Creix la banalització de les emocions a les xarxes socials
Programes
- La psicòloga Sònia Cervantes defensa que una bona educació emocional implica ensenyar a identificar i validar emocions
- Segons l'experta, les persones toleren cada cop menys la frustració
En una societat cada cop més exposada a les xarxes socials, les emocions s’han convertit en un producte més. Així ho adverteix la psicòloga clínica Sònia Cervantes en una entrevista a 'Són 4 dies', on reflexiona sobre el creixement del conegut com a "negoci emocional", una tendència que banalitza el benestar mental i pot tenir efectes especialment nocius en infants i adolescents.
Creix la banalització de les emocions a les xarxes socials
Banalització de la salut mental
Cervantes alerta sobre la perillosa simplificació de conceptes relacionats amb la salut mental que circulen per les plataformes digitals, on qualsevol influencer es converteix en un suposat guia emocional sense la formació adequada. "El benestar emocional no és un eslògan, ni una frase bonica per a una samarreta. És un treball d’autoconeixement, de regulació emocional i de tolerància a la frustració", afirma al programa de Ràdio 4.
“A vegades, simplement les coses no surten bé, i és legítim sentir-se trist o frustrat“
L'experta es qüestiona l’objectiu socialment imposat de la "felicitat constant", especialment durant la infància. "La vida no és estar feliç tot el temps. El patiment forma part de l’experiència humana, i evitar-lo de manera sistemàtica només genera més frustració", afegeix.
La psicòloga crítica els missatges superficials del tipus "tot passa per alguna cosa" o "si la vida et dona llimones, fes-ne llimonada". "No ajuden a qui pateix. A vegades, simplement les coses no surten bé, i és legítim sentir-se trist o frustrat", subratlla.
A més de creure que la societat tolera cada cop menys la frustració, Cervantes pensa que una bona educació emocional implica ensenyar a identificar i validar emocions, no pas evitar-les ni disfressar-les. La sobreprotecció, la por al malestar i la recerca de solucions fàcils generen una societat menys resilient. I en aquest context, les xarxes socials, lluny d’acompanyar adequadament, poden amplificar la confusió.
