Josele Santiago: "Uno de los nuestros"
- L'artista madrileny és "un dels nostres", el típic cantant que et trobaries al bar
- Josele Santiago interpreta en directe 'FRACTALES'
- No et perdis el programa sencer sobre Josele Santiago a RTVE Play Catalunya
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
A veure, que no vull dir que els músics siguin uns mafiosos, eh? Però en el món del rock artistes, públic i personal relacionat amb el fet musical arriben a formar a vegades una gran família, i ja se sap que en aquests grupuscles sempre hi ha un “Padrino”…
A l'escena rockera del nostre país, aquest títol podria tenir diferents destinataris, però nosaltres no hem vingut aquí a fer sang i ens estimem més tenir bon rotllo amb el clan i considerar que finalment, si formem part d'aquest contuberni, és perquè alguna cosa tindrem tots i totes en comú.
I què tenim en comú amb el Josele Santiago?
Doncs que és com nosaltres. Un ‘tio’ a qui agrada molt la música, un home que viu el rock perquè el porta impregnat a l'ADN, un senyor que tot i que podria fer-ho, no es considera un rock and roll star. Josele és un currante del ritme, un peó de la composició, aquell que trobarem prenent alguna cosa al bar del costat de la sala comentant la jugada. Algú que surt de casa amb la seva guitarra cap al pròxim concert, fidel als seus amics, entremaliat i alhora discret (i mira que en té, per explicar... quina sèrie sortiria si es posés a parlar…). Però no, en Josele ja ho explica tot a les seves cançons, allò altre ja si de cas ja us espavileu…
Josele Santiago rtve catalunya
És Josele un tipus afable, com també ho és David Krahe, es coneixen de tota la vida, David és a la "Família del rock" el parent amable que no et trairà mai, com no ho ha fet amb els seus col·legues de bandes com ara Corizonas o Los Coronas o amb els clients de "La Via Lactea", mític local de Malasanya. Quan té estones lliures, o no, acompanya a Josele en solitari o amb Los Enemigos.
Josele i David són dues persones cabals, socarrones, àcides i tendres alhora, així es mostren al nostre EFECTE COLLINS, i nosaltres encantats de la vida, perquè, sí, els considerem dels nostres i sabem que en aquesta pel·lícula el final ha estat d'allò més sentit i satisfactori i ningú ha volgut disputar pel paper de "Padrino". I és que estem parlant de gent normal.
Un señor normal,
un tiempo normal,
pasando normal
por un día más de plomo.
"Fractales"
