Els nous pisos protegits posen el focus en l'aïllament i l'espai exterior

Una mirada a futur

La vida útil dels habitatges és a 150 anys vista i, per tant, a banda d'adaptar-se a les necessitats actuals, també han de poder complir els requisits i ser útils per les generacions posteriors.

És el que assenyala l'IMPSOL, l'entitat pública encarregada de la gestió per la construcció dels pisos de protecció oficial a l'Àrea Metropolitana. Per aconseguir aquest doble objectiu, cal que aquests edificis siguin sostenibles, però també que els veïns i veïnes en facin un ús responsable.

Ventilació creuada i bon aïllament

Per això, cal que els usuaris d'aquests pisos els utilitzin tal com han estat pensats, com si tinguessin instruccions d'ús. Especialment pel que fa a l'aïllament i la ventilació dels habitatges, per mantenir una temperatura estable tant a l'estiu com a l'hivern sense necessitat de calefacció o aire condicionat.

"Aquest edifici disposa de diferents estratègies passives que amb una mica d'activitat ens permeten temperar les puntes de fred i de calor a l’hivern i a l’estiu", afirma Josep Maria Borrell, gerent de l'IMPSOL.

I això s'aconsegueix gràcies a un sistema de ventilació creuada i bon aïllament, tant en espais comunitaris com als habitatges. La Laura viu en un edifici de protecció oficial de Sant Just Desvern i assegura que l'aïllament és una de les coses més importants. "A nivell acústic, fantàstic. Tanques finestres i no se sent res. I després, el clima, em toca el sol tot el dia i aprofito el sol. Jo pràcticament no faig servir la calefacció", ha dit.

Espais jeràrquics per tothom

A banda de la sostenibilitat energètica, Borrell explica que els pisos que es construeixen ho fan sense passadissos per aprofitar al màxim l'espai i per propiciar espais no jeràrquics, amb espai a la cuina per més d'una persona, o amb habitacions grans i de la mateixa mida per tothom.

"La no jerarquia afavoreix també la igualtat de les persones", assegura el gerent de l'IMPSOL. Per això, es tracten tots els espais amb la mateixa importància. En aquest sentit, la terrassa també s'integra a l'edifici, i acaba sent per molts veïns, com la Laura, la seva part preferida. "Tens visibilitat, llum i sol", assegura.

Un dels altres valors que vol impulsar aquests edificis són en el de la comunitat. Per això, disposa d'espais comunitaris que els veïns s'han fet seu amb plantes i decoració per tal d'afavorir les relacions personals.

"El que intentem és afavorir aquesta sensació de comoditat, proporcionant espais que afavoreixin el diàleg", diu Borrell, i algunes veïnes expliquen que la teoria passa a la pràctica i confirmen que aquests espais comuns diàfans propicien el contacte entre ells.

Expandir el model d'habitatge

Des de l'IMPSOL assumeixen que l'administració pública ha de marcar el camí cap a la construcció del futur. Per això, posen l'accent que cal explicar aquesta fórmula per enganxar als usuaris, i que això serveixi perquè els constructors privats també tinguin en compte aquests valors socials a l'hora de construir.

El futur decidirà si aquest model s'acaba imposant també en l'àmbit privat o no. El cas és que, de moment, les veïnes amb qui hem parlat ens expliquen que estan molt satisfetes amb aquests pisos, i cada cop se senten més identificades amb aquest model respectuós amb l'entorn i els valors de comunitat i sostenibilitat.