Falten jutges i jutgesses catalans: a l'escola judicial cada any estan per sota del 16%
- Per tal de fer l'accés a la carrera judicial més atractiva, la Generalitat ofereix beques d'estudi
- Un dels requisits per accedir-hi? Tenir el nivell C de català
Durant més de tres anys en Pol Cordoba va estar treballant en un bar de copes de Salou mentre estudiava per a ser jutge. Després va ser fiscal substitut a Lleida. Combinar la feina amb l'alta exigència de l'estudi el van desgastar. Quan estava a punt de tirar la tovallola, va aparèixer l'oportunitat d'adherir-se a unes beques.
“Va ser un any que em vaig poder dedicar exclusivament a dormir, menjar a estudiar sabent que no ets una càrrega per la teva família“
"Vaig dir, vinga, un any més, un any més, i va ser un any que em vaig poder dedicar exclusivament a dormir, menjar, a estudiar sabent que no ets una càrrega per la teva família, i que em podia dedicar tranquil·lament als temes, al preparador... I va ser l'any que vaig aprovar", explica en Pol.
En Pol parla d'uns ajuts que ofereix la Generalitat, a través del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. Fins al 21 de maig es poden demanar i cobreixen els costos de la preparació d'oposicions a jutges, fiscals i lletrats de l'administració de Justícia durant un màxim de quatre anys.
Entre els requisits per a sol·licitar-la, acreditar el nivell C1 de català o un equivalent, residir des de fa cinc anys a Catalunya i no haver-se graduat fa més de 10 anys en Dret. Per contra, s'hi hauran de dedicar de manera exclusiva a preparar les oposicions i fer-ho en un centre especialitzat.
Falten jutgess i jutgesses catalanes
Tot plegat, per compensar el dèficit de jutges i jutgesses i fiscals catalans. De fet, a l'escola judicial cada any estan per sota del 16%, un percentatge inferior al que la població catalana representa respecte del conjunt d'Espanya. La majoria dels estudiants que es presenten al torn lliure són dones, una xifra que ha augmentat del 64% el 2024, al 76,5% en la darrera promoció. I menys del 10 % que es presenten resideixen a Catalunya. Triguen de mitjana 4 anys i 8 mesos en aprovar.
"Tinguem aquesta justícia de proximitat, o amb un major coneixement de la realitat social de Catalunya i que eviti una realitat, que és l'alta rotació dels òrgans judicials a Catalunya", assenyala Marc Cerón Riera, director Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE).
Aquest fet coincideix amb la poca tradició opositora que hi ha a Catalunya, i que els advocats acostumen a apostar pel sector privat. "Si jo estigués destinat per exemple a Múrcia, Andalusia... voldria apropar-me a Tarragona. Si la gent que aprova no és d'aquí, lògicament intentarà apropar-se a casa seva", reflexiona en Pol.
“És imprescindible que aquest sistema de beques es mantingui, es fomenti i s'incrementi “
En Sebastián Moreno ja va ser beneficiari d'una beca l'any 82. I va passar de treballar de cambrer en un mercat a Badia del Vallès a presidir la sala IV del Tribunal Suprem. I és un gran defensor dels ajuts. "És absolutament imprescindible que aquest sistema de beques es mantingui, es fomenti i s'incrementi perquè els jutges formem part dels poders de l'Estat i és essencial que puguin accedir a aquests poders de l'Estat", defensa Sebastián Moralo, magistrat de la Sala IV Social del Tribunal Suprem.
Destinades a graduats i graduades en dret, hi ha 40 beques per als advocats que vulguin optar a carrera fiscal o judicial i 10 més per a lletrats de l'administració de Justícia. Enguany hi destina un import total de 2.841.600,00 euros per als pròxims 4 anys (2026-2029). En l'última promoció de jutges només un 8% eren nascuts a Catalunya quan els catalans representen el 20% de la població.
Les beques reserven un percentatge del 5% dels ajuts a les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, sempre que acreditin el grau de discapacitat i la compatibilitat per a l'exercici de les funcions i tasques corresponents.