El preu del lloguer d'habitacions a Barcelona frena, però continua disparat
- Una habitació per a estudiats costa de mitjana 600 euros al mes, 170 euros més que fa vuit anys
- Els promotors alerten que l'oferta d'habitatge protegit és insuficient
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L'habitatge és una de les principals preocupacions dels catalans. Aquests dies els qui ho viuen són els estudiants que marxen a viure fora. A Barcelona, una habitació per a estudiats costa de mitjana 600 euros al mes, un preu molt elevat, però que no ha crescut respecte a l'any passat. Sí que ho fa en altres ciutats com Madrid, que de mitjana se situa en els 617 euros.
Aquesta contenció podria trencar la tendència a l'alça dels darrers anys. El 2018 una habitació valia 430 euros, i després de la pandèmia el preu es va disparar fins a arribar als 600 euros actuals. Ara a l'estiu, moltes famílies fan mans i mànigues per trobar un lloguer de cara a l'inici de curs.
Trobar habitació, una odissea
El cas de l'Ingrid és representatiu de molts joves que d'aquí a unes setmanes començaran els estudis. Ha buscat per plataformes immobiliàries i també per xarxes socials, on prova sort amb l'algoritme. "Vull fer el màster a Barcelona i estic intentant trobar una habitació amb un lloguer assequible. Una tasca bastant difícil, pel que sembla", assegura a RTVE.
"Vaig tenir la sort que se'm va fer una mica viral i va arribar a molta gent, però el problema és que quan parles amb aquesta persona, potser està parlant amb 10 persones més i quan li dius que sí, et diu que ja està llogada", diu. També es troba amb problemes com l'estat dels pisos i la zona, falta de disponibilitat per al curs sencer, intents d'estafa i el preu.
Les universitats són conscients d'aquests problemes i ajuden els seus estudiants amb diferents recursos. "Els hi diem on està situada l'Autònoma, quins són els pobles al voltant on els hi seria més fàcil i quines pàgines web, i sobretot el Barcelona Centre Universitari, que és el que ajuda també a buscar allotjament als estudiants", afirma Nélida Falcó, directora de la Vila Universitària.
Amb la falta d'habitatge assequible, la demanda a les residències creix. A la Vila de la UAB hi viuen 2.000 estudiants i hi ha llista d'espera. Ofereixen habitacions compartides des de 300 euros al mes, amb serveis com supermercat, bugaderia o autoescola.
IA per a detectar pisos buits
La Generalitat ha decidit recórrer a la intel·ligència artificial per detectar els pisos buits que hi ha a Catalunya. Les bases s'estan treballant a Lleida i l'objectiu és mobilitzar aquests habitatges en un futur.
El Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l'Enginyeria de Lleida desenvolupa el nou sistema des de fa dos mesos. El model tecnològic utilitza dades de consums d'aigua i electricitat, el padró i la informació presencial d'alguns consistoris per saber si un habitatge es troba desocupat.
Més regulació, menys oferta?
La contenció dels preus, però, no està exempta de debat. Hi ha qui adverteix que la regulació dels lloguers pot tenir un efecte contrari al buscat i reduir l'oferta disponible, si els propietaris decideixen no posar els pisos al mercat. Campdevànol és un dels municipis que alerta d'aquest risc, després d’haver estat declarat zona de mercat residencial tensionat.
L'Ajuntament considera que limitar els preus pot dificultar encara més l'accés a l'habitatge si part dels propietaris opten per retirar els pisos del lloguer i reclama que les mesures per contenir els preus vagin acompanyades d'incentius per augmentar l'oferta d'habitatge assequible.
L'oferta d'habitatge protegit, insuficient
Els promotors alerten que, actualment, l'oferta d'habitatge protegit tampoc no és suficient per cobrir la demanda. L'Associació de Promotors de Catalunya assegura que el 75 % dels municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona no va començar cap habitatge protegit el 2025.
Segons l’APCE, en el 89% dels municipis metropolitans es va registrar una ràtio inferior a un habitatge protegit per cada 1.000 habitants. L'associació calcula que hi havia 104.004 sol·licituds al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial, mentre que els habitatges qualificats provisionalment com a protegits no arribaven a les 3.000 unitats.
"La demanda és molt superior a la nova oferta que s'està generant", alerta el president de l'APCE, Xavier Vilajoana. Els promotors reclamen més coordinació entre les administracions i el sector privat, així com més "seguretat jurídica" i "viabilitat econòmica" per impulsar habitatge de protecció oficial.
