El TC aplana aplicar l'amnistia a la malversació del procés i obrirà la porta al retorn de Puigdemont
- El Tribunal ha analitzat aquest dimarts el cas del exconseller Turull després del vistiplau del TJUE a la norma
- El 6 d'octubre el ple del Constitucional es tornarà a reunir i tractarà altres recursos com el de Dolors Bassa
Més de dos anys després de l'aprovació de la llei d'amnistia, el Tribunal Constitucional ha acordat que ha d'aplicar-se la norma al delicte de malversació que encara recau sobre els líders del procés independentista condemnats i que es troben sent processats. Així ho ha decidit la majoria progressista al desestimar la ponència elaborada pel magistrat consevador José María Macías, qui s'oposava a la plena aplicació de la mesura de gràcia, segons ha pogut saber RTVE.
En un comunicat, el TC explica que "la proposta de sentència no ha estat aprovada per la majoria dels magistrats integrants del Ple". També indica que, en el pròxim ple previst per al 6 d'octubre, Macías presentarà una nova ponència conforme als criteris expressats per la majoria
El rebuig de la majoria conservadora del Constitucional avança ja el resultat del pròxim ple 6 d'octubre, quan es plantejarà una nova ponència favorable a l'amnistia pel delicte de malversació. Això permetrà que el expresident Carles Puigdemont pugui tornar a Espanya i que el president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, pugui tornar a presentar-se a unes eleccions perquè ja no estarà inhabilitat per a exercir càrrecs públics.
També el 6 d'octubre el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, portarà la seva ponència sobre el recurs de la exconsellera condemnada Dolors Bassa en la qual proposarà que se li apliqui la llei d'amnistia sense cap mena d'objecció.
Just aquest dimarts els magistrats han començat a delibrar sobre el primer dels recursos dels líders del procés, concretament el de l'exconseller i actual secretari general de Junts, Jordi Turull,
La deliberació sobre tots els recursos que a poc a poc abordarà el Constitucional arriben després de l'aval a la mesura de gràcia per part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) el mes de juliol.
Fins ara, el Suprem ha descartat aplicar l'amnistia al delicte de malversació. L'alt tribunal entén que aquest delicte, que haurien comès els polítics independentistes processats, entraria en les excepcions de la llei d'amnistia perquè, encara que no van obtenir cap mena d'ingressos a títol individual, sí que va haver-hi enriquiment indirecte en destinar recursos públics al referèndum de l'1 d'octubre de 2017 en comptes dels seus propis.
El ponent del TC defensava rebutjar l'amnistia
Ja es va conèixer fa uns dies que el magistrat conservador del Tribunal Constitucional, José María Macías, donava suport al rebuig del Tribunal Suprem a aplicar l'amnistia als líders del procés en apreciar malversació de cabals públics, segons l'esborrany de la seva ponència sobre el recurs d'empara de l'exconseller català Jordi Turull.
En aquest esborrany, al qual va tenir accés RTVE, el magistrat assenyalava que "la interpretació duta a terme per la Sala Segona del Tribunal Suprem no pot titllar-se de sorprenent o imprevisible, i molt menys de capritxosa o fruit d'una suposada animadversió cap al recurrent, sinó que s'ajusta a la doctrina vigent sobre els elements del tipus penal de la malversació".
Així mateix, considera que enfront de la tesi que només hi ha enriquiment si augmenta l'actiu d'una persona, l'esborrany avala el criteri del Tribunal Suprem segons el qual evitar un desemborsament propi o disposar de diners aliens constitueix un benefici patrimonial.
No obstant això, la majoria progressista del Constitucional ha desestimat la seva ponència i haurà d'elaborar una nova amb els criteris expressats per la majoria.
El futur de l'expresident Carles Puigdemont
La resolució que han pres els magistrats sobre el recurs de Jordi Turull marca la pauta per a la resta de casos; això vol dir que el retorn del expresident Carles Puigdemont a Espanya podria estar cada vegada més a prop.
Concretament, la sentència del TC precipitarà el futur del expresident de la Generalitat (sobre el qual pesa una ordre nacional de detenció), en tant el magistrat del Suprem Pablo Llarena preveu aplicar la doctrina que fixi la Cort de Garanties sense esperar que aquesta resolgui el seu recurs.
Una altra de les conseqüències de la decisió del Constitucional seria que el líder d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, podria tornar a ser candidat a les pròximes eleccions a Catalunya, previstes per a 2028 si Salvador Illa esgota la legislatura. En aquests moments, té una condemna per malversació i té una pena de 13 anys d'inhabilitació, la qual cosa li impedeix exercir càrrecs públics.
Junts ho celebrarà quan torni Puigdemont
Junts veu un “pas important” l’aval del TC a aplicar l’amnistia a la malversació i la “desautorització” al ponent Macías, de sensibilitat conservadora, però evita l’eufòria fins que Puigdemont “passegi pels carrers” de Catalunya. El secretari general, Jordi Turull, valora que “per fi i per primera vegada” hi ha una “desautorització absoluta” del TC “als jutges que han preferit fer activisme polític” i lamenta que l’oblit penal “està arribant molt tard”. Turull recepta a Llarena que “hauria de confondre’s amb el paissatge, no fer de justicier i prendre decisions ja”.
“⚖️ @JuntsXCat veu "un pas important" la decisió del TC que avalarà l'aplicació de la llei d'amnistia al delicte de malversació.
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) September 22, 2026
🗣️ @jorditurull: "Hi ha una desautorització a tots aquells jutges que han preferit fer política" | @RTVECatalunya
➕ Info: https://t.co/YfIhW0vdfe pic.twitter.com/JebqlNnVUX“
Per la seva banda, ERC assegura que "ja no hi ha excuses" per aplicar l'amnistia. En un comunicat, els republicans sostenen que "el 6 d'octubre ha de marcar l'inici perquè els exiliats tornin a casa" i la restitució dels drets polítics. En aquesta línia, exigeixen l'aplicació immediata de la llei en totes les causes encara obertes.