"Els homosexuals poden formar una família?"
- L'homosexualitat ha passat a ser un afer social des que els grups de defensa de la diversitat sexual van aparèixer als mitjans de comunicació, a finals dels anys 70
- Amb l'arxiu de TVE Catalunya podem repassar com es va tractar el tema obertament des de llavors, i també quins punts van trigar més a ser verbalitzats
Jordi Petit, Terenci Moix, Armand de Fluvià, tres persones que des de ben aviat, entenent per aviat la fi de la dictadura franquista, van parlar d'homosexualitat en públic. Hi ha molts més noms, però quedes parat quan veus que poc temps fa que no es gosava parlar a plena llum de família, si es convivia amb una persona del mateix sexe, o de relacions interpersonals variades, com ara. Fins i tot es debatia si era possible que dos homes pugessin fills sense la figura d'una mare, o de si ser gai o lesbiana era o no un problema, una malaltia, un defecte.
Tres noms
Petit (Barcelona, 1954) va ser un dels primers portaveus del col·lectiu, i per tant molt destacat. Escriptor i activista, ha treballat tota la vida en la defensa dels LGTB. Va patir presó i aviat es va integrar al Front d'Alliberament Gai, fundat just després de morir Franco, el 1975, i en va ser coordinador 1980 a 1986.
Va parlar de la seva vida i dels seus escrits a l'espai Terenci a la fresca. Ja abans de presentar-lo, Terenci Moix adverteix el públic: espera que ningú no s'estranyi de tema que tractaran. Era 1987, eren altres temps.
Actualment, Jordi Petit participa en els actes destacats de l'Orgull. Implicat en política i drets socials, ha aconseguit, entre altres qüestions, que no es pugui discriminar una parella homosexual en comprar o llogar un habitatge. Eren altres temps.
Terenci Moix (Barcelona, 1942- 2003) no es va amagar mai de la seva homosexualitat. Els companys de professió i d'aventures en deien home lliure, enfant terrible. D'altres, directament poca-solta o coses pitjors. Escriptor excepcional, multipremiat, s'enfrontava a qui calia contra les situacions o paraules homòfobes.
El tercer nom és Armand de Fluvià (Barcelona, 1931), és genealogista i heraldista i fundador del Front d'Alliberament Gai de Catalunya. Al programa Vostè pregunta, un espectador li va preguntar les diferències entre un homosexual, un amanerat, un transvestit o un transsexual. Fluvià li va dir allò d''agraeixo que em faci aquesta pregunta', i li ho va explicar. Era el 1982. Altres temps.
Unes Jornades d'Alliberament Gai i Lesbià
Dos dels participants en les Jornades d'Alliberament gai i lesbià expliquen al públic què es vol aconseguir amb la convocatòria, que se celebra a Barcelona. Parlen de la jornada inaugural. Una de les seves reivindicacions és una llei antidiscriminatòria, però sobretot es fan xerrades i projeccions de vídeos, llibres i pamflets informatius. Era el 1984.
Fitxats encara com a persones perilloses, el 1990
L'any 1979, Jordi Petit va fer arribar una petició formal a Adolfo Suárez, president del govern espanyol, perquè es retirés l'homosexualitat de la Llei de perillositat social, que va ser vigent del 1971 al 1995. Petit no ho va fer sol: comptava amb el suport dels diputats Josep Maria Riera, del PSUC, Rodolf Guerra, del PSC, i Pablo Castellano del PSOE. En aquell temps es podien demanar certificats penals per a accedir a qualsevol lloc de treball, i eren milers els homosexuals fitxats per la policia.
Però la situació no havia canviat gaire el 1990: la policia tenia fitxats milers d'homosexuals, considerats com a persones perilloses. El Parlament de Catalunya va acordar demanar al govern central la destrucció de totes aquestes fitxes. Ignasi Riera, d'Iniciativa per Catalunya, va intervenir al ple, i el programa 135 Escons va recollir les declaracions d'Isabel Castro, de Vota Rosa, i d'Eugeni Rodríguez, del FAGC.
En aquest darrer programa hem vist l'interès dels grups parlamentaris per igualar els drets les parelles homosexuals a les heterosexuals. No es parlava, com un temps després, de terceres persones.
'Els homosexuals poden formar una família?'
Eren altres temps. El 1997, el programa debat 'L'ou o la gallina?' plantejava aquesta pregunta: 'Els homosexuals poden formar una família?' Asseguts a una banda i altra del plató, de cara, els participants, i també el públic, feien saber la seva. Hi tornem a veure el portaveu del FAGC, Eugeni Rodríguez, i també Gemma Sánchez, de la Coordinadora Gai-Lesbiana. Actrius com Mercè Comas i Margarida Minguillon, Imma Mayol, diputada d'IC-Els Verds, la periodista Karmele Marchante, periodista, i el director de la revista Quo, Oscar Becerra, es mostren a favor.
En contra trobem veus molt autoritzades en pedagogia i infància, com Paulino Castells, psiquiatre infantil i Octavi Fullat, catedràtic d'Educació. També l'advocat Ramon Tamborero i el diputat Jacint Vilardaga, Tomàs Malmierca, d'Acción Familiar, i Josep Maria Simon, de l'Associació de Metges Cristians.
Tornar a veure aquest debat ens obre una reflexió molt clara: la societat ha canviat, per a uns, ha avançat més que per a d'altres, en tot cas, ja no som, ara el 2024, en aquells temps.
