Judici a Vergés i Argimon sense risc de presó
- L'Audiència de Barcelona jutja als exresponsables de Salut per una presumpta prevaricació en la gestió de vacunació contra la covid
- La Fiscalia demana 12 anys d'inhabilitació i sosté que els acusats van discriminar els cossos policials estatals
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
L'Audiència de Barcelona dona el tret de sortida al judici contra els exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon per la presumpta discriminació en la vacunació contra la covid-19 dels agents del Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil destinats a Catalunya. La causa, que s'allargarà fins al 15 de juliol, també asseu al banc dels acusats l'exsecretari general de Salut, Marc Ramentol, i l'exdirector del Servei Català de la Salut, Adrià Comella.
Només começar el judici, l'Audiència ha retirat el delicte contra els drets dels treballadors. Així, el procediment continua únicament per prevaricació administrativa, amb la petició de 12 anys d'inhabilitació per a ocupació o càrrec públic per part de la Fiscalia i les acusacions populars. Decau, per tant, el delicte pel qual es demanaven 3 anys de presó, una decisió basada en la doctrina Botín. | Informa: Sergi Bassolas
Una decisió sota sospita
El cas té l'origen en les denúncies presentades per aquests sindicals policials de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que van denunciar un tracte desigual en la vacunació dels policies estatals respecte dels Mossos d'Esquadra i les policies locals durant la primavera del 2021.
Segons la Fiscalia, després que el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut acordés prioritzar la vacunació dels cossos policials amb AstraZeneca, el Departament de Salut hauria decidit, el 24 de març del 2021, aturar la immunització dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil i donar prioritat a la població d'entre 60 i 65 anys.
El Ministeri de Sanitat sosté que aquesta decisió es va prendre quan només el 2,8% dels guàrdies civils i el 3,6% dels policies nacionals destinats a Catalunya havien rebut la vacuna, mentre que la cobertura superava el 77% entre els Mossos d'Esquadra i era també majoritària entre les policies locals i els bombers.
Entre les proves destacades per la Fiscalia figura un missatge intern atribuït a una assessora de l'exconsellera Alba Vergés en què s'afirma: "La consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No ho podrem argumentar. Ho hauríem de parar".
Les defenses apel·len als criteris sanitaris
Durant la instrucció, Alba Vergés va defensar que totes les decisions es van adoptar d'acord amb criteris tècnics i sanitaris, en un context de disponibilitat limitada de vacunes i seguint les directrius del Consell Interterritorial. L'exconsellera va assegurar que Salut havia de decidir entre prioritzar la vacunació per franges d'edat o mantenir la dels col·lectius essencials.
En la mateixa línia, les defenses dels excàrrecs neguen qualsevol actuació arbitrària i sostenen que les decisions van ser col·legiades i justificades per l'evolució de la campanya de vacunació i els canvis en les recomanacions sobre la vacuna d'AstraZeneca.
Del TSJC al judici oral
La controvèrsia va arribar als tribunals després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ordenés, com a mesura cautelar, que la Generalitat vacunés de manera immediata els agents dels cossos policials estatals fins a equiparar el percentatge d'immunització amb el dels Mossos d'Esquadra. En compliment d'aquesta resolució, el 10 de maig del 2021 es van vacunar 4.806 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.
El judici arrenca aquest dimarts amb la resolució de les qüestions prèvies. Les sessions continuaran els dies 1, 6 i 7 de juliol amb la declaració dels testimonis, mentre que a partir del 10 de juliol està previst que compareguin els acusats. Si es compleix el calendari previst, la vista quedarà vista per a sentència el pròxim 15 de juliol.
La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha expressat el seu màxim respecte als processos judicials en relació amb el judici sobre la vacunació durant la covid. Tot i això, ha demanat "que es tingui en compte el context específic en què es van adoptar les decisions".
Paneque ha subratllat que es tractava d'un "procés concret i determinat", marcat per la complexitat de la gestió de la pandèmia, i ha defensat "la necessitat de valorar les circumstàncies en què es van prendre aquestes mesures".
“⚖️ El Govern reclama tenir en compte el context de la pandèmia en el judici per l’ordre de vacunació dels agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil | @RTVECatalunya pic.twitter.com/AS5meL4ekx“
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) June 30, 2026
D'altra banda, el líder de Junts, Carles Puigdemont, ha expressat el seu suport als exconsellers de Salut Alba Vergés i Josep Maria Argimon amb motiu del judici per l'endarreriment en la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils durant la pandèmia de la covid. Segons ha afirmat, "sempre van prioritzar criteris mèdics i tècnics". Puigdemont ha qualificat el procediment de "delirant" i l'ha situat dins una dinàmica de "repressió".
A les paraules de suport als acusats s'ha sumat l’expresident de la Generalitat, Pere Aragonès: "Van gestionar la campanya de vacunació contra la Covid-19 amb criteri sanitari, professionalitat i sentit del deure en circumstàncies excepcionals, amb una vocació de servei públic inqüestionable", ha expressat a través del seu perfil X.
La Fiscalia sol·licita 12 anys d’inhabilitació per un delicte de prevaricació administrativa per a Vergés, el seu successor Josep Maria Argimon, així com per a Marc Ramentol i Adrià Comella, exalts càrrecs de Salut. El cas se centra a determinar si les decisions van afectar el ritme de vacunació dels cossos estatals.
