La Moncloa deixa clar que no comparteix la decisió del Suprem d'inhabilitar el Fiscal General de l'Estat, mentre el PP insisteixen a demanar un avançament electoral ja.
El rei Felip VI fa una crida a l'esperit de concòrdia i de diàleg de la transició per combatre l'actual crispació.
Fa 25 anys ETA assassinava Ernest Lluch a Barcelona, exministre socialista de Sanitat i catedràtic de la Universitat de Barcelona.
Primera nevada important de la temporada acompanyada d'un fred molt intens a tota Catalunya.
El Barça torna demà a jugar un partit al Camp Nou dos anys i mig després.
'L'elisir d'amore' de Mario Gas arriba aquest dissabte al Liceu.
El mal d’esquena és una de les principals causes de discapacitat laboral i pot afectar fins al 70% de la població al llarg de la vida. Però un estudi europeu, amb participació de l’Hospital de Bellvitge, conclou que preocupar-se massa pel dolor o tenir por al moviment pot incapacitar més que la pròpia malaltia.
Els experts insisteixen que mantenir una vida activa és el millor tractament per aquesta dolència. L’activitat física ajuda a reduir el dolor i evita que la por condicioni la recuperació, convertint-se en una eina clau per prevenir la incapacitat crònica.
L’acte institucional pel 50è aniversari de la monarquia s’ha celebrat al Palau Reial amb una absència destacada: el fiscal general. Tampoc hi era el rei emèrit, però l’actual monarca, Felip VI, ha imposat els toisons d’or, la màxima condecoració, a la seva mare reina Sofia, als dos pares vius de la Constitució, Miquel Roca i Miguel Herrero de Miñón, i a l’expresident del govern Felipe González.
Durant el discurs, el rei ha fet una crida a recuperar l’esperit de concòrdia i diàleg que va marcar la Transició, com a antídot davant l’actual crispació política. Un acte carregat de simbolisme enmig d’un clima institucional tens.
Indignació a Moncloa, mentre es busca substitut per Álvaro García Ortiz. La històrica condemna del Suprem al Fiscal General de l'Estat provoca una crisi institucional i un allau de reaccions polítiques. Aquest matí, en l'acte de commemoració dels 50 anys de la monarquia, a Madrid, han coincidit Govern i partit popular.
L'executiu mira d'aguantar la tempesta després de la sentència del fiscal general. Asseguren que s'ha condemnat un inocent sense proves. Des de l’oposició, PP i Vox no afluixen i atribueixen tota la responsabilitat a Pedro Sánchez.
Per la seva banda, Junts acusa tant el PSOE com el PP de polititzar la justicia. Pels socis de coalició de Sánchez, la sentència del Suprem és un avis a navegants mentre que Podemos parla de guerra bruta. A l'espera de conèixer la sentència, el govern ja treballa en el relleu d'Alvaro García Ortiz.
Míriam Nogueras acusa el govern espanyol d'estar "alimentant" el relat de "no passa res" tot i el trencament de Junts: "No estem negociant absolutament res amb PSOE i Sumar, malgrat que insisteixen". "La Montero està molt equivocada si es pensa que fem política pensant en la situació personal d'un de nosaltres. El president Puigdemont no ho ha fet mai ni ho farà mai", afegeix la portaveu dels juntaires al Congrés dels Diputats. La també vicepresidenta de Junts descarta demanar eleccions generals perquè "és cosa dels espanyols" i atribueix les simpaties de Madrid a Gabriel Rufián a que "parla molt de temes espanyols". Creu que la politització de la justícia "es perpetuarà tota la vida" si no es fan canvis estructurals, després de la condemna al Fiscal General de l'Estat: "No és un problema de la dreta, és un problema dels partits espanyols". Diu que no té opinió política d'Aliança Catalana, descarta ser candidata a la presidència de la Generalitat i creu que Jordi Pujol "té moltes coses a explicar": "M'agradaria que es pogués explicar", diu en referència al judici i el seu estat de salut.
Enric Lluch, nebot d’Ernest Lluch i vicepresident de la Fundació Ernest Lluch, ha recordat a El Vespre els 25 anys de l’assassinat de l’exministre socialista. Ha destacat la seva figura com a persona tolerant, dialogant, positiva i educada, i ha subratllat el valor de Lluch per escoltar tothom.
Enric també ha reflexionat sobre les raons de l’atemptat d’ETA i ha remarcat que la Fundació Ernest Lluch manté com a full de ruta l’aposta per una sanitat universal i accessible, independentment de l’origen de les persones.
El Tribunal Suprem inhabilita dos anys el fiscal general de l'Estat, Álvaro Garcia Ortiz. El considera culpable, però no coneixem encara els arguments. No ha pesat la versió dels periodistes que van negar que ell filtres el correu.
El sarcoma d’Ewing és un tumor ossi molt agressiu i que apareix durant la infància. Investigadors de l'Hospital del Mar i de Sant Joan de Déu han trobat la cèl·lula que l'origina. Un descobriment que obre la porta a buscar nous tractaments.
