlàvem quan la pandèmia era una broma comparat amb el que tindrem", avisa Turiel.