Ofegaments a les platges catalanes: el perill invisible que s'amaga rere la bandera verda
- La majoria dels ofegaments es produeixen en platges amb bandera verda
- La costa Gironina, on més n'hi ha hagut en l'última dècada
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Cada estiu, milions de persones s'atansen a les platges ja sigui de vacances i per passar un dia de sol i mar. Però darrere d'aquestes postals idíl·liques "s'endinsa" una realitat: cada any, desenes de vides es perden per ofegament. Aquestes incidències poques vegades ocupen titulars més enllà d'una breu menció, deixant la magnitud de la tragèdia oculta a la vista del públic.
Aquest projecte reuneix el conjunt de dades més complet sobre els ofegaments a les platges de Catalunya. Utilitzant registres oficials de Protecció civil com a referència i les dades obtingudes a partir de les notes de premsa o notícies de cada ofegament s'analitzen quan, on i en quines circumstàncies es produeixen aquestes morts per visible l'invisible.
Al llarg dels 580 km de la costa catalana que s'estenen des de la frontera francesa fins al Delta de l'Ebre, però aquest mateix litoral s'ha endut algunes vides aquest estiu des de Tarragona, al sud, fins a Sant Pere Pescador, al nord.
Des que va començar la temporada d'estiu el 15 de juny, 17 persones s'han ofegat diverses persones es van ofegar aquí: locals, turistes, nedadors i ancians. Diferents llocs.
L'anàlisi dels 17 casos d'ofegament a Catalunya durant l'estiu de 2025 revela un patró clar: la majoria d'incidents es van produir al vespre i la nit, sobretot després de les 17 hores, quan sovint acaba la vigilància de la platja.
Sorprenentment, 6 víctimes es van ofegar sota una bandera verda, el que suggereix que les condicions tranquil·les del mar per si soles no garanteixen la seguretat. Aquests patrons apunten a un període de risc crític al final del dia i subratllen els perills que suposa la vigilància insuficient i la senyalització ambigua de la bandera.
Però no és un fenomen puntual d'aquest 2025. Cada any es repeteixen unes xifres semblants.
Amb bandera verda, més ofegaments
Si es tenen en compte els incidents fatals de l'última dècada, gairebé la meitat dels ofegaments es van produir en platges no supervisades o després que els socorristes haguessin marxat, i en diversos casos, no es va mostrar cap bandera o una bandera "fora de servei", destacant els buits en els sistemes d'alerta durant les hores lliures.
Encara que almenys 3 ofegaments mortals han tingut lloc en zones amb bandera vermella: un amb vigilància activa i dos més quan el servei ja havia finalitzat, la gran majoria de banys es produeixen amb bandera verda (més de 100 casos en platges vigilades).
Són significatives les situacions en què no hi ha informació sobre l'estat del mar: en 30 ocasions no hi havia ni bandera ni socorrista, i en 15 casos el servei encara no havia començat. Aquestes dades posen de manifest la importància de respectar la senyalització i extremar la precaució, especialment fora de l’horari de vigilància o en zones sense cobertura de socorristes.
Més ofegaments a Girona
L'Alt Empordà, el Tarragonès o el Baix Empordà són les comarques on més víctimes mortals hi ha hagut.
Aquesta temporada, Catalunya és la segona comunitat amb més ofegaments aquest juliol.
Els homes, els que més s'ofeguen
La majoria de les víctimes eren homes, de més de 60 anys, de nacionalitat espanyola. Li segueixen els francesos, alemanys i belgues.
Els ofegaments no són accidents inevitables, sinó tragèdies sovint previsibles que es podrien evitar amb més informació, més vigilància i més consciència col·lectiva. En només 60 segons, una persona pot perdre la vida sota l’aigua. Un minut que pot passar desapercebut per a tothom... però que ho canvia tot per sempre.
