7 de cada 10 persones que viuen al carrer a Barcelona han perdut l'esperança de trobar una llar
- Només una de cada quatre persones en situació de carrer té previst accedir a un allotjament i deixar de viure al ras
- L'entitat reclama l'aprovació urgent de la Llei de Sensellarisme per frenar una realitat que ja afecta a gairebé 2.000 persones
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Barcelona continua afrontant una realitat que va més enllà de la manca d'un sostre. Per a moltes persones, dormir al carrer ja no és una situació temporal, sinó una realitat de la qual cada vegada costa més sortir. Així ho reflecteix l'informe 'Viure al carrer a Barcelona', de la Fundació Arrels: "el 72% de les persones que viuen al carrer assegura que no té cap esperança de tornar a viure en un habitatge".
L'estudi, elaborat a partir de 670 entrevistes a persones que havien dormit al ras durant l'any 2025, evidencia que el sensellarisme és un procés d'exclusió que sovint comença molt abans d'arribar al carrer i que el sistema actual té dificultats tant per prevenir-lo com per oferir sortides estables.
La directora de la Fundació Arrels Beatriz Fernández i el cap d'incidència, recerca i avaluació d'Arrels Guillem Fernández en la presentació de l'informe 'Viure al carrer a Barcelona' 2025 a la seu de l'entitat ACN
Les causes
Lluny de la idea que les persones sense llar mai no han tingut una casa, el 92,7% havia viscut en algun moment en un habitatge estable. Segons l'informe, el 26,8% explica que l'últim habitatge on va viure era de lloguer, mentre que el 8,5% era de propietat. La pèrdua del lloguer s'ha convertit així en una de les principals portes d'entrada al sensellarisme, en un context marcat també pels processos migratoris i la precarietat. Seguits de la pèrdua de la feina.
Una altra de les causes que agreuja l'exclusió són els obstacles administratius, assenyalen. Més del 30% de les persones enquestades no estan empadronades, una xifra que ha augmentat 7 punts respecte al 2023. Sense padró, alerta Arrels, queda molt limitat l'accés a drets bàsics i serveis públics.
La fundació també denuncia que moltes persones estrangeres no poden regularitzar la seva situació perquè no compleixen els requisits administratius o no disposen de la documentació necessària.
El més preocupant?
Un dels fets que més preocupa a Arrels és el fet que, mentre augmenten les persones que acaben d'arribar al carrer, disminueixen les que aconsegueixen sortir-ne.
Actualment, el 36,6% fa menys de sis mesos que viu al ras, set punts més que el 2023. Tot i això, la mitjana de temps vivint al carrer continua sent molt elevada, amb 3 anys i 6 mesos, i una de cada sis persones fa més de cinc anys que hi viu. A més, el 34,3% ha viscut altres episodis de sensellarisme, fet que posa de manifest les dificultats per consolidar una sortida definitiva.
Les sortides
Quan apareix una oportunitat per deixar el carrer, sovint no passa per accedir a un habitatge estable.
La directora d'Arrels, Beatriz Fernández, assegura que "hi ha una llista d'espera. Entre les persones que esperen un recurs residencial, més del 30% confia entrar en un alberg i al voltant d'un 20% espera una plaça en una pensió o una habitació. En total, el 50% està pendent d'una solució temporal, tot i que sigui precària".
Arrels afegeix que molts d'ells ja havien passat per albergs, pensions o altres recursos residencials abans de tornar al carrer, una dada que evidencia la necessitat de reforçar les alternatives estables.
Quins són els perfils?
'Viure al carrer a Barcelona' també confirma que el sensellarisme afecta perfils molt diversos. L'edat mitjana de les persones que viuen al carrer és de 42 anys, però un de cada cinc és jove d'entre 18 i 29 anys, un percentatge que ha crescut del 15% al 20,5% en només dos anys.
Al mateix temps, el 19% té més de 55 anys, fet que reflecteix la convivència entre noves situacions de sensellarisme i trajectòries que s'allarguen durant anys.
Pel que fa al gènere, més del 80% són homes.
El mapa del sensellarisme també ha canviat. Sants-Montjuïc és ara el districte amb més persones dormint al ras (489), per davant de l'Eixample (389), després que els desallotjaments d'assentaments hagin desplaçat moltes persones cap als marges de la ciutat.
Possibles solucions?
Davant d'aquest escenari, Arrels reclama l'aprovació urgent de la Llei de Sensellarisme, perquè garanteixi drets i recursos suficients per a les persones sense llar.
L'entitat també aposta per reforçar la prevenció, facilitar l'accés a habitatges estables i desplegar una xarxa d'allotjaments de baixa exigència repartits pels barris de Barcelona per superar el model actual, basat principalment en albergs temporals.
Aquesta realitat, conclou Arrels, evidencia que el sensellarisme no és una situació puntual ni fruit d'una única causa, sinó el resultat d'un procés d'exclusió que requereix respostes estructurals i habitatges estables perquè ningú hagi de continuar vivint al carrer.
