Enlaces accesibilidad

Judit Mascó: "La meva feina m'ha donat per viure tota la vida"

  • Durant la dècada dels 90 va formar part del reduït grup de Top Models
  • Una portada a la revista Sports Illustrated la va fer coneguda arreu del món
  • Repassem amb ella aquests anys, els inicis, els primers passos com a model
  • Parlem també de la seva faceta solidària, col.laborant amb diverses ONG's
  • Judit Mascó ha parlat amb Cristina Puig divendres, 19 d'octubre, a La 2 de TVE

Per
Gent de paraula - Judit Mascó - 19/10/2012

Gent de paraula

Cristina Puig és una periodista de llarga experiència al món de la televisió i una persona a qui agrada la conversa.

El programa defineix a la perfecció la mena de personatges que ella crida a seure al seu plató.

Gent de paraula s'emet els divendres, a les 20.30 hores, a La 2 de TVE a Catalunya

Judit Mascó va viure l'època daurada de les Top Models, terme que es va inventar als anys 90 per classificar les millors models del món en una època en que la moda encara era un terreny exclusiu per aquestes professionals. "A la nostra època ens deien que les models havíem substituït les actrius i avui les actrius són les que ocupen la primera fila a les desfilades i les qui els dissenyadors volen vestir".

A la nostra època ens deien que les models havíem substituït les actrius i avui les actrius són les que ocupen la primera fila a les desfilades i les qui els dissenyadors volen vestir

Per això afirma que la moda són cicles encara que se sent satisfeta d'haver estat protagonista d'una època daurada de la moda en què tothom coneixia el nom de les models "avui, fins i tot jo, que em dedico a la moda, hi ha moltes models que no sé ni qui són".

Gent de paraula - Judit Mascó: "Mai em va preocupar si era o no era guapa"

Quan li preguntem si el seu telèfon sona tant com desitjaria o molt menys és molt clara "el meu telèfon sona molt però molt menys per feines importants, com ara grans campanyes". Tot i això no es queixa ja que, com diu, "mai m'ha faltat feina i segueixo vivint d'això".


Poca nostàlgia per la feina feta

Repassant algunes de les portades i fotos ens explica que s'ha adonat que tot el material que ha recopilat al llarg dels anys continua encara dins d'unes caixes "Tinc una certa desafecció de tot el què he fet, m'ho miro amb distància i tendresa perquè és important alliberar-se de tot".

Tinc una certa desafecció de tot el què he fet, m'ho miro amb distància i tendresa perquè és important alliberar-se de tot

De fet, confessa que no ha tingut ni temps ni tampoc interès per buidar les caixes i que a casa, diu rient, "tampoc en tenen".

Quatre filles i cap d'elles, explica, ha dit obertament que vulgui dedicar-se al mateix que la mare.

Tot i això la Maria, la gran de les seves filles ja ha fet la seva primera portada amb la Judit "volia que la meva filla gran conegués de prop la meva feina, la duresa d'una sessió de fotos però, ni vull que sigui model ni tampoc m'hi oposaré".

Decisions importants en moments importants

A diferència de moltes models de l'època, la Judit va decidir prioritzar la seva vida familiar que la feina i tot just començava a despuntar a nivell internacional que va decidir casar-se i quedar-se a viure aquí "Decidir quedar-me a viure a Barcelona va tenir molt mèrit perquè segur que vaig perdre feines i oportunitats, però jo volia estar amb els meus".

Mare biològica i adoptiva

Seguint el que a priori, semblarien els cànons tradicional, la Judit es va casar i de seguida va tenir la primera filla.

Després en vindrien 3 més, una d'elles, la Romita, adoptada a Haití. "Sempre dic que la meva filla adoptada és producte del destí".

la qüestió de l'adopció, per raons personals, em ve de molt petita

Explica que "la qüestió de l'adopció, per raons personals, em ve de molt petita" i en un viatge de voluntariat a Moçambic amb l'Eduard va sorgir la possibilitat d'adoptar però les traves burocràtiques ie l fet que ella ja era mare biològica ho van complicar.

Gent de paraula - Judit Mascó: "La meva filla adoptada és fruit del destí"

Després vindrien dos anys d'espera per una adopció a l'Índia que també es va cancel•lar i finalment, el destí els va portar a Haití on van adoptar la Romita. "M'agrada dir que sobretot és filla de l'Eduard perquè és una filla producte de la burocràcia i el seu pare, advocat, va tramitar tots els papers".

Model i solidària

La meva feina m'ha donat coses tan bones que tinc el deute moral, no com a model sinó com a persona d'utilitzar la meva popularitat per una bona causa

Fa molts anys que la Judit compagina la seva feina de model col•laborant amb diverses onegés i tasques humanitàries.

Ho defineix com una necessitat i no pas com un haver de demostrar que darrera una model hi ha alguna cosa més... "La meva feina m'ha donat coses tan bones que tinc el deute moral, no com a model sinó com a persona d'utilitzar la meva popularitat per una bona causa"