Salvador Busquets sosté que "som un país ric, però mal distribuït". El director de Càritas Diocesana de Barcelona destaca que ningú creu en la redistribució fiscal a causa de la corrupció, així com la polarització del mercat de treball. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, considera que "no és el moment d'abaixar els impostos, sinó de gestionar-los de manera més adequada", insistit en la "desconfiança" sobre la gestió de la política fiscal. Defensa que "no tenir política d'habitatge fa ineficients les altres polítiques socials": explica que només tenim un 1,67% de parc d'habitatge social, mentre la mitjana a Europa és del 16-18%. Adverteix que el gruix de persones en situació d'exclusió severa és un dels que més ha augmentat: "La població més desprotegida és dels que més han patit la crisi". I critica que la cobertura de l'ingrés mínim vital és baixa i que l'operativitat de la llei està sent molt complexa.
El president d’Ucraïna, Volodomir Zelenski, ha intervingut al Congrés i ha demanat sancions més contundents contra Rússia i que les empreses espanyoles hi deixin de fer negocis. Per fer front als efectes de la guerra, el president de la Generalitat ha anunciat un pla de 120 milions d'euros. D’altra banda, Pere Aragonès ha defensat l'acord per reformar la llei de política lingüística i ha demanat no fer proclames buides.
La comunitat ucraïnesa a Catalunya viu amb preocupació la massacre de la localitat de Butxa i temen que es pugui haver repetit a d'altres poblacions.
La Generalitat destinarà 120 milions d'euros per fer front als impactes generats per la crisi d'Ucraïna. Entre d'altres es congela l'impost d'emissions de CO2 sobre els vehicles que beneficiarà a 3 milions de contribuents.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, defensa la immersió lingüística davant les crítiques d'avui d' Alberto Nuñez Feijóo i recorda que durant el mandat de Quim Torra no es van desobeir mai les decisions judicials del 25% del castellà.
Continua l'encreuament de declaracions entre la Generalitat i el govern de l'Aragó per la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern pel 2030. Aragonès ha deixat clar a Lamban que en cap cas es modificarà l'acord tècnic.
La comunitat ucraïnesa a Catalunya viu amb preocupació la massacre de la localitat de Butxa i temen que es pugui haver repetit a altres poblacions. Serà un dels temes de la compareixença del president Volodímir Zelenski al Congrés dels Diputats, aquest dimarts a les cinc de la tarda. Ja són més de 17.000 persones refugiades les que han arribat a Catalunya. La Generalitat adverteix que necessita més recursos per gestionar l'impacte de la guerra i demana a la Moncloa 1.000 milions d'euros més de dèficit.
L'Espanyol perd a Anoeta davant la Reial Societat al temps afegit per un penal de Calero sobre Mikel Merino, molt protestat pels periquitos. Els de Vicente Moreno, que no van fer un bon partit, continuen la seva mala ratxa fora de casa a la lliga, amb només una victòria com a visitants.
A Catalunya 351.000 treballadors són pobres malgrat tenir una feina. Això representa quasi l'11% de la població ocupada.
Cambrers, repartidors o bàrmans robotitzats són les novetats a la fira Hostelco que se celebra a Barcelona. El sector de l’hostaleria i la restauració cada vegada es troba més robotitzat i es multiplica l’oferta d’androides pensats per substituir o complementar tasques que durant dècades han fet cambrers, bàrmans o, més recentment, repartidors a domicili.
El centre de Barcelona ha patit unes conseqüències rellevants des del punt de vista de la capacitat d'atraure visitants. El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, ha apuntat que no solament es deu a la pandèmia, sinó també altres factors "importants" com la continuïtat de la ZBE. En aquest sentit, el cap de l'associació comercial ha assegurat que el comerç de la ciutat podria perdre 3.500 milions d'euros si continuen aquestes mesures.
El govern ucraïnès ha denunciat la matança de civils a la ciutat de Butxa, a la rodalia de Kíev, per part de l'exèrcit rus. Els batallons del Kremlin s'han retirat d'aquesta localitat del nord-oest de la capital ucraïnesa i han deixat al descobert una ciutat arrasada amb milers de morts, molts al carrer. Així ho han denunciat les autoritats d'Ucraïna, que acusen Rússia de perpetrar-hi una "massacre".
Pere Brunet diu que no s'atreveix "encara" a parlar de "genocidi" a Ucraïna per part de Rússia. L'investigador del Centre Delàs és prudent a l'hora de parlar de genocidi i de crims de guerra: diu que "hi ha crims per dues bandes". En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, sosté que les armes no serveixen per a res positiu: "Les armes serveixen per allargar un final que s'hauria pogut fer molt abans si s'hagués decidit no tirar llenya al foc". Insisteix que la defensa mai pot ser amb armes: "És millor estar agenollat que morir de peu". El secretari de la Junta Directiva del centre assenyala que la culpa de l'escalada del conflicte és tant de Rússia com d'Ucraïna: "Si un no hagués volgut, no hi hauria hagut conflicte". I titlla d'"estupidesa" que es digui que la guerra d'Ucraïna amenaça la lluita global contra el canvi climàtic: "Una catàstrofe climàtica és inevitable".
