"Necessitem una segona transició, no en el sentit polític, sinó social": així de contundent es mostra Esther Giménez-Salinas. Per exemple, la síndica de greuges de Catalunya demana "una altra manera de resoldre els problemes" a la DGAIA: "No podem tenir els infants en institucions". O "fer les coses molt diferent" a l'administració: "És un laberint. És l'administració que està al nostre servei, no a l'inrevés. Tot són dificultats". En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, descarta una correlació entre penes més dures i menys delinqüència, i reclama alternatives a la presó pels delinqüents multireincidents: "Augmentant les penes de presó, difícilment ho millorarem". Tanmateix, demana polítiques concretes per evitar la pobresa infantil: Mai s'han pres seriosament les polítiques d'infància, no sé si és perquè no voten". Giménez-Salinas creu que hi ha més persones sense llar que les que mostren les darreres xifres oficials que han publicat: "És una fotografia d'un dia de l'any, en un moment determinat, és fluctuant". I defensa que els diners destinats a combatre al sensellarisme "es poden gestionar d'una altra forma": "No pot ser que sigui un problema local d'un municipi. Els recursos han de ser compartits".
A l’Alt i Baix Empordà, alguns plans han topat amb la negativa d’alcaldes i veïns, que reclamen consens amb el territori. A Torrent, un micropoble de 170 habitants, s’oposen a un parc fotovoltaic amb 9.000 panells solars que ocuparien 10 hectàrees, uns 14 camps de futbol, en terrenys d’especial protecció.
A Girona s’estan tramitant 53 parcs eòlics i 154 fotovoltaics, mentre una quarantena de municipis demana una moratòria fins que el Govern aprovi el Pla Territorial d’Energies Renovables. A Catalunya, la Generalitat tramita mig miler de parcs eòlics i 1.200 fotovoltaics, amb més de 2.000 autoritzats, enmig d’un debat que enfronta transició energètica i impacte territorial.
L’Hospitalet de Llobregat celebra el centenari de la seva distinció oficial com a ciutat, concedida el 15 de desembre de 1925. En aquests 100 anys, ha passat de ser un poble agrícola a convertir-se en la segona ciutat més poblada de Catalunya, amb un creixement demogràfic, econòmic i urbanístic que l’ha situat entre les zones més denses d’Europa.
El Centre d’Estudis de L’Hospitalet reivindica la identitat local i recorda que no va ser el títol oficial el que va transformar la ciutat, sinó els seus habitants. Malgrat perdre la platja fa 105 anys, L’Hospitalet ha construït un districte econòmic propi i una personalitat urbana que trenca amb la idea de ser un suburbi de Barcelona, consolidant-se com una ciutat amb orgull de pertinença.
Després d’una setmana marcada per casos d’assetjament sexual i causes per corrupció al PSOE, Pedro Sánchez assegura que “val la pena governar”.
En paral·lel, a partir de demà s’aixequen les restriccions de la segona corona de 20 km pel brot de pesta porcina africana (PPA) en senglars. El debat ha visibilitzat el paper dels caçadors: a Catalunya hi ha més de 40.000 llicències de caça, i, sovint qüestionats, defensen la seva tasca en el control de la fauna salvatge.
L’aposta per les energies renovables continua creixent, però molts nous projectes topen amb el rebuig del territori. Alcaldes i veïns reclamen consens i planificació abans d’aprovar instal·lacions, demanant participació i compatibilitat paisatgística.
Espanya necessita entre 5 i 6 milions de tones de soja cada any, un cereal que aquí no es produeix però és essencial per fabricar pinsos per a la ramaderia. Cada mes arriben al port de Barcelona dos o tres vaixells carregats de soja procedents del Brasil, l’Argentina o els Estats Units, els principals productors mundials. L’últim vaixell, procedent de Nova Orleans, ha descarregat 60.000 tones.
Aquest flux constant evidencia el creixement d’un model intensiu de ramaderia, que genera debat. Algunes organitzacions alerten que perjudica les petites explotacions. Mentrestant, l’empresa nord-americana Elian, que importa cada any 750.000 tones de soja, ampliarà les seves instal·lacions amb una concessió de 40 anys al port de Barcelona, consolidant la ciutat com a hub estratègic per a la indústria càrnia.
