Lucía Matamoros: el somni de Mart comença a l'Àrtic

Hi ha persones a qui els costa escollir un únic camí perquè la curiositat les empeny constantment a explorar-ne de nous. És el cas de Lucía Matamoros, enginyera biomèdica, nanocientífica, gestora de projectes tecnològics i astronauta anàloga. Una inquietud que l'ha dut a emprendre i a afrontar nous reptes al llarg de la seva trajectòria. En el seu cas, un diagnòstic de TDA en l'edat adulta li va permetre entendre moltes de les dificultats amb què havia conviscut i convertir-les en un motor de vida. La seva carrera l'ha portat a moure's entre la recerca científica, la innovació i la tecnologia, des dels telescopis del Teide fins als projectes digitals del FC Barcelona.

Un dels reptes més ambiciosos arribarà l'any 2027, quan formarà part d'Hypatia III, la tercera missió de l'associació Hypatia Mars. El projecte reuneix dones de disciplines diverses que conviuran en una estació de recerca anàloga a Mart per simular les condicions d'una futura missió al planeta vermell. Matamoros explica aquesta aventura a Noms Propis, el programa presentat per Anna Cler.

Com va entrar a Hypatia III?

Hypatia III li permetrà a Matamoros fer realitat el somni de convertir-se en astronauta anàloga. La història de com va sorgir aquesta oportunitat és, segons les seves pròpies paraules, «poètica». En aquell moment, l'enginyera treballava a Orlando, als Estats Units, en un projecte d'anàlisi de dades aplicat a l'astrofísica, un altre dels camps que l'apassionen.

Va ser aleshores quan va assistir a una conferència impartida per una astronauta anàloga, que explicava la recerca que havia dut a terme durant una missió de simulació espacial. La xerrada abordava tant la dimensió psicològica i emocional de l'experiència com la seva relació amb els aspectes fisiològics de les astronautes. «Se'm van obrir els ulls. Podia unir les meves dues passions», recorda Matamoros.

M'hi vaig presentar i em van agafar

En arribar a casa, va trucar al seu pare per explicar-li que volia participar en un projecte com aquell. L'endemà, el seu pare li va fer arribar una notícia: Hypatia Mars havia obert la convocatòria per seleccionar les participants de la segona missió. Matamoros no s'ho va pensar dues vegades: «M'hi vaig presentar i em van agafar».

Qui són, on aniran i què faran?

A Hypatia II, Matamoros va exercir el paper de backup, és a dir, de membre de reserva de la tripulació. A Hypatia III, en canvi, assumirà el rol de científica de l'equip. La missió està integrada per set dones de perfils molt diversos. «És un projecte molt transversal i intergeneracional, amb científiques, matemàtiques, artistes i periodistes. Pensem de maneres molt diferents i podem recolzar-nos en les fortaleses les unes de les altres», explica l'enginyera.

No podrem trencar la simulació, som a quatre hores de vol de l'hospital més proper

L'estiu del 2027, la tripulació viatjarà a l'illa de Devon, a l'arxipèlag àrtic canadenc, considerada l'illa deshabitada més gran del món. Allà durà a terme una simulació d'una missió espacial en condicions extremes. Durant catorze dies, les participants hauran de mantenir la simulació activa i seguir els protocols establerts, tret que es produeixi una emergència greu. «No podrem trencar la simulació, tenint en compte que som a quatre hores de vol de l'hospital més proper», explica Matamoros. L'experiència també les obligarà a gestionar recursos limitats, com l'aigua i el menjar, i a seguir protocols molt estrictes per poder sortir de la base.

Cadascuna de nosaltres porta els projectes del seu àmbit

La missió inclourà projectes de recerca de disciplines diverses. N'hi haurà d'artístics, de factors humans —centrats a estudiar com reacciona el cos davant de situacions d'estrès— i d'enginyeria. En aquest últim àmbit, destaca el desenvolupament d'una estructura semblant a la que es va utilitzar a Hypatia II per calibrar satèl·lits. Cada participant liderarà iniciatives vinculades al seu camp d'expertesa. «Cadascuna de nosaltres porta els projectes del seu àmbit», conclou Matamoros.