Enlaces accesibilidad

Lluís Bassat, publicista

  • Lluís Bassat un dels millors publicistes del segle XX
  • Ha estat responsable d'algunes de les campanyes publicitàries més importants com Avecrem, Filomatic o la famosa "som 6 milions"
  • És un amant de l'art

Per
Gent de paraula - Lluís Bassat - 11/01/2013

Gent de paraula

Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.

El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.

Lluís Bassat  és un dels millors publicistes del segle XX. Que ha estat responsable d'algunes de les campanyes publicitàries més importants com Avecrem, Filomatic o la famosa "som 6 milions". També va presidir les cerimònies d'inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona. Es va presentar dues vegades a la presidència del Barça, amb Guardiola a la seva candidatura, però no va guanyar. És un amant de l'art. I també col.labora amb els més pobres de l'Àfrica a través de la fundació que ha creat amb la seva dona.

“La plenitud d’una persona està al voltant dels 50”

Els 50. Aquesta és l’edat a la que es plantaria Lluís Bassat, considerat un dels millors publicistes del segle 20. Del seu cervell han sortit alguns dels eslògans i campanyes de més èxit que han quedat en l’imaginari col.lectiu, com el famós “Som 6 milions”, el “xup xup Avecrem” o el “Filomàtic” per citar-ne només alguns.

Barça i Jocs Olímpics

Bassat va mostra Barcelona al món com a responsable de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics ”allò no només va ser publicitat. Els JJOO de Barcelona van ser una altra cosa” i van canviar, segon ell, la manera de fer cerimònies olímpiques. Recorda aquella etapa com una de les millors de la seva vida professional. Bassat també es va atrevir amb el Barça. Es va presentar com a candidat a la presidència en dues ocasions però no se’n va sortir, i això que va ser el primer a portar Guardiola a les seves llistes “vaig voler presidir el Barça perquè creia que s’havia de millorar, i el Pep ja ho va fer”. Sobre si el Barça deu ser segurament de les poques coses que en aquesta vida necessiten publicitat per vendre’s, el Lluís Bassat té clar que “malgrat tot la marca Barça necessita que se la mimi i de la cuidi”.

allò no només va ser publicitat. Els JJOO de Barcelona van ser una altra cosa

 

Avui dia viu jubilat, fent d’avi dels seus 11 néts, dedicat a la fundació que te amb la seva dona i veient la vida passar si pot ser de la manera més lenta possible “no em queda temps de fer moltes més coses” explica al temps que assegura que “com més gran et fas més ràpid passen els anys”.

Publicitat i política

Lluís Bassat va estudiar a les escoles Virtèlia, les mateixes d’on van sortir alguns dels prohoms més importants de Catalunya, des dels presidents Pujol i Maragall, fins a Miquel Roca, Xavier Rubert de Ventós, Federico Mayor Zaragoza, etc. “El meu company de pupitre a Virtèlia va ser Guillem Vidal, expresident del CGPJ i un dels meus millors amics”. Amb Pasqual Maragall també hi va tenir relació “Pasqual Maragall era dels pocs que a l’escola em guanyava jugant al ping pong”.

Pasqual Maragall era dels pocs que a l’escola em guanyava jugant al ping pong

D’aquella relació en va sortir una estreta amistat fins a punt que Maragall li va demanar que li fes la campanya electoral per a l’alcaldia que va guanyar amb un èxit rotund. Quan va deixar de treballar per l’alcaldia de Maragall el van venir a buscar de la Generalitat, a l’època Pujol, perquè es fes càrrec de les campanyes institucionals “mai vaig voler fer coses pel partit però per a la Generalitat hi vaig reballar-hi durant 10 anys” que recorda com una de les etapes més gratificants de la seva carrera “aquells anys compartint converses amb Jordi Pujol em vaig enriquir molt intel•lectualment”.
Tot i la seva relació amb els polítics i encara que en alguna ocasió l’han vingut a buscar per fitxar-lo, mai s’hi ha volgut dedicar i la raó la té clara “no podria fer de polític perquè no m’agrada dir mentides” afirma.

“Perro judío” a l’escola

Lluís Bassat és fill d’immigrants jueus i recorda una etapa de la seva infantesa de manera traumàtica en una època en que ser jueu o de qualsevol altra religió, no era gens habitual, no pas com avui dia. “A mi m’havien fet representar al cole un jueu cremant viu a un cristià” i recorda com l’insultaven i el pegaven pel fet de ser d’aquesta religió “vaig tornar plorant a casa moltes vegades perquè havien insultat la procedència dels meus pares”.

A mi m’havien fet representar al cole un jueu cremant viu a un cristià

Publicitat en crisi

En Lluís Bassat ha tingut la sort de viure l’època daurada de la televisió, aquella en que no existia el zapping perquè només hi havia dos canals. “La professió està malament però remuntarà” assegura “perquè les marques necessiten de la comunicació”. De la mateixa manera té clar que s’ha d’aprendre a fer una nova publicitat.

La professió està malament però remuntarà” assegura

Ara mateix compagina la seva tasca al despatx amb la Fundació que dirigeix amb la seva esposa carmen, que treballa a l’Àfrica, i també promocionant pintors catalans. I ens avança que prepara un nou llibre que portarà per títol “El meu testament” en què explicarà les 150 coses que l’han servit a la vida “sense ca pretensió filosòfica” assegura.