Enlaces accesibilidad

Lluís Serrahima, l'escriptor que volia cançons normals

Por
Arxiu TVE Catalunya - L'Odissea, punt i seguit - Nova Cançó, del silenci a la utopia

En ocasió de la mort de Lluís Serrahima i Villavecchia (Barcelona, 1931 -2020) recuperem un documental de 1995 escrit i dirigit per Montserrat Minobis titulat Nova Cançó, del silenci a la utopia.
Serrahima va ser un dels fundadors de la Nova Cançó. El grup dels Setze Jutges -nom que van utilitzar a partir del 1962- considerava com la seva acta fundacional un article d'ell escrit el 1959 titulat Ens calen cançons d'ara.

En aquest text, del qual en parla el reportatge La primera Historia de la CançóLluís Serrahima no renegava de les cançons tradicionals, ans el contrari. Demanava recordar-les, però no únicament cantar-ne de noves arribades de l'estranger. Escrivia "És precisament en moments difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les més boniques, aquelles que els pobles han transformat en una mena d'oració col·lectiva. Es tracta, doncs, que surtin cançons d'aquest moment nostre". Ho podeu veure al minut 38.

Arxiu TVE Catalunya - Primera història de la Cançó

La cançó més coneguda escrita per Lluís Serrahima és la del seu poema Què volen aquesta gent? Maria del Mar Bonet en va escriure la música. El títol sovint es canviava als anys 60 i 70 per evitar la censura en les actuacions. És una composició de denúncia per les persones mortes o detingudes per la repressió política franquista. 

Lluís Serahima mai no va publicar cap disc: ell va ser l'impulsor de molts cantants. Sí que escrivia lletres per a d'altres i algun cop es va animar a pujar a l'escenari a cantar. 

El 2007, el Parlament de Catalunya li concedí la Medalla d'Honor, juntament amb els components de Els Setze Jutges.

Televisión

anterior siguiente