Barcelona vol menys creuers, però lidera Europa: canvi de rumb?
- Barcelona lidera el trànsit de creuers a Europa amb 3,6 milions de passatgers
- El Port aposta per reduir terminals per combatre la massificació i apostar pel port base
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Barcelona es consolida com el port líder d’Europa en trànsit de creuers el 2024, amb més de 3,65 milions de passatgers, i ocupa la sisena posició mundial, només superada per ports del Carib com Miami, Canaveral i Nassau. Un lideratge que contrasta amb les actuacions de l'Ajuntament per limitar la massificació dels creueristes amb la reducció de terminals. La contradicció està servida.
Creixement moderat
Tot i que el Port de Barcelona manté la velocitat de creuer, el creixement del darrer any ha estat moderat (2,4%) en comparació amb altres ports com Civitavecchia, que ha crescut un 4,3%. A nivell mundial, per davant de Barcelona situen els cinc ports del Carib. El port de Miami, a Florida (EUA), és el més transitat del món pel que fa a creueristes, amb 8,2 milions entre l'octubre del 2023 i el setembre del 2024 i un 12,8 més d'afluència respecte l'any anterior.
A nivell europeu, Barcelona es posiciona per davant de Civitavecchia i de Southampton que, amb 3 milions de passatgers l'any passat (+15,4% anual), lidera el nord del continent. Marsella, a la Costa Blava francesa, és quarta amb 2,4 milions (-5,6%), i Palma, cinquena (1,8 milions, -3%). El conjunt dels ports de les Illes Balears sumen dos milions i mig de creueristes, per sota dels 3,2 milions de la suma de ports de les Illes Canàries.
La reducció de terminals
Per fer front a la massificació turística, l’Ajuntament de Barcelona i el Port han acordat reduir el nombre de terminals de creuers de 7 a 5. El pla inclou l’enderrocament de les terminals A, B i C, i la construcció d’una nova terminal pública amb capacitat per a 7.000 passatgers. Aquesta reordenació busca limitar l’impacte ambiental i social, i promoure un model més sostenible, prioritzant els creuers de port base en lloc dels d’escala.
El professor Daniel Imbert-Bouchard, del CETT Barcelona School of Tourism, considera que el Port “no pot créixer indefinidament” i celebra les mesures adoptades, tot i advertir que els efectes no seran immediats. També alerta que la reducció de terminals podria ser compensada per l’arribada de creuers més grans, amb més capacitat de passatgers. En canvi, valora positivament l’aposta pel port base, ja que comporta una despesa mitjana de 230 euros per passatger, molt superior als 70 euros dels creueristes en trànsit.
Dubtes sobre la reducció de turistes
La plataforma Stop Creuers critica l’acord, argumentant que no reduirà el nombre de turistes ni els impactes negatius sobre la ciutat. Consideren que prioritzar els creuers de port base pot agreujar problemes com la gentrificació, la contaminació i la pressió sobre l’habitatge. El debat continua obert entre els defensors d’un model turístic més responsable i els que alerten dels riscos socials i ambientals associats al creixement del sector.
