100 anys de ràdio a Catalunya: una mirada des de l'arxiu de TVE Catalunya
- El centenari de la ràdio és una excel·lent ocasió per celebrar i per recordar els passos d'aquest mitjà de comunicació a casa nostra
- Amb l'Arxiu de TVE Catalunya retem homenatge als pioners que han obert camí i felicitem la nostra emissora germana, Ràdio 4
Marga Lluch, a l'Edició Esports a Ràdio 4
La ràdio ha parlat durant un segle a Catalunya. Milers de veus d'homes i dones ens han informat, distret i sobretot, acompanyat. És un mitjà de comunicació de gran valor per la seva immediatesa i que s'adapta ràpidament a les noves tecnologies. Va néixer sota una dictadura, la de Primo de Rivera, i en va sortejar una altra, la de Francisco Franco. Les ones, invisibles, continuen ben vives.
Les primeres llicències es denominaven EAJ, la 'E' per Espanya i 'AJ' que, que és com els radioaficionats anomenaven les estacions de telegrafia sense fils. L'emissora EAJ-1, la primera que va obtenir la llicència a l'estat, va ser Ràdio Barcelona, amb seu al carrer Casp. Més tard arribaria EAJ-15, Ràdio Associació de Catalunya. Dues veus històriques van recordar la seva feina davant el micròfon amb RTVE Catalunya: Francina Boris i Teodor Garriga, locutors de RAC.
Una altra de les primeres locutores catalanes, Rosalia Rovira, era al micròfon quan van entrar les tropes franquistes a Barcelona. El que va passar va canviar l'idioma a les ones, i per a ella va ser la fi de la seva gran vocació, la ràdio.
Un altre nom històric és el de Francina Boris. Primera veu de dona a Ràdio Girona, EAJ-38, quan ja treballava a Barcelona, el 1939 animava a la lluita contra les tropes insurrectes. Van guanyar, però ella no s'hi va conformar: El 1942 ja va crear el primer programa en català, d'informació sardanista, La nostra dansa.
Català des de l'exili
Amb el franquisme, el català desapareix de les ones a Catalunya, però no arreu del món, gràcies a l'esforç dels exiliats: s'emeten espais en català des de Moscou, Mèxic, des de l'NBC Radio i la CBS Radio, als Estats Units; també des de les ciutats de Montevideo, Santiago de Xile i l'Havana. L'Hora Catalana era el nom genèric dels espais radiofònics que es feien des d'Amèrica. Fins i tot hi va haver emissions en català des de Pequín i Tànger.
A Europa, Belgrad, Praga, Mònaco i Andorra difonien música i informació en català. Especialment importants van ser les emissions de Radio Pirenaica, impulsada per les forces comunistes i que va posar en marxa Jordi Solé Tura, que en va ser una de les veus més significatives.
La BBC de Londres tenia també algunes hores de programació en català. A la capital britànica hi vivia part de intel·lectualitat exiliada. En els seus micròfons, el 1945, van parlar en llengua catalana el doctor Josep Trueta i el músic Pau Casals. El 1947, Josep Irla, president de la Generalitat exiliat a França, va parlar en català des de Radio Paris en diverses ocasions.
Durant el franquisme, els programes d'entreteniment i els musicals eren els més destacats. El programa sobre història Memòria popular va dedicar un capítol a aquella ràdio que reunia la gent al voltant d'un transistor, majoritàriament en castellà.
El teatre, la porta del català per la tornada a les ones
Un cop més és Radio Barcelona la pionera: el 1962 comença a emetre obres de teatre en català i dos anys més tard, també part de la programació. Radio Nacional de España, RNE, creada el 1987, inicia les emissions en català des de Barcelona el 1964.
Des dels estudis del passeig de Gràcia de Barcelona s'emetien programes molt coneguts del públic, com 'Mediodía a las cinco', conduït per Antoni Serra Camarassa, amb Juan Manuel Soriano i Rosario Espinosa de los Monteros.
Ràdio 4, l'emissora que posa l'accent
L'actual emissora íntegrament en català de RNE, Ràdio 4, es va estrenar el 1976. Un conegut jingle o eslògan de Ràdio 4 va ser durant molts anys 'Posa l'accent', per la diferència amb la paraula en castellà. TVE Catalunya va enregistrar com s'hi treballava i la festa del seu primer aniversari. Hi veiem Maria Matilde Almendros, Rosa Victòria Gras, Joaquim Kremel, Anna Folch, Ricard Palmerola, Miquel Pueyo Carme Serrallonga, Eulàlia Comas, Manel Dolz, Oriol Serrano, Anna Castells i Enric Frigola.
El seu fons d'arxiu és una de les fonoteques més valuoses de Catalunya.
Als any 70 i 80 la ràdio tenia un gran prestigi, i les seves veus principals eren els famosos de l'època. Fins i tot els organitzaven sopars per conèixer-los de prop i homenatjar-los. En aquestes imatges veiem Mario Beut, Joan Castelló Rovira, Encarna Sánchez o Josep Maria Bachs, entre altres.
Quan les emissores de RNE van canviar de programació el 1983, TVE fins i tot hi va dedicar un debat per a parlar de la importància de la ràdio pública, presentat per Georgina Cisquella.
I en seu vintè aniversari, va ser l'informatiu Giravolt el que va mostrar-nos com es treballava diàriament als estudis de Ràdio 4 al Passeig de Gràcia.
I ara, voleu veure quin és el dia a dia a Ràdio 4?
Celebrem que la veu de la ràdio no s'apaga, recuperant un Moments, el programa de televisió que navega pels arxius de TVE Catalunya per mostrar-nos com canvia el nostre món, i que no podia deixar de mostrar-nos la seva mirada sobre els professionals de les ones.
