La generació que ja no va a la universitat
- A la UAB, 4 de cada 10 estudiants reconeixen faltar habitualment a classe
- L'absentisme universitari es dispara després de la pandèmia, segons els professors, que es veuen obligats a replantejar el model educatiu
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Arribar a la universitat i que el campus estigui a mig omplir, entrar a les aules i fer classe davant de desenes de cadires buides, no conèixer els alumnes fins al dia que hi ha examen... Aquest és el dia a dia de molts professors universitaris a Catalunya, que reconeixen que el fenomen de l'absentisme universitari s'ha convertit en una realitat cada vegada més habitual, sobretot després de la pandèmia.
“🎓 Cada cop més estudiants deixen d’anar a classe
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) June 7, 2026
A la @UABBarcelona 4 de cada 10 reconeixen faltar-hi habitualment pic.twitter.com/522OL1lY2n“
Gran part dels estudiants asseguren que assistir presencialment ja no és imprescindible: les classes es graven, els apunts circulen pels grups de WhatsApp, i les eines d'intel·ligència artificial permeten resumir continguts o preparar exàmens en qüestió de minuts.
"Hi ha professors que pengen tot el material i no cal anar a classe", explica una alumna. Un altre estudiant ho resumeix així: "Si puc aprovar igual… per què anar-hi? Jo també ser llegir un PowerPoint".
Un problema estructural
Un estudi elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona alerta que l'absentisme a les aules ja no és puntual, sinó estructural. La recerca apunta que la manca d'assistència afecta directament l'aprenentatge, la motivació i fins i tot pot augmentar el risc d'abandonament universitari.
Segons l'informe, 4 de cada 10 estudiants reconeixen faltar freqüentment a classe. Entre les causes principals hi ha la incompatibilitat amb la feina, la desmotivació, la percepció que les classes aporten poc valor diferencial i un model d'avaluació que sovint no penalitza l'absència.
A universitats com la Pompeu Fabra, l'absentisme és menor a causa de sistemes d'avaluació amb assistència obligatòria o activitats presencials contínues. Però això també genera debat: obligar l'alumnat a anar a classe és una solució real o només un miratge?
No, segons professors catedràtics com, Joan Maria Cordella de la UPF: "A un adult no el pots obligar. Cadascú ha de ser conseqüent amb els seus actes. La solució no ha de passar per l'obligatorietat, sinó pel replantejament de què estem fent malament com a professors. Preguntar-nos per què l'alumne no vol venir i recuperar la motivació que s'ha perdut".
Els professors també perden motivació
El professorat viu la situació amb preocupació. "Fer classe amb la meitat de l'aula buida és frustrant", lamenten. Molts professors insisteixen que la universitat no només serveix per obtenir un títol, sinó també per desenvolupar pensament crític, capacitat de debat i relacions humanes.
"La universitat és comunitat. És discutir idees, equivocar-se, preguntar. Això és molt difícil d'aconseguir només des d'una pantalla", explica Enric Marín, doctor en Ciències de la Informació per la UAB. I alerta també d'un canvi cultural més profund: "la immediatesa digital ha transformat la manera d'aprendre i ha reduït la tolerància a l'esforç sostingut".
Segons Marín, l'absentisme es produeix a partir de dos factors: des de l'època de pandèmia i el naixement de la intel·ligència artificial, que juntes fan que els alumnes s'hagin acomodat i hagin perdut l'interés. "Fa anys els professors se'ns respectava i teníem valor afegit perquè era el professor era el dipòsit de coneixement, més enllà dels llibres. Ara això ha desaparegut, la intel·ligència artificial ens supera, tenim tota la informació allà i a l'abast. Com ens podem recuperar d'això com a professors? Com podem tornar a ser dipòsits de coneixement i que els alumnes vulguin tornar a escoltar-nos?"
Construir una nova universitat?
El fenomen obre moltes preguntes. El model universitari ha quedat antiquat? Té sentit continuar fent classes magistrals de dues hores en una generació acostumada al consum ràpid de contingut? Les pantalles han canviat la manera d'aprendre? Té sentit seguir avaluant de la mateixa manera en temps d'intel·ligència artificial? És possible mantenir el mateix nivell de preparació professional estudiant majoritàriament des de casa?
Santiago Tejedor, catedràtic de la UAB, ho té clar: "No podem seguir el mateix model que fa 50 anys. Hem d'evolucionar i adaptar-nos al nou temps. La meva proposta com a professor és una aula expansiva. És a dir, faig excursions amb els meus alumnes. Me'ls emporto a veure exposicions, a zones d'aire lliure, a museus, on faci falta. Fer classe va més enllà de quatre parets. És la meva manera de motivar als alumnes i fer que vinguin i estiguin interessats per l'assignatura". I afegeix que amb activitats formatives inspiradores, "les aules estarien realment plenes".
Els estudiants insisteixen que no es tracta només faltar a classe per mandra. Molts treballen, tenen problemes per pagar el transport o consideren que poden aprofitar millor el temps estudiant des de casa.
El debat, per tant, va més enllà de l'assistència. La pregunta de fons és com reconnectar una generació digital amb unes aules pensades per un altre temps. I sobretot: quin paper ha de tenir la universitat en l'era de la intel·ligència artificial?
