Extra #EfecteCollins: l'Albert Pla conversa amb Lluís Danés i Judit Farrés [versió llarga]
- El talent interpretatiu de l'artista vist per dos creadors clau en la seva trajectòria vital i professional
- Versió extra de vint minuts no emesa a televisió
- No et perdis el programa sencer amb Albert Pla
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Al documental musical de la setmana d’Efecte Collins explorem allò en què l’Albert Pla es desmarca de la resta de cantautors clàssics: la interpretació. La forma d’explicar les cançons és el segell distintiu del músic, sempre més a prop de la teatralitat.
Per parlar-ne, Albert Pla es reuneix amb dues persones clau en la seva trajectòria professional i vital. El primer, el director de cinema Lluís Danés, amb qui l’Albert va treballar a l’espectacle “Llits” (2009), i a on interpretava al trapezista Lectus. La segona trobada la fa amb la Judit Farrés, qui a més de ser la seva companya de vida, és també la persona amb qui ha ideat molts dels espectacles de la seva carrera a dalt dels escenaris.
cropper
Lluís Danés, que darrerament ha dirigit a Albert Pla en un petit paper a la pel·lícula “La vampira de Barcelona”, destaca què tenen en comú tots dos: “Tu i jo tenim en comú que és treballar a partir de la intuïció. De vegades no sé què és el que m’agrada, però tinc clar el que no m’agrada, i treballant amb tu vaig súper tranquil perquè a més de l’amistat hi ha una admiració molt clara i sé que sempre em sorprendràs en positiu”.
L’Albert, per la seva banda, li explica al director i dramaturg com aborda els personatges que ha d’interpretar: “Jo els papers me’ls agafo sempre des de la naturalitat. No crec en les tonteries del treball, l’esforç, la suor per arribar a llocs. És com sortir a cantar: no cal fer res especial. Surts i cantes. És molt senzill.”
cropper
Amb la Judit Farrés l’Albert Pla no només comparteix la seva vida, sinó que també comparteix l’autoria de molts dels espectacles i de les cançons i també treballen junts a dalt dels escenaris. L’un de l’altre han après molt I Sovint els costa diferenciar qui ha creat què i a l’inrevés. La Judit recorda què li ha ensenyat l’Albert: “Em vas ensenyar a treure’m aquesta tonteria que tenim els actors, que és deguda a les escoles. La importància que ens fan sentir. I tu tens aquesta capacitat de fer-ho tot fàcil. I que no és tan important el que fem sinó l’espectacle, el que comunicarem, com ho farem. I no tant el nostre jo narcisista.”
