"Cuidar a casa": el repte de l'envelliment i les cures al Ripollès rural
- Al Ripollès les dificultats d'accés als serveis públics fan que cuidar a casa sigui un repte cada cop més gran i necessari.
- La manca de recursos i de cuidadores formades fa evident una crisi de cures silenciosa.
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El Ripollès és una de les comarques més envellides de Catalunya, amb un 25% de la població major de 65 anys. Moltes d’aquestes persones volen envellir a casa seva, com és el cas de la Carme Solà, de 82 anys i veïna de Sant Joan de les Abadesses. “Visc sola perquè vivia amb el meu germà, que ja fa temps que és mort, i ara he quedat sola. Si puc estar a casa, és millor que en una residència”, afirma. Però a les zones rurals, la dificultat per accedir als serveis públics fa que la figura de la cuidadora sigui cada cop més necessària.
Formacions per a cuidadores
Per fer front a aquesta realitat i, alhora, dignificar una professió sovint invisibilitzada, la cooperativa ripollesa Hèstia Benestar impulsa formacions per a cuidadores. “L’objectiu”, segons Txell Descarrega, una de les impulsores del projecte, “és posar en contacte els veïns de la comarca amb cuidadores que puguin oferir una atenció personalitzada”. Els cursos aborden aspectes clau com el benestar emocional, la psicologia o l’acompanyament en processos com el dol o la mort.
Una anciana camina per un centre
Dones migrades
La majoria de les dones que es dediquen a les cures en aquestes zones són migrades i moltes no tenen la documentació en regla. És el cas de la Lizet, que va arribar de Colòmbia fa dos anys. Aquesta formació, explica, “m’ha permès conèixer els meus drets laborals, però també fer xarxa i trobar altres dones en la meva mateixa situació”. Per ella, aquests cursos tenen també un valor humà i social: “Aquests cursos també fan que una pugui conèixer altres persones per poder relacionar-se. Venim d’una cultura molt diferent, i conèixer altres persones et fa sentir més còmoda”.
Des de les entitats impulsores i des de la Xarxa Ciutadana pel Dret a la Cura, es reclama un sistema nacional de cures que reconegui aquesta feina com un dret essencial i universal. Mentrestant, municipis petits, envellits i amb pocs recursos econòmics com els del Ripollès continuen depenent d’iniciatives comunitàries com aquestes per garantir l’atenció més bàsica a la gent gran. Els ajuntaments reconeixen el paper fonamental de la xarxa comunitària i demanen més recursos per afrontar una realitat que va a l’alça.
