Esther i Oscar Tusquets: "El gran misteri de casa nostra va ser sempre el nostre pare"

  • Esther Tusquets va estar 40 anys al capdavant de l'editorial Lumen
  • L'escriptora i editora ens va deixar dilluns, 23 de juliol
  • Amb el seu germà, Oscar Tusquets, arquitecte i pintor, va escriure les seves memòries d'infància i joventut, Temps que van ser
  • Cristina Puig va entrevistar els germans Tusquets el passat 28 de març
CRISTINA PUIG (GENT DE PARAULA)CRISTINA PUIG (GENT DE PARAULA) 

L'escriptora i editora Esther Tusquets, 40 anys al capdavant de l'editorial Lumen i el seu germà, l'arquitecte i pintor Oscar Tusquets s'han decidit a escriure a quatre mans les seves memòries d'infància i joventut. "Temps que van ser" és un llibre escrit a través de correu electrònic que recórrer alguns dels records i persones que més els van marcar.

li vaig proposar d'escriure aquest llibre perquè volia apropar-me a ell i conèixer-lo millor

La idea va ser de l'Esther "li vaig proposar d'escriure aquest llibre perquè volia apropar-me a ell i conèixer-lo millor" encara que l'Oscar confessi que "jo m'he explicat menys que ella perquè no m'agrada gaire recordar".

On han posat el límit a l'hora d'explicar? L'Esther respon amb contundència "el límit l'he posat amb els meus fills perquè és un tema delicat i considero que com a mare ho he fet força malament".

L'Oscar, en canvi confessa que a l'ha escrit força tranquil perquè la majoria de persones que hi surten són mortes "si haguéssim allargat les memòries m'hauria hagut de censurar perquè hi ha gent viva als que hauria fet mal".


Poques mentides però molts secrets


Tots dos expliquen que van ser educats en la veritat i admeten una incapacitat manifesta per a dir mentides. No obstant, a la família Tusquets hi passaven moltes coses que no s'explicaven.

La família interessa molt més a l'Esther que a mi

"La família interessa molt més a l'Esther que a mi" diu l'Oscar i al llibre queda de manifest perquè ella parla més obertament de qüestions familiars que no pas ell.

Per exemple, l'amant de la mare que al llibre adquireix la categoria "d'amic" entre cometes.

Un secret a veus "Tothom sabia que l'Antonio era l'amant de la meva mare menys nosaltres" explica l'Esther que afegeix que "quan tenia 15 anys no podia acceptar que la seva mare estigués enamorada d'un altre home però s'estigués amb el meu pare per posició social i comoditat".


La mare


Tot i admetre que el gran misteri de la família va ser sempre el pare, la mare és la figura més present en tot el llibre i qui més els va marcar, fins a confessions de l'estil "vaig estar enamorat de la meva mare fins i tot sexualment però no era complex d'Èdip".

vaig estar enamorat de la meva mare fins i tot sexualment però no era complex d'Èdip

Esther admet no sorprendre-la gens aquesta informació fins al punt d'admetre que "jo també m'hagués enamorat abans de la meva mare que del meu pare".

Les darreres pàgines del llibre expliquen els últims dies de vida de la mare i com ho van viure, tots dos coincidint a dir que el deteriorament físic i mental d'una persona que els havia marcat els va fer apartar-se'n "vam abandonar la mare, no ho vam fer bé" diu l'Esther, encara que no hi ha penediment per part de cap dels dos.

El final de la meva mare s'assembla molt al de Marlene Dietrich

"El final de la meva mare s'assembla molt al de Marlene Dietrich" diu Oscar Tusquets "no volia veure ningú, va estar anys sense sortir de casa, no rebia visites".

Parlem de la relació amb els servei de la casa, que és qui els va cuidar, els viatges de Setmana Santa, la relació amb Platja d'Aro, la passió compartida pel mar, els anys a l'escola alemanya... i acabem amb dues confessions referents a la seva mort.

L'Esther vol morir al seu pis del carrer Muntaner o davant del mar "però sobretot que ningú llegeixi cap poema al meu funeral" mentre que l'Oscar vol que el dia que es mori es munti una festa i "que no hi vinguin autoritats ni periodistes ni gent poc fiable".

 

Comentaris

Espacio reservado para promoción
cid:40470