A 10 dies per Nadal continua l'augment de casos de grip i, de fet, salut espera que el pic sigui, precisament, per festes.
Per això la Generalitat recorda que som a temps de vacunar-nos i demana fer servir la mascareta al transport públic.
A Catalunya es calcula que hi ha entre 125.000 i 180.000 porcs senglars, una població que la Generalitat vol reduir a la meitat per minimitzar els danys agrícoles i els accidents de trànsit. El Departament d’Agricultura ha reiterat que comptarà amb l’ajuda dels caçadors, una figura que genera debat i rebuig en la societat.
Segons la Federació Catalana de Caça, actualment hi ha més de 40.000 persones amb llicència. Avui hem acompanyat una colla en una batuda de Rajadell, al Bages
A partir d'aquest dilluns, es relaxen les restriccions a la segona corona de 20 km pel brot de pesta porcina africana (PPA) al medi natural de Collserola. Això significa que es podrà accedir al medi natural als municipis que formen part de la zona de baix risc, fora dels 6 quilòmetres d’alt risc, on les mesures continuen vigents.
Tot i la flexibilització, no es podran fer activitats organitzades en aquests espais. Les autoritats recorden que la prevenció és clau per evitar la propagació del virus, que afecta la fauna porcina i té un impacte directe en el sector ramader.
Falten menys de dues setmanes per Nadal i els mercats s’omplen de compradors a la recerca dels millors productes per les celebracions. Però, un any més, els àpats sortiran més cars: les carns han pujat totes de preu i omplir la taula serà més costós.
Cada vegada és menys habitual rebre el clàssic lot de Nadal de la feina. Tot i això, els obsequis no desapareixen: moltes companyies aposten per deixar triar el regal als empleats o organitzen experiències compartides per reforçar el bon ambient laboral.
Els pescadors catalans respiren tranquils: el 2026 podran sortir a pescar 143 jornades sense aplicar noves mesures de sostenibilitat. Mentrestant, el sector porcí continua preocupat per l’impacte econòmic de la crisi de pesta porcina africana, que amenaça milers de llocs de feina i exportacions.
En clau nadalenca, les empreses aposten per lots reinventats, amb catàlegs de regals o activitats lúdiques per als treballadors. També tornen tradicions amb essència: el calendari d’Advent artesanal que elaboren les monges Clarisses de Balaguer amb una empresa de torrons artesans, combinant dolços i espiritualitat. Tot això mentre els socis de govern de Pedro Sánchez exigeixen una resposta contundent als casos de corrupció i assetjament dins el PSOE.
El nou espai escènic La Fàbrica s’estrena amb un homenatge al llegat del compositor nord-americà Stephen Sondheim. L’espectacle “Sondheim per Sondheim”, dirigit per Mario Gas, ofereix un recital amb fragments dels seus musicals més emblemàtics, com Sweeney Todd, A Little Night Music i Golfus de Roma.
Aquest muntatge vol apropar al públic barceloní la genialitat d’un autor que va revolucionar el teatre musical amb obres plenes de complexitat i emoció. Una cita imprescindible per als amants de la música i la dramatúrgia que confirma Barcelona com a capital cultural en aquestes festes.
Els aparadors es vesteixen de Nadal per captar l’atenció en plena campanya comercial. Els experts destaquen que la il·luminació és l’element més important i que incorporar moviment pot marcar la diferència: “Si hi ha moviment, s’acostarà un nen, i darrere d’un nen hi ha un adult que compra”, expliquen.
Aquest muntatge és una pràctica habitual en el petit comerç, amb un cost aproximat d’entre 150 i 200 euros, mentre que moltes grans marques opten per un estil minimalista. La creativitat i la llum continuen sent les claus per convertir els aparadors en autèntics reclams nadalencs.
Aquest dissabte ha obert el pessebre de l’Ajuntament de Barcelona, que per segon any consecutiu s’instal·la a l’interior del consistori. L’obra ocupa 70 metres quadrats, gairebé el triple que l’any passat, i ha requerit 7.500 hores de treball per part dels pessebristes.
