Barça: 125 anys d'història! Recorda els moments més emblemàtics
- Repassem la història del Barça a través dels programes de l'Arxiu d'RTVE Catalunya
- Mira també la sèrie 'Història del FC Barcelona' del 75è aniversari del club a RTVEPlay.cat
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El Futbol Club Barcelona celebra el 125è aniversari. Es va fundar l'any 1899. Per commemorar-ho, t'oferim alguns dels documents més valuosos de l'Arxiu de TVE Catalunya, imatges dels moments més importants de la història del club blaugrana des que el va crear Joan Gamper.
Joan Gamper, el pare del Barça
Hans Gamper va aterrar a Barcelona el 1899 i al cap de poc, va fundar el Barça: el 29 de novembre. El suís promulgava una entitat oberta a tothom, integradora, governada democràticament pels socis i, a partir del 1908, compromesa amb Catalunya.
La temporada 1899-1900, el Barça va jugar els partits com a local al Camp de l'antic velòdrom de la Bonanova. La del 1900-1901 al Camp de l'Hotel Casanovas, als terrenys de l'Hospital Sant Pau. De 1901 a 1905, al Camp de la carretera d'Horta, i de 1905 a 1909 al Camp del carrer Muntaner. El 1902 els culers van assolir el primer títol, la Copa Macaya, l'embrió del Campionat de Catalunya.
Els primers cracs
Vint anys després de la seva creació, el futbol ja movia molta gent, i el Barça va aprofitar el moment per consolidar-se. Va formar un equip espectacular amb jugadors com Samitier, Zamora i Sagi. Això va ajudar a la construcció l'any 1922 d'un camp a les Corts, el primer que va ser propietat del club. L'any següent ja tenien més de 10.000 socis, i els partits contra el RCD Espanyol començaven a tenir la rivalitat que coneixem avui dia.
A l'àmbit esportiu, la dècada dels anys vint va ser una època daurada: 8 campionats de Catalunya, 5 campionats d'Espanya i la primera Lliga. En destaca el Campionat d'Espanya, l'actual Copa del Rei, de 1928. La final es jugava a tres partits i, després de dos empats, el tercer i definitiu duel contra la Reial Societat se'l va endur el Barça. L'any següent es va disputar la primera edició de la Lliga, i el Barcelona en va sortir campió.
La convivència amb Franco
Els moments més durs de la història del barcelonisme, a més de la mort del seu president, Josep Suñol el 1936 a mans dels franquistes, els trobem a la postguerra. El club va estar a punt de desaparèixer per la repressió tan forta del franquisme. El règim va suspendre els jugadors que havien participat en una gira americana, va modificar l'escut i el nom del club, i els presidents de l'entitat eren escollits per les autoritats esportives fins a 1946. A partir de la dècada dels 50, la ciutadana trobava a les Corts un lloc per a l'esbarjo i la distracció dels mals de cap d'aquells anys
El gran Kubala
Amb Samitier, temps després, a la secretaria tècnica blaugrana, arribaria un jugador que va canviar la història del Barça i que es va convertir en una figura mítica del barcelonisme: Ladislao Kubala. Amb la seva arribada van augmentat molt els socis i també els afecionats, es va construir un nou estadi amb el doble de localitats del camp de les Corts i van arribar molts, molts èxits. La temporada 51/52, el FC Barcelona va assolir tots els títols possibles: la Lliga, la Copa, la Copa Llatina, la Copa Eva Duarte i la Copa Martini Rossi.
L'afer di Stéfano
Gràcies a l'hegemonia que tenien els culers, els blaugrana van arribar a un acord per fitxar un altre crac, Alfredo Di Stéfano, però el poder centralista del franquisme i el seu favoritisme pel Reial Madrid no va permetre que aquest somni es fes realitat.
La federació va resoldre que l'argentí Di Stéfano jugaria alternativament una temporada amb cada club. El Barça s'hi va oposar i va renunciar als serveis del jugador, que finalment va aterrar al Madrid i va encetar una rivalitat llegendària. L'any següent arribaria a Barcelona la llegenda Luis Suárez, que unes temporades després va guanyar la pilota d'or i es va convertir així en el primer espanyol en aconseguir-la.
El Camp Nou
El club seguia creixent i el 1955 va començar la construcció del Camp Nou amb un cost de 288.088.143 pessetes, que equival a 77.610.684,07 d'euros d'ara. Dos anys més tard, sota la presidència de Miró-Sans, es va inaugurar el nou estadi el dia de la Mercè, festa major de Barcelona. Inicialment, l'espai tenia una capacitat per a 99.053 persones.
D'on ve el lema 'Més que un club'?
El 17 de gener de 1968, Carreras es convertia en nou president del Barça. En el discurs de presa de possessió va dir: "El Barcelona és alguna cosa més que un club". Aquesta frase és l'origen del lema que avui dia té l'entitat. Carreras la tenia preparada, apuntada en un paper. El que no sabia és la trascendència que tindria aquesta afirmació pel futur.
La lluita de Montal
El 1969 Agustí Montal va guanyar les eleccions a la presidència del club i el 1973 va ser reelegit pels socis compromissaris, aleshores els únics que podien votar. El seu mandat es va caracteritzar pel catalanisme i l'oposició a les autoritats esportives. Gràcies a ell es va recuperar el nom i els símbols que es van perdre durant el primer franquisme. També, va ajudar a destapar l'escàndol dels oriünds.
Cruyff, jugador excepcional
La lluita de Montal amb la qüestió dels fitxatges de jugadors estrangers va poder fer realitat un somni: el fitxatge de Johan Cruyff l'estiu del 73. L'holandès va deixar moments per a la posteritat, com el mític 'Gol impossible' a l'Atlètic de Madrid, o la victòria per 0-5 al Santiago Bernabéu el 1974, a més de contribuïr en la consecució de més títols per a l'entitat blaugrana.
Les primeres eleccions amb tots els socis
El maig del 78 es van fer les primeres eleccions on tots els socis podien votar el nou president. El guanyador va ser Josep Lluís Núñez. En aquesta etapa comencen a sorgir els primers contractes multimilionaris i els drets televisius. Al nunyisme, l'aficionat culer va gaudir de cracs com Maradona, Schuster, Alexanco o Quini.
El 1979 el Barça va guanyar la primera Recopa d'Europa. Prop de 30.000 aficionats van anar fins a Basilea, a Suïssa, per recolzar l'equip. Van guanyar, patint, per 4-3 contra el Dusseldorf, a la prórroga.
El segrest de Quini
El 1981 el màxim golejador de la plantilla culer era Quini. L'1 de març d'aquell any el van segrestar a la porta del seu domicili. No se'n va saber res durant 25 dies. Mentre el tenien retingut, el aficionats es van manifestar massivament demanant l'alliberament del futbolista. La plantilla, molt afectada, es veia obligada injustament a continuar competint, i va encadenar ensopegades que van despenjar al Barça de la lluita per la Lliga.
Maradona: lesions i hepatitis
El 1982 arribava a Barcelona el que era considerat el millor futbolista de tots els temps: Diego Armando Maradona. Tot i protagonitzar moments inoblidables, les dues temporades que va disputar com a jugador blaugrana van estar marcades per les lesions i una hepatitis.
El motí de l'Hespèria
El 1988 succeeix un dels escàndols més forts i una de les majors vergonyes de la història de l'entitat. El 28 d'abril els jugadors del primer equip del Barça convoquen a la premsa a l'hotel Hespèria de Barcelona per demanar obertament la dimissió del president Núñez. Qui diria que després d'això vindria una de les etapes més glorioses del club.