Protestes contra la intervenció militar dels EUA a Veneçuela
- Centenars de persones responen a la crida de l'Assemblea Bolivariana de Catalunya a ciutats com Barcelona, Tarragona i Girona
- La Generalitat fa una crida a la desescalada i dona suport als esforços de la Unió Europea per evitar un "conflicte civil"
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Centenars de persones han participat aquest dissabte al vespre en concentracions convocades per rebutjar la intervenció militar dels Estats Units i la captura del president Nicolás Maduro i la seva dona. A Barcelona, unes 400 persones s'han aplegat davant del Consolat General de la República Bolivariana de Veneçuela responent a la convocatòria feta per l’Assemblea Bolivariana de Catalunya, i a la qual han donat suport Arran, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i la CUP, entre d’altres.
Els manifestants han carregat contra el govern dels Estats Units i "l'imperialisme ianqui" que encarna el president Donald Trump. La mobilització ha viscut alguns moments de tensió entre grups favorables a la intervenció militar en territori veneçolà, que en paral·lel s'han concentrat a l'Arc de Triomf, i els contraris. La situació ha obligat el desplegament de diversos agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra que, amb la línia policial, han evitat que anés a més.
“🇻🇪 Manifestació davant el consolat de Veneçuela a Barcelona per rebutjar la intervenció militar dels Estats Units
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) January 3, 2026
🗣️Bernat Cases (Internacional Antifeixista)
🗣️Encarnación López Gil (Assemblea Bolivariana de Catalunya)
🗣️Su Moreno (CUP) pic.twitter.com/oR903NUIu7“
Les protestes s'han reproduït també a altres ciutats. A Tarragona, diferents portaveus de sindicats i organitzacions socials han pres la paraula per retreure una agressió "sense cap lògica" i "mostrar la solidaritat amb el poble veneçolà". Els diferents oradors han coincidit a alertar del perillós precedent d'aquesta acció militar que torna a "violar el dret internacional", com ha passat recentment a Palestina i Ucraïna.
A Girona, també han estat un centenar de persones les que s'han concentrat a la plaça del Vi i han cridat proclames com "Fora els ianquis d'Amèrica Llatina" i han denunciat la voluntat dels Estats Units de controlar les grans reserves petrolíferes de què disposa Veneçuela. L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, i el diputat de la CUP al Parlament, Dani Cornellà, han participat en la mobilització.
Atac sorpresa de matinada
La intervenció militar dels Estats Units s'ha produït de matinada, amb bombardejos contra diversos objectius a Caracas i altres punts estratègics del país. Unes hores més tard, Donald Trumps ha reivindicat l'acció i ha informat que en l'operació també s'ha aconseguit capturar el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, i la seva dona i diputada Cilia Flores.
Els experts en geopolítica i dret internacional parlen de situació de guerra i vaticinen que Washington buscarà la creació d'un govern de transició i la convocatòria electoral a Veneçuela. Un fet que dependrà molt, asseguren, de si Maduro conserva el suport de l'exèrcit i també del que fa la comunitat internacional.
La Generalitat calcula que a Veneçuela hi viuen al voltant de 7.800 catalans, segons dades del padró d’espanyols residents a l’estranger (PERE). La delegació del Govern als Estats Andins, amb seu a Colòmbia, ha contactat amb el Centre Català de Caracas (CCC), que ha confirmat que tots els seus membres estan bé.
En una entrevista al 3Cat, el president de l'entitat, Oriol Umbert, ha reconegut que l'atac l'ha agafat "d'imprevist" tot i que "sempre hi ha una petita incertesa". També ha apuntat que "hi ha poca gent als carrers" i que l'ambient "de moment és tranquil". El president del CCC ha confirmat que hi ha una gran presència policial als carrers i diferents punts de control habilitats a la capital veneçolana.
Pel que fa als nombrosos veneçolans que viuen a Catalunya, més de 45.000, segueixen amb expectació el que passa al seu país, on molts encara hi tenen família. La Lorena viu a Barcelona i treballa en un bar. Des que a primera hora del matí s'ha assabentat de l'atac dels Estats Units, està pendent dels familiars i amics. Assegura que estan bé i, tot i que són prudents, celebren les notícies que arriben del seu país.
En canvi, l'Álex, nascut a Caracas, mira la situació amb més cautela. Ell també espera que això sigui un punt d'inflexió per democratitzar d'una vegada el país. Com l'Edgar, un metge que fa 8 anys que es va instal·lar a Barcelona, i que reclama prudència perquè altres vegades també ha semblat que el canvi estava a tocar i finalment s'ha imposat l'statu quo.
La Generalitat confia que sigui possible desescalar la situació i que es garanteixi en tot moment el respecte als drets humans i a la legalitat internacional. Al mateix temps, dona suport a la mediació que ha ofert el Govern espanyol i creu que la Unió Europea pot jugar un paper rellevant per buscar una solució al conflicte.