El muntatge combina les escenes bíbliques del naixement amb les figures tradicionals catalanes, convertint-se en un punt de trobada per a veïns i visitants durant les festes. Amb aquesta aposta, Barcelona reforça la seva tradició nadalenca i dona protagonisme a l’art pessebrista.
Els calendaris d’Advent fa anys que es reinventen amb obsequis com perfums o joies, però a Balaguer les monges Clarisses mantenen la tradició. Juntament amb una empresa familiar de torrons artesans d’Os de Balaguer, han creat una edició limitada de 300 unitats, que combina dolços típics amb missatges espirituals que evoquen l’esperit de l’Advent.
Cada peça s’envasa a mà i el calendari, que costa 59 euros, és la gran novetat d’enguany per a aquests torronaires de cinquena generació, fidels a les receptes que han passat de pares a fills. L’èxit ha estat tal que, després de començar en català, també han incorporat versions amb missatges en castellà per arribar a més públic.
La indústria porcina catalana afronta una crisi marcada per la pesta porcina africana, tot i que no s'ha detectat el virus en cap granja dins el perímetre afectat. El sector es desvincula de l'origen del brot i alerta sobre l'impacte mediàtic en una activitat que dona feina a entre 50.000 i 70.000 persones.
Amb una població porcina duplicada en 30 anys, el sector s'ha consolidat com a motor econòmic gràcies a la concentració en grans granges, que garanteixen competitivitat i sostenen l'activitat agrícola. Només en exportacions, els porcs generen uns 3.500 milions d'euros anuals, reforçant el paper estratègic de Catalunya en el mercat global.
143 jornades. Són les que podran feinejar els pescadors catalans el 2026. És l'acord in extremis al que han arribat aquesta matinada els ministres de pesca de la Unió Europea després de dos dies de dures negociacions.
Un pacte que deixa enrere la proposta inicial de la unió, de només 9 dies, i que satisfà polítics i pescadors. El pròxim pas és modificar el reglament de manera més definitiva
El PSOE reconeix no haver estat a l'altura amb les denúncies d'assetjament sexual dins del partit. Demana disculpes i nega cap intenció d'encobriment.
L’advocada penalista Marisa Fernández, coordinadora de la Comissió d’Igualtat de Dones Juristes, analitza els errors més freqüents de les empreses davant casos d’assetjament sexual. Denuncia que massa sovint la conseqüència és l’acomiadament de la dona i alerta que en l’assetjament sexual la càrrega de la denúncia recau sempre en la víctima.
La proposició de llei impulsada per Junts per combatre la multireincidència avança al Congrés amb el suport de PP, PSOE, Vox i PNB. La reforma planteja endurir les penes per als delinqüents recurrents, però la recerca acadèmica i la pràctica judicial mostren que l’augment de sancions no redueix per si sol la reincidència. La clau, segons Anna Berga, és apostar per polítiques socials, educatives i de reinserció que abordin les causes estructurals del delicte.
Augmenten a 16 els casos diagnosticats de Pesta Porcina Africana. Els Agents Rurals han instal·lat tanques per evitar que cap animal pugui entrar o sortir de la zona afectada.
La secretària d'organització del PSOE, reconeix errades de comunicació en les denúncies contra l'exdirigent Paco Sálazar, a qui atribueixen una conducta molt greu.
Presó per l'home detingut per la mort de la seva parella a Riudecanyes al setembre. Descartat el suïcidi, la investigació ha determinat que va ser una mort criminal.
El Girona obre la jornada de lliga al camp de la Reial Societat. Demà serà el torn del Barça davant de l'Osasuna. Abans, noves declaracions en la instrucció del Cas Negreira.
Aquest matí han declarat com a testimonis Luis Enrique, Ernesto Valverde i Joan Laporta pel cas Negreira.
Els exentrenadors han comparegut per videoconferència i han assegurat que desconeixien l’existència dels informes tècnics.
Laporta ha defensat que hi ha 629 informes reals d’assessorament i que el Barça és un exemple al món.
Un grup de carnissers participa en un curs per millorar l’elaboració de canelons i croquetes, pensant ja en la demanda creixent de plats preparats. La formació la imparteix el xef Quim Casellas, del restaurant Casamar, que comparteix secrets per aconseguir farcits més gustosos i beixamels innovadores. Els professionals valoren les noves idees, des de croquetes amb ratafia fins a versions amb ceba caramel·litzada, que incorporaran a les seves cuines.
