Mor Teresa Rebull, cantautora de la Nova Cançó catalana
- Teresa Rebull formà part de la Nova Cançó catalana, moviment que es feu popular el 1968
- Nascuda el 1919 a Sabadell, ha viscut a França des de l'exili del 1939, on participà a la Resistència
- El 2006 Òmnium Cultural li reté homenatge i cantà per primer cop a Palau de la Música
A mitjans d'abril del 2015 ens ha deixat una cantautora de la Nova Cançó catalana: Teresa Rebull. Amb aquest nom se la coneixia com a cantant, perquè en realitat es deia Teresa Soler i Pi.
Va nèixer a Sabadell el 1991 i ha mort a França, a Banyuls de la Marenda, on anà a viure el 1939, en sortir cap a l'exili.
Amb 12 anys treballava a una fàbrica tèxtil, però com que la seva mare era amiga del president Francesc Companys li aconseguí feina a la Generalitat, al Departament de Treball. En baixar a Barcelona a viure, s'instal·là a un pis del carrer Sant Pau, vora les Rambles i allí conegué militants del POUM: s'hi afilià el 1936.
Va ser infermera voluntària mentre durà la guerra, testimoni del patiment i la mort de coneguts i desconeguts. Però fou una dona de coratge: un cop a Banyuls, al Rosselló, participà a la resistència contra els nazis.
Acabada la guerra va haver de treballar en molts oficis diferents per guanyar-se la vida, però fou una època en que conegué gent com Jean-Paul Sartre, Juliette Gréco, Georges Brassens i Albert Camus. El maig de 1968 participà en el moviment de la Nova Cançó catalana: va començar a actuar el febrer de 1969 a la Guingueta d'Ix, amb Lluís Llach, Ovidi Montllor i Quico Pi de la Serra.
Rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i el 2006 l'entitat Òmnium Cultural organitzà un acte d'homenatge al Palau de la Música catalana. Teresa Rebull pujà a l'escenari i hi cantà per primera vegada. Així ho recull el programa que podeu veure a l'inici d'aquesta informació.
La participació de Teresa Rebull a televisió
Rebull fou entrevistada el 1981 al programa d'entreteniment "Cita amb...". on presenta primer els músics que l'acompanyen i explica una mica el que cantarà. Comença interpretant "L'Oreneta", seguida de "Camp del Besós", de la qual diu que és una cançó ecologista. Canta després un poema de Maria Mercè Marçal i dies més inspirades en Miquel Martí i Pol, "També per a tu" i "El meu país". Per acabar, dues cançons més inspirades en la poesia de Joan Salvat Papasseit, una de les quals és "Arquer d'amor".
Molt més remarcable és l'entrevista que li va fer Terenci Moix al seu espai "Terenci a la fresca", on sempre repassava amb els convidats les seves vivències, records i la feina a la qual es dediaven amb més vocació. Hi parla dels pares, de l'ambient anarcosindicalista que es vivia a casa, les guerres... Impressiona sentir-la parlar de quan va descobrir Raimon i com la impressió la fa arribar a la Nova Cançó.
Us convidem a veure aquesta entrevista, colpidora, emesa el 1982.
