Enlaces accesibilidad

Els catalans perden més de 200 hores i 5.000 euros l'any anant a la feina

  • El sindicat denuncia que els desplaçaments són una “càrrega invisible” que allarga la jornada laboral i afecta la salut i la productivitat
  • L’ús del cotxe privat augmenta davant la desconfiança en Rodalies
Gent esperant a l'andana del tren per agafar un comboi de l'R3.
Gent esperant a l'andana del tren per agafar un comboi de l'R3.

Cada trajecte cap a la feina és molt més que un simple desplaçament. Per a molts treballadors, l’inici de la jornada no arriba en fitxar, sinó en el moment de sortir de casa. A Catalunya, dedicar hores i diners per arribar al lloc de treball és una realitat quotidiana que passa factura en temps, economia i salut.

Segons un estudi presentat per la UGT, els empleats destinen de mitjana 4,3 hores setmanals als desplaçaments, que en alguns casos arriben a superar les 10 hores. Això equival a més de 200 hores anuals, gairebé 20 dies sencers dedicats només a moure’s.

La mobilitat laboral, el peatge silenciós de la classe treballadora

L’impacte econòmic tampoc és menor: uns 100 euros setmanals i 5.000 euros l’any entre transport i el valor de les hores invertides.

“No podem continuar pagant amb la nostra salut, el nostre temps i la nostra butxaca”, denuncia el secretari de mobilitat del sindicat, Jordi Muñoz.

Històries de trajectes eterns

La Irene n’és un exemple. Viu a Pineda de Mar i treballa a Barcelona. Cada dia que es desplaça amb transport públic hi destina quatre hores en el trajecte: “De vuit hores que faria vivint a Barcelona, passo a unes dotze entre anar i tornar”, explica. Per això combina presencialitat i teletreball: tres dies des de casa i dos a l’oficina. “No puc fer res més. El dia que baixo a Barcelona, només treballo”, lamenta.

Anar i tornar a la feina: una càrrega invisible

Aquest contrast és evident segons el lloc de residència. “Hi ha una gran diferència entre qui es pot moure a peu dins el mateix municipi i qui, des del Berguedà, passa més de dotze hores setmanals a la carretera”, compara el tècnic de mobilitat del sindicat, José Rodríguez.

Accidents i col·lapse

Els desplaçaments no només es mengen temps i diners. També tenen conseqüències greus en seguretat: un de cada tres accidents mortals a la feina són viaris, segons recorda la UGT.

Malgrat això, cada vegada més gent opta pel cotxe privat. El motiu? La desconfiança en Rodalies. “El servei ha empitjorat i ha fet que les autopistes es col·lapsin encara més”, assenyalen des del sindicat.

Què reclama la UGT?

El sindicat considera “imprescindible” millorar la xarxa ferroviària, especialment en connexions que no passen per Barcelona, i reforçar el transport públic de mitjana distància. També proposa mesures per reduir la pressió dels desplaçaments:

• Reducció de la jornada laboral fins a 27,5 hores.

• Compactació horària per evitar trajectes intermedis.

• Ampliar el teletreball.

• Impulsar el vehicle elèctric i la T-Mobilitat com a “eina de país”.

Mentrestant, milers de treballadors continuen afegint hores invisibles a la seva jornada i assumint un cost que mai no apareix a la nòmina.