Condemnat a 2 anys d'inhabilitació el Fiscal General de l'Estat, Álvaro García Ortiz.
Crida institucional a defensar la democràcia, 50 anys després de la mort de Franco.
Investigadors de l'Hospital del Mar i de Sant Joan de Déu han trobat la cèl·lula que origina el sarcoma d'Ewing.
El Barça s'enfronta al Chelsea a Stamford Bridge. Les blaugranes volen mantenir-se invictes a la Lliga de Campiones.
En el 50è aniversari de la mort del dictador Franco, Govern i Generalitat fan valdre les polítiques de memòria democràtica. La Moncloa anuncia que reclamarà judicialment els 30.000 documents de l'arxiu de la fundació Francisco Franco.
La Generalitat té documentades un miler de fosses relacionades amb la guerra civil i la repressió franquista. Només se n'han excavades 134. Més de 8.000 famílies continuen buscant els seus desapareguts.
Reducció de la velocitat a l'AP-7 entre Calafat i Amposta per combatre la sinistralitat. A partir del desembre, els camions circularan a un màxim de 80 km/h i els turismes a 100. Una mesura que es pren perquè aquesta via acumula el doble de morts que l'any passat.
Dijous d’ambient hivernal, amb neu a la cara nord del Pirineu i amb possibilitat de neu a cotes baixes de les comarques del nord-est.
El Barça juga aquesta nit a Stamford Bridge amb el Chelsea
Les temperatures han caigut en picat en poques hores, passant d’un ambient propi de tardor a un fred intens d’hivern. A les comarques del Pirineu i de l’interior, el dia ha començat amb paisatges gebrats i mínimes sota zero. La situació es mantindrà fins diumenge, amb estufes i calefaccions en marxa per afrontar aquest primer tast d’hivern.
El Govern ha aprovat un decret per eliminar els símbols relacionats amb el franquisme. A Catalunya n'hi ha prop de 1.300 com plaques, retolació de carrers o creus. Des del 2008 la Generalitat ha retirat més de 2.000 elements de simbologia franquista i n'ha modificat més de 400.
D'aquí a un mes, en el tram sud de l’AP-7, entre Calafat i Amposta, els turismes hauran de circular a 100 km/h i els camions a 80 km/h amb l’objectiu, segons Trànsit, de reduir la sinistralitat a la via més mortífera de Catalunya. Una mesura que ja s'aplica des de 2022 entre el Papiol i Granollers, i que ara es replica a l’Ebre.
En el tram sud de l'AP7, també es prohibiran els avançaments i es reforçaran els controls, sobretot als vehicles pesants. Trànsit hi posa el focus perquè enguany han mort el doble de camioners que en el 2024. Des d'ahir, a l'Aldea, els agents se centren a revisar els temps de descans.
El Parlament de Catalunya ha aprovat una moció que insta la Generalitat a destinar més recursos per localitzar i dignificar les fosses comunes de la Guerra Civil i el franquisme. L’objectiu és avançar en la recuperació de la memòria històrica i donar resposta a les famílies que encara esperen identificar els seus desapareguts.
La moció també demana a la Moncloa que, en el termini d’un mes, creï un espai de memòria a la comissaria de Via Laietana, símbol de la repressió franquista. Ha comptat amb l'abstenció del PSC i el vot en contra de PPC i Vox. La iniciativa vol convertir un lloc marcat per la tortura en un espai per recordar i reparar les víctimes de la dictadura.
"La por estava present a la dictadura, a la mort de Franco i després", assenyala un historiador entrevistat per TVE Catalunya. I afegeix: "La dictadura va inocular una gran por. S'havia produït una violència extrema des del poder franquista amb execucions i empresonaments". "La propaganda és un element fonamental pel franquisme, que pot aprofitar el que es desplega de la guerra civil, i el concepte de pau serà central" conclou l'historiador.
Parlem dels 50 anys de la mort de Francisco Franco amb l'historiador Nicolás Sesma, que envia un missatge als joves que veuen aquesta figura del dictador amb bons ulls: "Viure en dictadura és molt més dur del que puguem arribar a imaginar". "Té elements de comparació. Recorda més a un intent de tornar al segle XIX", afegeix sobre l'auge de l'extrema dreta actual i el que va precedir el règim totalitari. L'autor de Ni una, ni grande, ni libre descarta una dictablanda durant la dictadura franquista: "La lògica de la dictadura sempre va ser la repressió. No és l'únic que n'explica la longevitat, però és la condició necessària". En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, veu probable que Franco morís el 19 de novembre de 1975 i no el dia 20 perquè "al règim li agradava jugar amb els símbols" i és la data de la mort de Primo de Rivera. Destaca que el règim franquista no era només el dictador Franco, quin paper va tenir l'Església o com Dalí va voler aprofitar la dictadura franquista per promocionar-se. I considera "extremadament superficials" les memòries de Joan Carles I.
Parlem amb Pepe Gálvez, membre de la junta de l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, sobre les represàlies que va patir durant la dictadura i la tardana reparació de les víctimes.
