Aquests són els beneficis d'un jardí que necessita poca aigua

• Si vols un jardí de baix manteniment només has de triar bé quines plantes l’habitaran
• Són les cendres un bon adob per a les nostres plantes?

Planta de l'espècie Zamioculcas zamiifolia.

L’escalfament global ha comportat que s’hagin viscut episodis de sequera extrema en algunes zones del país, comportant restriccions en l’ús de l’aigua. Aquesta situació ha posat en perill jardins, horts i plantes que necessiten un reg abundant per créixer i sobreviure.

Ara bé, a vegades no fa falta que es produeixin situacions extremes per optar per aquestes espècies: hi ha gent que prefereix un jardí de baix manteniment per gust. En qualsevol dels casos, és possible tenir un jardí preciós o una planta molt cofoia amb un baix sistema de reg. El secret és saber triar la planta, ja que, com amb tot, n’hi ha de tota mena. Gustavo Cota, fundador de La Habitación Jungla a Madrid, mostra a Va de Verd plantes que necessiten poca aigua per sobreviure i que, per tant, són perfectes per qualsevol d’aquestes situacions.

Gustavo Cota, fundador de La Habitación Jungla a Madrid, amb una Sansevieria o llengua de sogra a les mans.

Percebre els senyals

Una planta extremadament resistent i amb poca necessitat d’aigua és la sansevieria o llengua de sogra, la qual es caracteritza per unes fulles llargues i punxegudes que poden emmagatzemar aigua durant llargs períodes de sequera.

A més, podem observar senyals que ens indiquen que és necessari regar: la Zamioculcas zamiifolia o planta de l’armari adopta una postura concreta per delatar la falta d’aigua, mentre que l’orquídia més comuna, la Phalaenopsis, empal·lideix les seves arrels. Un darrer exemple és la Syngonium confetti, la qual creix abundantment, de manera que pot ser tutoritzada.

Un jardí de xeròfites, un jardí de beneficis

Les plantes que poden sobreviure en situacions de sequera reben el nom de xeròfites i solen presentar característiques com fulles gruixudes i pèls que afavoreixen la retenció de l’aigua a les tiges i arrels profundes que poden arribar a nivells més baixos del sòl en cerca d’humitat. Alguns exemples són els cactus, les suculentes, els arbustos i algunes aromàtiques.

Apostar per aquestes espècies comporta certs beneficis, entre els quals destaquen: l’estalvi en el consum de l’aigua, la contribució a la conservació del medi ambient, la reducció de proliferació de plagues i malalties i una òptima adaptació al clima local i, en conseqüència, a situacions climàtiques extremes.

Morir o adaptar-se?

Les plantes tenen un sorprenent poder d’adaptació a situacions adverses com la sequera i les altes temperatures, alhora que demostren una gran capacitat de fer-se entendre quan experimenten certes necessitats, com la manca de reg.

A diferència d’un animal que es pot moure i refugiar-se a l’ombra, les plantes són éssers vius que no es poden desplaçar en cerca d’un amagatall del sol, viuen fixades a la terra on s’han arrelat. És per aquest motiu que han desenvolupat capacitats que els animals no tenen. Encara que cada espècie tindrà unes necessitats o altres, és clar que les xeròfites ens aporten dos beneficis clau, ja que no necessiten gairebé aigua: són bones per fer front a la sequera i per a la nostra butxaca!

Episodi disponible

Ja el tens a la teva disposició a RTVE Play amb més moliconsells de Va de Verd.