"No estic malament... però tampoc estic bé": quan la feina no t'omple
Programes
- La psicòloga executiva Ivette Castro parla del malestar a la feina i com afrontar-lo a L'estiu de Ràdio 4
- Més del 60% de les persones en actiu reconeixen haver patit algun episodi d’estrès en l’entorn laboral
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
El malestar emocional relacionat amb la feina afecta un nombre creixent de treballadors i treballadores. Segons dades de diversos estudis recents, més del 60% de les persones en actiu reconeixen haver patit algun episodi d’estrès emocional vinculat a l’entorn laboral en l’últim any, i prop del 35% afirmen sentir-se desmotivats, esgotats o desconnectats del seu dia a dia professional.
Viure amb el pilot automàtic
El programa L'estiu de Ràdio 4 ha abordat el tema amb la psicòloga executiva Ivette Castro, que ha posat sobre la taula una realitat sovint silenciosa: moltes persones no estan bé a la feina, però no saben com gestionar-ho, ni tampoc s’atreveixen a verbalitzar-ho.
“Hi ha qui no està malalt, però tampoc està bé. No està cremat, però tampoc encès”, explicava Castro, alertant sobre el risc de viure en pilot automàtic i de normalitzar el malestar.
Durant la conversa, s’han compartit experiències de pacients que es trobaven emocionalment esgotats tot i tenir feines estables. Frases com “estic buida”, “no sento res” o “aguanto la respiració només d’entrar a la feina” mostren com el malestar pot passar desapercebut fins que esclata.
Dos companys de feina parlen a l'oficina. 5
Com detectar i actuar
Castro ha insistit en la importància de detectar els senyals d’alerta abans d’arribar al límit. No es tracta sempre de marxar de la feina, sinó de trobar estratègies per canviar el que no funciona.
Entre les recomanacions que ha compartit:
- Fer-se tres preguntes clau: Què em pesa? Què em recarrega? Què necessito dir i encara no he dit?
- Observar durant una setmana on va l’energia emocional, a través d’un exercici visual anomenat la roda de l’energia.
- Buscar suport en persones de confiança per obtenir una mirada externa.
- Dir “no” sense justificar-se, com a forma de posar límits sans.
- Redefinir el rol dins l’empresa: no sempre cal marxar, potser cal canviar de tasques o d’enfocament.
Més consciència emocional
La psicòloga ha destacat la manca d’educació emocional com un dels motius pels quals costa tant posar nom al que sentim. “No saber dir què ens passa no vol dir que no ens passi res”, ha afirmat. Per això, recomana començar per observar com ens despertem cada matí: amb pes, desgana, energia, il·lusió...
“Cuidar-se emocionalment no és una debilitat, és un acte de lideratge. I començar no vol dir fer-ho tot diferent, només cal fer una cosa diferent avui”, ha conclòs.