Onada de reaccions
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, demana "prudència i calma" per evitar que la situació que es viu a Veneçuela després de la intervenció militar dels Estats Units i la captura del president Nicolás Maduro i la seva dona, acabi desembocant en "un conflicte civil". En declaracions als mitjans de comunicació des d'Olot, Dalmau ha assegurat que Veneçuela "mereix un futur millor, en pau, llibertat i democràcia", però ha remarcat que "les solucions sempre han de ser d'acord amb el dret internacional i les Nacions Unides".
El Govern català assegura que treballa conjuntament amb el ministeri d'Exteriors espanyol per garantir la seguretat dels ciutadans residents. El Govern espanyol ha fet una crida a la "desescalada" i la "moderació" a Veneçuela després de l’atac d’aquesta matinada per part dels EUA i a "actuar sempre respectant el Dret Internacional i als principis de la Carta de les Nacions Unides". L'executiu també s'ha ofert per trobar "una solució pacífica i negociada a l’actual crisi".
El ministre, José Manuel Albares, ha mantingut una conversa amb el líder opositor veneçolà exiliat a Espanya, Edmundo González, i també amb l'ambaixador d'Espanya a Caracas, que li ha traslladat que tot el personal de l'ambaixada i del consolat espanyols al país i les seves famílies estan sans i estalvis. Exteriors segueix la situació al país llatinoamericà en contacte amb el gabinet de crisi del Ministeri i amb els seus homòlegs d'altres països europeus.
De fet, Espanya comparteix la posició expressada per l'Alta Representant de la Unió Europea per als Assumptes Exteriors, Kaja Kallas, qui ha fet una crida a la "contenció". En un missatge a X, ha recordat que la UE "ha afirmat repetidament que Nicolás Maduro no té legitimitat i ha defensat una transició pacífica", però ha subratllat que "s'ha de respectar els principis del dret internacional i de la Carta de les Nacions Unides".
“I have spoken with Secretary of State Marco Rubio and our Ambassador in Caracas. The EU is closely monitoring the situation in Venezuela.
— Kaja Kallas (@kajakallas) January 3, 2026
The EU has repeatedly stated that Mr Maduro lacks legitimacy and has defended a peaceful transition. Under all circumstances, the principles…“
Tornant a casa nostra, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha escrit un missatge a Instagram on defensa que el futur de Veneçuela "l'han de decidir els veneçolans en unes eleccions lliures i en pau". Collboni diu que segueix amb preocupació la situació al país i ha assegurat que està en contacte amb la comunitat veneçolana a Barcelona.
Pel que fa als partits catalans, Junts ha condemnat l'atac dels Estats Units contra Veneçuela i ha assegurat que el bombardeig i la captura de Nicolás Maduro són "una violació flagrant del dret internacional". En un comunicat, la formació critica "el règim autoritari i corrupte de Maduro", que afirma que governa "sense tenir la legitimitat de les urnes". Tot i això, subratllen que l'atac dels Estats Units "no té empara jurídica i deixa en entredit el paper de les Nacions Unides com a autoritat per resoldre conflictes internacionals".
També han condemnat la intervenció nord-americana partits com Esquerra Republicana o els Comuns. Els republicans asseguren que el president Donald Trump és "un perill per a la democràcia" i recorden que "un país democràtic no pot anar bombardejant països a la seva conveniència". "Els Estats Units en tenen tradició", ha piulat la secretària general del partit, Elisenda Alamany.
“L’agressió dels EUA a Veneçuela és un atac flagrant a la Carta de l’ONU, al dret internacional i al sistema multilateral que defensem. pic.twitter.com/OFvi27Y3mO“
— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) January 3, 2026
Per la seva banda, els Comuns han condemnat l'atac a la sobirania de Veneçuela i creuen que es tracta d'un fet "d'una gravetat alarmant" i que "representa una violació majúscula al dret internacional". Per aquest motiu, reclamen més contundència al Govern d'Espanya i al conjunt de països de la Unió Europea.
El Partit Popular i VOX celebren la decisió de Donald Trump d'intervenir i carreguen contra el Govern espanyol per haver estat "còmplice" del règim de Nicolás Maduro. "El comunisme sempre acaba igual. Caient", ha escrit a la xarxa social X el diputat i portaveu de VOX al Parlament de Catalunya, Joan Garriga.
Finalment, els sindicats CCOO i UGT han emès un comunicat conjunt de condemna i avisen que "l'ús unilateral de la força militar" contra un estat sobirà és "una ingerència inacceptable i una greu vulneració del dret internacional i dels principis recollits a la Carta de les Nacions Unides".
També denuncien el "segrest" de Nicolás Maduro i subratllen que les accions dels Estats Units "debiliten l'ordre internacional basat en normes, erosionen la legalitat internacional i posen en risc l'estabilitat regional i global". A més, exigeixen a la comunitat internacional que no es mantingui en silenci "davant aquesta flagrant vulneració del dret internacional".
