Lleida aprova la prohibició del burca i el nicab en espais públics
- Ha comptat amb els vots a favor de VOX, Junts i PSC, qui ha implementat la mesura
- Es preveuen multes entre 400 i 750 euros per l'incompliment de la mesura
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
La Paeria de Lleida ha aprovat, per segona vegada, la prohibició de l’ús del burca i de qualsevol tipus de vel integral dins la nova ordenança de civisme impulsada pel PSC, a pocs mesos de les eleccions municipals. La proposta ha comptat amb els vots favorables de Junts (5) i de Vox (2), fet que ha permès la seva aprovació amb una majoria de 16 regidors.
La mesura considera l'ús del burca i el nicab una infracció lleu i preveu multes d'entre 400 i 750 euros. Es tracta, però, d’un suport menys ampli que el del 2010, quan la iniciativa també va rebre el vistiplau del PP.
L’any 2010, durant el mandat socialista d’Àngel Ros, Lleida es va convertir en la primera ciutat de l’Estat a prohibir el vel integral. Tanmateix, tres anys després, el Tribunal Suprem va anul·lar l’ordenança en considerar que limitava l’exercici de la llibertat religiosa de les dones que porten aquesta peça. A més, basant-se en l’article 16 de la Constitució, va concloure que l’Ajuntament no tenia competències per regular drets fonamentals com la llibertat religiosa.
L’alt tribunal va estimar el recurs de cassació presentat per l’Associació Watani per la Llibertat i la Justícia contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havia avalat la decisió municipal. La resolució del Suprem va deixar sense efecte la prohibició en els espais municipals, tot i que va mantenir-la en els autobusos urbans.
L'article més controvertit de l'ordenança
L'aspecte que ha generat més debat de la nova ordenança és l'article 12, que prohibeix portar qualsevol peça de roba, vestimenta o indumentària que oculti totalment el rostre en els espais públics. La normativa inclou en aquest supòsit el burca i el nicab, i tipifica el seu ús com una infracció lleu.
L'ordenança estableix un règim sancionador per a les conductes incíviques amb multes que oscil·len entre els 400 i els 3.000 euros, amb penalitzacions més elevades en cas de reincidència. En el cas concret de l'ús del burca o el nicab, les sancions previstes van dels 400 als 750 euros.
Un debat reobert en el context europeu
La votació a la Paeria arriba en un moment en què diversos països europeus han endurit la regulació sobre l'ús del burca i el nicab. El passat 23 de setembre, va entrar en vigor a Portugal la prohibició d'aquestes peces en espais públics. La normativa contempla sancions d'entre 150 i 750 euros en cas d'incompliment per negligència i d'entre 400 i 3.000 euros quan es detecti frau o engany.
Només un dia després, Itàlia va aprovar la prohibició del burca i el nicab als centres educatius, una mesura que preveu multes d'entre 200 i 1.000 euros. En el cas de les alumnes menors d'edat, la responsabilitat recaurà sobre els seus progenitors.
“Oggi abbiamo approvato in Consiglio dei Ministri il decreto sulla scuola.
— Giorgia Meloni (@GiorgiaMeloni) September 24, 2026
Un limite del 30% nelle classi per gli studenti che non conoscono adeguatamente l’italiano, più strumenti per imparare la nostra lingua e stop a burqa e niqab a scuola.
Strumenti di buonsenso che non… pic.twitter.com/JEbie74wYy“
Aquestes iniciatives se sumen a les limitacions adoptades durant els darrers anys en diversos estats europeus i coincideixen amb un debat que també ha arribat als tribunals internacionals.
Pau Simarro: "Ens trobem davant d'una pugna de drets fonamentals"
L'advocat Pau Simarro, entrevistat, aquest divendres, al programa Cafè d'Idees, s'ha mostrat favorable a la iniciativa impulsada per la Paeria. Segons ha argumentat, el debat va més enllà de la seguretat i afecta directament la protecció dels drets de les dones.
"Els drets fonamentals s'han de respectar sempre. Ens trobem amb una pugna de drets fonamentals: el dret a la llibertat religiosa, que evidentment hem de respectar, però també la dignitat, la no-discriminació i la llibertat de les persones", ha assenyalat.
“🏛️ L'advocat Pau Simarro defensa que Lleida prohibeixi el burca | @lourdesballarin
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) September 25, 2026
🗣️ "Els drets fonamentals de les persones han de ser respectats sempre. Les dones musulmanes porten aquestes vestimentes d'una forma imposada"pic.twitter.com/N87v6zPHZV“
Simarro considera que els poders públics han de donar suport a les dones musulmanes que porten aquestes peces i interpreta que, en molts casos, es tracta d'una indumentària imposada. "La nostra societat posa per davant la llibertat de les persones", ha remarcat.
En aquest sentit, defensa que la prohibició als espais públics pot actuar com un mecanisme de protecció. "Les dones musulmanes han de gaudir dels mateixos drets i llibertats que tenim la resta de ciutadans", ha afirmat
Un canvi d'argumentari respecte al 2010
L'advocat sosté que una de les principals diferències respecte a l'ordenança anul·lada el 2013 és el fonament jurídic de la norma.
Segons ha recordat, el Tribunal Suprem va concloure aleshores que l'Ajuntament no tenia competències en matèria de seguretat per justificar una restricció d'aquestes característiques. "L'any 2010 la prohibició es pretenia fonamentar principalment en qüestions de seguretat. Ara el debat gira al voltant dels drets de les persones i de la protecció de la seva dignitat", ha explicat.
Per aquest motiu, considera que el nou redactat presenta elements diferents dels que van ser qüestionats judicialment fa més d'una dècada.
El precedent del Tribunal Europeu de Drets Humans
Durant l'entrevista, Simarro també ha explicat que el Tribunal Europeu de Drets Humans va avalar l'any 2017 diverses limitacions a l'ús del burca en espais públics. Va ser en tres resolucions diferents, dues relatives a Bèlgica i una a França. El tribunal va concloure que la prohibició o limitació d'aquestes peces no vulnerava el Conveni Europeu de Drets Humans.
"Les normes europees no estan en contra d'aquesta prohibició", ha defensat l'advocat, que considera que darrere d'aquest debat hi ha "persones que mereixen la nostra protecció".
El risc d'aïllament que va advertir el Suprem
Una de les principals objeccions plantejades pel Tribunal Suprem l'any 2013 era que la prohibició podia tenir l'efecte contrari al buscat i acabar expulsant algunes dones dels espais públics.
Preguntat sobre aquesta qüestió, Simarro ha reconegut la dificultat de preveure'n les conseqüències. "L'Ajuntament pretén donar a aquestes dones l'oportunitat de no tenir l'obligació de portar aquesta indumentària i protegir-les", ha afirmat.
Tanmateix, també ha admès que no es pot saber fins a quin punt la mesura podria repercutir negativament en alguns casos particulars. "Si les acabaran tancant a casa és una qüestió que ni l'Ajuntament ni ningú no pot controlar", ha afegit.
Malgrat aquesta incertesa, Simarro defensa que la regulació pot convertir-se en "una eina perquè la dona musulmana es deslliuri del que considera una limitació de la seva llibertat i del desenvolupament de la seva personalitat".
Pel que fa a l'encaix jurídic de l'ordenança, l'advocat adverteix que serà la justícia qui acabarà determinant si la Paeria de Lleida té competències per regular aquest àmbit. "Si un tribunal ho acaba revisant, ja veurem què diu el Suprem. El que sí que sabem és que el Tribunal Europeu de Drets Humans no s'oposa a aquest tipus de limitacions", ha conclòs.
