Augmenta el nombre de persones sense sostre i el temps que viuen al carrer
- Segons l'últim informe d'Arrels Fundació, el 47% de les persones sense llar a Barcelona fa més de dos anys que viu en aquestes condicions
- Les dades del 2021 mostren que hi ha més d’un miler de persones dormint cada nit als carrers de la ciutat
- Un home se suïcida quan se'l desnonava d'un habitatge social
El nombre de gent sense sostre augmenta i també ho fa el temps que hi viuen al carrer. Segons l'últim informe d'Arrels Fundació, el 47% de les persones sense llar a Barcelona fa més de dos anys que viu en aquestes condicions. Les dades del 2021 mostren que hi ha més d’un miler de persones dormint cada nit als carrers de la ciutat, una xifra que l’entitat titlla “de mínims”, tenint en compte que hi ha persones que s’amaguen perquè no se senten segures.
De fet, segons Arrels, el nombre de persones que dormen al ras no ha baixat en els darrers tres anys. I si es compara amb la xifra de 658 persones que es van localitzar en el primer recompte que es va fer a la capital catalana l’any 2008, el nombre ha crescut un 62% en els darrers tretze anys.
4.737 persones sense llar a Barcelona
D’altra banda, el sensellarisme també inclou altres situacions, com les de qui pernocta en albergs, pisos massificats, assentaments, pensions, institucions temporals, refugis o cases de familiars i amics. Així, 2.808 persones dormen en recursos públics i privats de la ciutat segons dades de la XAPSLL.
A més, segons dades municipals, 865 persones viuen en assentaments informals i locals amb dinàmica d’assentament. En conclusió, a Barcelona hi hauria unes 4.737 persones sense llar, enfront de les 4.200 persones comptabilitzades un any abans.
Homes immigrants, el perfil de la persona sense llar
Segons el darrer recompte de la fundació, el 91% de les persones que viuen al carrer són homes al voltant dels 43 anys. A més, 7 de cada 10 persones són migrades i porten uns 4 anys i 8 mesos de mitjana en aquesta situació. La gran majoria no tenen feina ni ingressos estables i gairebé tres quartes parts de les persones preguntades per Arrels no tenien cap tipus d’ingrés.
La fundació sosté que també un 14% de les persones enquestades ha arribar a aquesta situació després de patir una experiència traumàtica, com ara abusos sexuals, o maltractament físic o psicològic.
Un col·lectiu molt vulnerable
En relació amb anys anteriors, Arrels ha identificat una lleugera tendència a l’alça del nombre de persones amb grau de vulnerabilitat alta, que ja són més del 20% del total. Tal com explicat l’entitat, viure en aquestes condicions té una relació directa amb tenir un deteriorament més greu, amb els consegüents problemes per a la salut, i els riscos de patir violència física i verbal, que formen part del dia a dia de les persones sense llar.
D'altra banad, els districtes de Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Martí i Sants-Montjuïc són on més hi ha persones sense llarg, ja que sumen el 80%. Una proporció que, segons Arrels, no té una relació directa amb el nombre de recursos i equipaments públics i privats que hi ha a la ciutat per atendre les persones sense llar.
Entre les mesures immediates que proposa la fundació per pal·liar la situació hi ha la d’obrir espais petits a cada barri perquè centenars de persones deixin de dormir al carrer, enfortir els equips de carrer, obrir més espais diürns i atendre les necessitats bàsiques des de tots els barris, entre altres.
