Aníbal Carmona: "Entreguem la intimitat a la IA"

Nascut a San Juan, a l'Argentina, en una família de vuit germans, Aníbal Carmona va créixer amb una frase del seu pare gravada a foc: "L'única cosa que ningú no et podrà prendre és el coneixement". Explica a Noms propis que amb vuit anys va descobrir què volia. Un oncle seu el va veure desmuntant joguines i li va dir: "Tu seràs enginyer". Aquella curiositat el va portar de la mecànica als primers grans ordinadors. Molt aviat va descobrir la informàtica, en una època en què gairebé tot estava per inventar.

Quatre dècades després, ha creat pols tecnològics a l'Argentina, ha impulsat el creixement internacional d'una empresa de software i avui, instal·lat a Barcelona, dedica bona part del seu temps a invertir i acompanyar emprenedors com a business angel. Amb la presentadora Anna Cler reflexiona sobre els grans reptes del nostre temps: la intel·ligència artificial, el valor del coneixement i el sentit de construir un llegat. Diu que en l'era de la IA cal tenir sentiment crític, resolució de problemes i visió estratègica.

D'entregar l'atenció a perdre la intimitat

"Vendre terror és sempre més fàcil que vendre esperança", afirma Carmona. I és que l'emprenedor assegura que hi ha molts interessos actualment per fer-ho, com la cursa tecnològica entre la Xina i els Estats Units, les eleccions al congrés estatunidenc, o les empreses que han de sortir a borsa i no ho fan per manca de capital. L'assessor fa un clam a la prudència i "no alertar innecessàriament a la població quan no hi ha motius".

Abans entregàvem tota la nostra atenció a les xarxes socials

Ho enllaça amb les pors sobre la IA, que ja són una realitat. Segons Carmona, hi ha mil milions de persones al món que utilitzen la intel·ligència artificial, de les quals 300 milions la fan servir com a companya digital, i això sí que és sinònim d'alerta. "És la primera vegada que entreguem massivament la intimitat a la IA", adverteix l'expert, i recorda que "abans entregàvem tota la nostra atenció a les xarxes socials". Carmona informa que la darrera enquesta realitzada als Estats Units a nens d'entre 13 i 16 anys corrobora que els adolescents entreguen fins a un 70% de la seva intimitat a la intel·ligència artificial, i d'aquests, un 30%prefereix parlar amb la IA que amb els seus amics. "És una invasió digital", exclama l'especialista.

De l'obesitat digital al sedentarisme cognitiu

L'empresari considera que "els efectes colaterals de la IA són negatius si no els abordem". La reflexió que ofereix Carmona és que "s'ha passat de l'obesitat digital de l'ús de les xarxes socials a un sedentarisme cognitiu on les persones deleguen la seva capacitat de decisió i la seva opinió a un alter ego". L'obesitat digital es mesura en hores de consum tecnològic, i el sedentarisme congitiu que provoca la IA, paradoxalment, condueix a l'ús de l'esperit crític, i per això l'assessor assenyala que "cal formar als nois i noies".

Les persones deleguen la seva capacitat de decisió i la seva opinió a un alter ego

No tot és negatiu

Malgrat ens doni la sensació d'estar vivint en una espècie de "Gran Germà" on ens podem sentir vigilats i observats en tot moment, també podem ser optimistes amb la IA. Carmona recorda que la revolució industrial al segle XX generava un buit molt gran en les persones i la velocitat a la que anava propiciava un estrès molt gran en els humans, especialment als europeus. Tot plegat va portar a la població a organitzar-se. Una situació descontrolada que, "malauradament, va acabar amb la irrupció i l'establiment del feixisme. Vam aprendre la lliçó a base de cops", diu l'expert. "Avui, 100 anys després, la vida és objectivament millor", afirma Carmona.

La IA és un iceberg amb molts conjunts extremadament positius

En aquest sentit, el que pretén expressar l'emprenedor és que si la IA ens cura el càncer o inventa solucions, genera més recursos que arriben a més gent, proueix béns i serveis més sustentables per cuidar el planeta i dona respostes positives a una llista molt llarga de problemes, podem ser optimistes. "La IA és un iceberg amb molts conjunts extremadament positius per la velocitat cognitiva en la que podem resoldre els problemes que té una quantitat d'efectes colaterals no desitjats, com qualsevol tecnologia", remarca Carmona, i opina que "resoldre una crisi com la de la COVID en temps rècord, sense la tecnologia hauria sigut pitjor que la pesta negra". Aníbal Carmona conclou que "els temps de canvi la humanitat sempre els ha resolt a mig o llarg termini, i els ha resolt amb més humanitat".