El Parlament aprovarà la llei que regula els lloguers temporals i d’habitacions
- A Barcelona els contractes de temporada ja representen la tercera part dels contractes signat
- El Govern confia que la nova regulació freni la fuga del lloguer tradicional a aquesta modalitat
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
En ple context de crisi habitacional, el Parlament de Catalunya aprovarà aquest dijous la llei que regula els lloguers temporals i d’habitacions, impulsada per PSC, ERC, Comuns i CUP i amb el suport del Sindicat de Llogateres. L’objectiu és posar fi a les escletxes legals que permetien a rendistes i immobiliàries esquivar la regulació dels lloguers residencials que fixa un topall de preus a les zones tensionades.
Només a Barcelona, els contractes de temporada s'han disparat en el darrer any un 60%, i el segon trimestre del 25 van representar el 28% dels contractes signats. L'alcalde Jaume Collboni ja ha anunciat que Barcelona aplicarà de forma "immediata" la regulació.
Suport del Govern i l'Ajuntament de Barcelona
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha defensat que la norma aportarà seguretat jurídica a inquilins i propietaris i frenarà la “fugida” de contractes cap a modalitats temporals després del topall al lloguer. Paneque ha remarcat que la llei eliminarà l’“incentiu econòmic” que permetia obtenir més rendiment amb aquests contractes.
També Collboni ha assenyalat que amb l'aprovació de la llei "la fuga fraudulenta" de contractes "s'acaba" i, en conseqüència, també la via per eludir els topalls al preu del lloguer. La mesura, ha dit, ha estat "llargament reivindicada" pel govern municipal i conté "plenes garanties jurídiques", després que el Consell de Garanties Estatutàries l'hagi avalat.
Encallat a Madrid per la negativa de Junts
Al Parlament, Junts condiciona el seu vot a l’acceptació de les esmenes que manté vives en el debat parlamentari i critica que la llei respon a “polítiques nefastes dels Comuns”, sense aportar més oferta d’habitatge ni seguretat jurídica. La CUP, en canvi, celebra l’aprovació, però reclama sancions reals contra els incompliments i mà dura contra els fons d’inversió.
Precisament la posició de bloqueig de Junts ha refredat la tramitació de la mateixa llei a Madrid, impulsada per Sumar, ERC, Bildu, Podemos i BNG. La norma, que es va prendre en consideració fa un any, haurà d’esperar fins al 2026 per saber si finalment s’aprova. Tot i que la iniciativa es va activar al novembre amb la reunió de la ponència per examinar les esmenes, el bloqueig manté la reforma en punt mort.
