Catalunya manté un dèficit de gairebé 16.000 places residencials per a gent gran
- Malgrat que l'ocupació se situa en el 73,3%, les entitats socials alerten que l’oferta és insuficient davant l’envelliment de la població
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Catalunya presenta un dèficit estructural de places residencials per a gent gran. Així es desprèn de l'anàlisi de l'Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials a partir de les dades de l'Informe Mayores de l'IMSERSO. Les dades més recents estableixen que falten 15.761 places per assolir la ràtio de cinc places per cada 100 persones majors de 65 anys, un llindar que els experts consideren mínim per garantir una atenció adequada.
Actualment, el percentatge d'ocupació de les places residencials a Catalunya és del 73,3%, una xifra inferior a la mitjana d’altres comunitats amb una pressió assistencial similar. De fet, representa la cinquena per la cua de pitjor ocupació efectiva d'aquestes places. Aquesta diferència apunta, segons els especialistes, a problemes de distribució territorial i d’accessibilitat econòmica.
Finançament públic i privat, insuficient
Pel que fa al finançament, Catalunya disposa de 2,97 places de finançament públic i 1,77 de finançament privat per cada 100 persones majors de 65 anys. Tot i que el pes de la plaça pública és majoritari, les entitats del sector adverteixen que el ritme de creixement no compensa l’augment de la població envellida.
A escala estatal, el 71,1% de les places són de finançament públic, segons l’Informe de Persones Grans publicat per l’IMSERSO, però la cobertura varia notablement entre territoris.
Un dèficit que creix a tot l’Estat
Una nota de premsa de l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials, datada el 14 de gener del 2026, alerta que el dèficit de places residencials continua augmentant a Espanya. L’entitat estima que caldrien més de 50.000 places addicionals per atendre persones amb dependència severa o gran dependència, i prop de 100.000 per arribar a la ràtio del 5%.
L’informe assenyala que Andalusia i la Comunitat Valenciana concentren el dèficit més gran, mentre que Castella i Lleó registra un superàvit. En aquest context, Catalunya es manté en una situació intermèdia, però amb una pressió creixent sobre els serveis socials.
Desinstitucionalització, encara lluny
El document també critica la lentitud en el desplegament de les polítiques de desinstitucionalització i la manca de reforç dels serveis d’ajuda a domicili. La cobertura d’aquest servei continua sent baixa i dificulta que les persones amb dependència puguin romandre més temps a casa seva.
Les entitats reclamen una planificació més acurada, amb dades homogènies i actualitzades, i una aposta clara per serveis de proximitat que responguin a la realitat demogràfica del país.
