L'òpera es reinventa a Barcelona per connectar amb el públic del segle XXI
- El projecte Òh!pera celebra la cinquena edició amb tres noves creacions a la Fabra i Coats dins el Festival Grec
- El Liceu i el Disseny Hub impulsen un laboratori de talent emergent que aposta per la innovació i la interdisciplinarietat
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
I si l'òpera sortís dels seus espais convencionals i de confort i experimentés amb nous formats, acostant-se més als nous temps? Aquesta és la premissa d'Òh!pera. Del 2 al 5 de juliol, el recinte de la Fabra i Coats acull tres peces breus, microòperes, que volen demostrar com aquest gènere musical pot dialogar amb les inquietuds del segle XXI sense perdre la seva essència.
El projecte, impulsat pel Gran Teatre del Liceu i el Disseny Hub Barcelona, celebra aquest any la cinquena edició. Emmarcat dins la programació del Festival Grec de Barcelona, ho lidera el director d'escena Àlex Ollé, artista resident del Liceu i membre fundador de La Fura dels Baus, amb la coordinació d'Anna Ponces, Anna Llopart i Ariana Fernández.
Risc creatiu?
Òh!pera es concep com un espai de recerca i experimentació on compositors, dramaturgs, directors d'escena, músics, dissenyadors i estudiants treballen conjuntament durant prop de deu mesos per crear una òpera des de zero. La iniciativa combina creadors emergents amb professionals consolidats per afavorir el relleu generacional i explorar nous llenguatges escènics.
Les microòperes aborden qüestions contemporànies com la intel·ligència artificial, la identitat, els models de masculinitat, l'ecologia o els conflictes socials, amb la voluntat d'apropar la lírica a nous públics, especialment als més joves.
Foto de família de l'Oh!pera 2025 al Disseny Hub ACN
Tres històries, tres universos
La programació d'enguany reuneix tres propostes de 30 minuts que es representen en una mateixa vetllada.
'Jo, núvol', amb música de Sergi Puig Serna i llibret d'Alicia Kopf, planteja un futur en què una científica decideix esborrar del tot el record d'una relació amorosa transferint la seva memòria al núvol. La peça reflexiona sobre la memòria, el dol i la identitat a través de la ciència-ficció.
'La vida por los cuernos', composta per Anna Colom amb text de Pablo Macho Otero, fusiona òpera i flamenc per reinterpretar el mite de 'Fedra, Teseu i Hipòlit'. L'obra qüestiona els models tradicionals de la masculinitat i poder amb una proposta carregada d'humor, erotisme i simbolisme.
Finalment, 'Opereta', amb música d'Arnau Brichs i llibret de Pol Guasch, converteix un accident quotidià en una reflexió sobre la vida, la mort i el destí, tot jugant amb els codis tradicionals de l'òpera per portar-los cap a nous terrenys escènics.
De l'aula a l'escenari
Des de la seva posada en marxa, Òh!pera s'ha consolidat com un dels principals espais de creació operística contemporània. En quatre edicions ha produït 17 microòperes, hi han participat prop de 350 alumnes i un centenar de professionals, amb la implicació d'escoles superiors de disseny, art dramàtic, escenografia i del Conservatori Superior de Música del Liceu.
El projecte també aposta per la internacionalització. Aquest any, la microòpera 'Estètica i Massacre', estrenada la temporada passada, s'ha ampliat fins als 60 minuts i iniciarà una gira que passarà pel Festival de Peralada, el Palau de les Arts de València i el festival Ópera a Quemarropa de Madrid. A més, Òh!pera ja ha fet el salt internacional amb l'estrena de Filles del món al Teatro Biobío de Xile.
L'òpera del futur
Més enllà de les representacions, Òh!pera reivindica una nova manera d'entendre la creació operística: col·laborativa, interdisciplinària i oberta a nous llenguatges. Un laboratori d'idees que busca demostrar que l'òpera continua sent un art viu, capaç d'interpel·lar les noves generacions i d'obrir camins per al futur de les arts escèniques.