La preocupació s'estén a les files socialistes, agents de l'UCO es personen als Ministeris d'Hisenda i Transició Ecològica i a la seu de Correus de Madrid.
Blindat amb tanques el radi de 6 kilòmetres on han aparegut els casos de Pesta Porcina Africana.
Seat assegura el seu futur a Martorell amb la nova planta de bateries per a cotxes elèctrics que començaran a fabricar-se l'any vinent. Una fàbrica de nova construcció que s'ha aixecat en 2 anys i ha suposat una inversió de 300 milions d'euros.
Jornada de declaracions a la Instrucció del Cas Negreira.
L'entrevista d'Iñaki Urdangarin al Pla Seqüència de La2 Cat bat rècord amb un 9,2% de quota de pantalla.
Milers de persones van travessar la frontera entre França i Espanya durant la Segona Guerra Mundial gràcies als passadors, una figura poc coneguda de la nostra història, que ara la Judith Colell rescata de l'oblit a 'Frontera', una pel·lícula participada per RTVE.
Inaugurada la nova planta d'assemblatge de bateries de Seat. És a Martorell i l'empresa hi ha invertit 300 milions. La companyia vol accelerar així la seva estratègia d'electrificació.
En plena crisi per la Peste Porcina Africana (PPA), els Agents Rurals han completat aquest matí la instal·lació de tanques per impedir que cap animal entri o surti de la zona afectada. L’objectiu és evitar l’expansió del virus i reforçar el control sanitari.
El perímetre barrat correspon al primer radi de 6 quilòmetres, una mesura d’urgència que busca contenir el focus i protegir les explotacions porcines properes. Les autoritats continuen treballant per garantir la seguretat i prevenir nous contagis.
Un nou baròmetre del CIS, elaborat en ple esclat del cas Salazar i amb l'exministre Ábalos ja a la presó, confirma que el PSOE resisteix. Tot i una lleugera caiguda en intenció de vot, els socialistes continuen superant el Partit Popular per 9 punts. Els de Feijóo mantenen el mateix resultat però amplien la distància amb VOX, que perd suports.
Dins de l'executiu, qui en surt reforçat és Sumar, amb una petita pujada. En canvi, el trencament de Junts amb el PSOE passa factura als de Puigdemont, que cauen tres dècimes, mentre que Esquerra Republicana es manté pràcticament igual.
Míriam Nogueras apel·la ERC per "forçar" el govern espanyol aprofitant la seva "debilitat": "Aquesta divisió l'hem de convertir en la nostra fortalesa. No em refereixo només als 7 diputats de Junts, em refereixo als 14". "Si l'energia i la força que alguns gasten a insultar-nos o atacar-nos la dediquessin a exigir al govern espanyol, segurament moltes coses canviarien", afegeix en referència als republicans i Gabriel Rufián la portaveu al Congrés de la formació de Carles Puigdemont. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, celebra que el president espanyol Pedro Sánchez reconegués els incompliments amb els juntaires: "Hem normalitzat que es prengui el pèl a la gent. Hi ha una manera diferent de relacionar-nos amb el govern espanyol", diu, destacant que "des que Junts ha trencat amb el PSOE, allò que ha pogut aprovar el PSOE ho ha fet amb PP i Vox". La vicepresidenta del partit català desmenteix "absolutament" que l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero mantingui converses discretes amb el seu partit: "No tenim relació amb el PSOE, no estem negociant". Nogueras diu que "si no hi ha sostre de despesa, no hi ha els vots per aprovar uns pressupostos" i justifica el 'no' de la formació a la votació al Congrés: "És una pastanaga més".
En plena negociació dels pressupostos de la Generalitat, els Comuns posen sobre la taula la prohibició de la compra especulativa d’habitatges com a mesura per frenar l’encariment del mercat.
L’advocat Pablo Feu explica què s’entén per adquisició especulativa, si es pot limitar a nivell autonòmic, estatal o europeu, i com col·lideixen el dret a l’habitatge i el de la propietat.
