Més del 60% dels catalans no sap la data de les eleccions europees
- Una enquesta del CEO constata que el 55% de la població se sent molt o bastant europeista, però només un 36% dels joves entre 18 i 24 anys
- 6 de cada 10 enquestats no són capaços d'anomenar cap institució europea i les més conegudes són el Parlament, el Tribunal de Justícia i el Banc Central
La ciutadania catalana demostra un alt grau de desconeixement sobre les institucions i el funcionament de la Unió Europea (UE). Ho constata el primer estudi sobre la percepció dels catalans sobre la UE, impulsat per l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona i el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que va preguntar a 1.100 persones entre el 19 de gener i el 12 de febrer.
Segons l'enquesta, 6 de cada 10 catalans són incapaços de dir el nom de cap institució de la Unió Europea i una proporció similar (59%) desconeixen la data de les properes eleccions europees o bé la diuen malament (6%), tot i que el 75% diu que sí anirà a votar.
En general, el 55% dels catalans manifesta tenir un sentiment bastant o molt europeista, mentre que el 43% es mostra poc o gens entusiasta amb el projecte comunitari. Ara bé, aquestes xifres es capgiren en el cas dels més joves. En la franja de població entre 18 i 24 anys, el 64% s'identifica amb un sentiment més aviat euroescèptic, i tan sols un 36% se situa al bàndol més europeista.
Pel que fa al coneixement de les institucions comunitàries, només un 40% dels enquestats és capaç d'anomenar-ne alguna, i les més conegudes són el Parlament (29% de les mencions), el Tribunal de Justícia de la UE (11%) i el Banc Central Europeu (8%). Segons el director del CEO, Jordi Muñoz, aquest fet acostuma a estar relacionat amb la cobertura mediàtica de la feina que fa cadascuna de les institucions. Per exemple, el fet que els catalans coneguin més el TJUE o el BCE podria tenir relació amb les derivades judicials del 'procés' o l'encariment dels tipus d'interès que ha afectat a molts hipotecats, respectivament.
Tot i que només falten 100 dies per a les eleccions europees (9 de juny a Espanya), només un 17% de persones enquestades encerten el mes i l'any. Un 6% més diu correctament l'any i l'estació, i un 12%, l'any. La resta, pràcticament dos de cada tres, ho ignora o no sap ni la data aproximada.
La política europea és percebuda amb llunyania
El poc coneixement dels temes relacionats amb la Unió Europea es reflecteix també en el fet que el 57% de les persones enquestades tenen poc o gens interès per la política europea o que el 84% té la percepció que la seva veu no compta a Brussel·les. Malgrat això, la majoria (44%) manifesta tenir una visió positiva del funcionament de la UE i un 54% pensa que la UE té impacte en la seva vida diària.
D'altra banda, al voltant d'un terç (36%) creu que la UE hauria de tenir més competències. En aquest sentit, els catalans consideren que els dos temes als quals la UE hauria de donar més importància són el canvi climàtic (esmentat pel 36% de participants) i la immigració (31%). També pensen que s'hauria d'ocupar de la protecció davant de països com Rússia o de la regulació de les noves tecnologies.
L'estudi també ha preguntat per temes polítics que afecten al conjunt de la població europea. Per exemple, dos de cada tres enquestats diuen que el Brexit, és a dir la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, ha estat negatiu tant per al Regne Unit (66%) com per a la UE (64%). Una proporció similar es mostra favorable a ampliar el club comunitari, amb la incorporació de països com Ucraïna (qui més suport rep), Bosnia-Herzegovina, Albània o Turquia (el país que menys opinió favorable genera).