"Hem fet el cim!": 40 anys de la conquesta catalana de l'Everest
- El 28 d'agost de 1985, tres alpinistes catalans van arribar a l'Everest
- RTVE Play Catalunya recupera el documental Hem fet el cim!
Després de tres atacs al cim fallits, els catalans Toni Sors, Carles Vallès i Òscar Cadiach van aconseguir desplegar la bandera catalana a l'Everest, el punt més alt sobre la Terra. "Catalunya ha assolit el sostre del món. Visca Catalunya!", va cridar pel walkie-talkie un eufòric Cadiach. Uns centenars de metres més avall, els companys, sota la batuta de Conrad Blanch, celebraven la bona notícia. Era el 28 d'agost de 1985 a les 18.20 h. Ara només quedava la part difícil: descendir sans i estalvis per reunir-se amb la resta de l'expedició.
Els alpinistes catalans al cim de l'Everest amb les banderes de Catalunya i dels Jocs Olímpics de Barcelona.
No era la primera vegada que una agrupació catalana intentava pujar l'Everest. Els alpinistes Òscar Cadiach i Xavier Pérez Gil van protagonitzar un primer ascens en què es van quedar a només 350 metres del cim l'any 1982. Però el vent era tan fort que van decidir tirar enrere. Hi va haver un segon intent l'any següent que va fracassar. Amb totes les lliçons apreses, l'agost del 1985 van coronar la muntanya més alta del món.
El documental Hem fet el cim!, disponible a RTVE Play Catalunya, relata com es va gestar aquesta expedició exitosa ara fa 40 anys amb imatges enregistrades durant l'ascens i entrevistes posteriors als protagonistes que ho van fer possible. Un testimoni a color d'una fita que va quedar inscrita en la història de l'alpinisme català.
Repercussió a dins i fora de casa
El 14 de setembre de 1985, l'equip tocava terra a l'aeroport de Barcelona. Milers de persones els esperaven a la plaça de Sant Jaume, on van ser rebuts pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, i l'alcalde de la capital, Pasqual Maragall.
Aquesta expedició no només es va seguir amb atenció des de Catalunya, sinó que també va marcar un abans i un després en l'alpinisme mundial. Per primer cop, tres occidentals accedien al cim de l'Everest pel vessant del Tibet, prohibit per les autoritats xineses als estrangers durant dècades.
En època monsònica
L'equip català havia hagut de tramitar un permís, que possibilitat l'ascensió només durant l'estiu de 1985. El problema? Que es tractava d'època monsònica, una de les menys recomanades per escalar l'Everest. Si bé això no va tirar enrere l'expedició, sí que va suposar un gran repte. Alguns dels atacs finals van haver de ser suspesos per la neu i les pluges i en la baixada, els alpinistes van haver d'improvisar un bivac (un campament al ras) i es van ajudar d'oxigen artificial.
El camp IV de l'expedició catalana a l'Everest en un fotograma del documental 'Hem fet el cim!'.
La logística i les xifres
Preparar una escalada d'aquestes característiques amb la màxima seguretat no va ser fàcil. Per aconseguir-ho, es van haver de traslladar cinc tones de material: menjar liofilitzat, medicines, tendes... Eren necessaris queviures suficients per aguantar fins a 70 dies al peu de la muntanya.
L'equip estava integrat per 19 membres: Conrad Blanch, Nil Bohigas, Òscar Cadiach, Jordi Camprubí, Jordi Canals, Lluís Gómez, Enric Lucas, Jordi Magriñà, Joan Massons, Xavier Pérez Gil, Antoni Ricart, Miquel Sánchez Toni Sors i Carles Vallès. Juntament amb els xerpes que els van guiar fins al cim des de Lhasa, la capital del Tibet: Ang Karma, Shambu Tamang, Nima Dorje, Narayan Shrestra i Nawnag Yonden.
“Als últims 180 metres vam estar unes sis hores“
La muntanya oposava cada cop més resistència a mesura que ascendien. Òscar Cadiach relata al documental que podien recórrer uns 150 metres per hora: "Al tram final de l'Everest, als últims 180 metres, vam estar unes sis hores".
El matí del 29 d'agost, en ple descens, es va viure un dels moments més crítics de l'expedició. "Tot esforç humà té un límit, i en aquells moments estaven arribant al límit", va declarar Conrad Blanch en una connexió al programa Estadio 2 (TVE). Toni, Òscar i Carles havien passat la nit al ras i els companys no es van separar d'ells gràcies a les comunicacions per ràdio i walkie-talkie. "Antoni Ricart, Jordi Canals i jo mateix vam estar parlant amb ells i estimulant-los, perquè sabíem que la seva voluntat podia rescabalar-se", va relatar el cap de l'expedició. Una lluita física i psicològica contra la muntanya i les inclemències meteorològiques que finalment van aconseguir guanyar.
L'expressió 'Hem fet el cim!'
Els anys següents, l'expressió "Hem fet el cim!" va passar a formar part de la cultura popular catalana. Fins i tot hi havia qui ho pronunciava en arribar al Tibidabo, com han confirmat a RTVE Catalunya fonts properes al Centre Excursionista de Catalunya que van ser testimoni d'aquells anys previs a les olimpíades de Barcelona. I els noms dels alpinistes Toni Sors, Carles Vallès i Òscar Cadiach van quedar inscrits en la memòria col·lectiva enmig d'un grapat de dades de vertigen: 8.848 metres, tres mesos d'expedició, cinc tones de material, un equip de 19 integrants i gairebé sis milions de persones seguint la seva gesta triomfal.
