Barcelona recorda les víctimes dels atemptats del 2017 amb un acte sobri al Pla de l'Os de la Rambla
- Un minut de silenci i l'ofrena floral de víctimes, famílies i representants institucionals homenatja les persones mortes i ferides en els atacs
- Catalunya és el territori d'Espanya amb més detencions per gihadisme i preocupa la radicalització dels menors
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Barcelona ha commemorat aquest diumenge el vuitè aniversari dels atemptats del 17 d'agost del 2017 en els quals van morir 16 persones i més d'un centenar van resultar ferides. Les famílies i les principals autoritats han participat d'un acte sobri que s'ha fet al Pla de l'Os de la Rambla, el punt on Younes Abouyaaqoub va abandonar la furgoneta amb la qual va atropellar desenes de persones circulant pel passeig central de la part alta de la Rambla.
“💐 Barcelona recorda les víctimes dels atemptats de l'any 2017 amb un minut de silenci i una ofrena floral al Pla de l'Os de la Rambla
— RTVE Notícies (@rtvenoticies) August 17, 2025
➕ Info: https://t.co/IkP0b3gbm0 pic.twitter.com/c8MZ2UsPKr“
La representació institucional a l'acte ha estat encapçalada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, el president del Parlament, Josep Rull, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto. Ara bé, com ja ha passat en els anys anteriors, les autoritats s'han mantingut en un segon pla i han cedit el protagonisme a primera fila a persones que van resultar ferides o familiars de persones que van perdre la vida aquell dia o en altres accions terroristes.
Entre elles, hi havia Javier Martínez, pare d'un nen de 3 anys que va morir a la Rambla i actual president de l'Associació 17A, així com Rosa Lluch, filla de l'exministre socialista Ernest Lluch, assassinat per la banda terrorista ETA l'any 2000, la vicepresidenta de l'Associació de Víctimes de l'11M, Blanca Elena, i afectats per accions terroristes comeses per Terra Lliure o grups d'ultradreta, com l'atac contra la revista satírica 'El Papus'.
La conductora de l'acte, ha assenyalat en una breu intervenció a l'inici que l'objectiu d'aquest tipus de commemoracions és mantenir-se "inequívocament" al costat de les víctimes del terrorisme i les seves famílies, i reconèixer la seva feina "contra la desmemòria". Després de guardar un minut de silenci, elles han estat les primeres en dipositar clavells blancs en tres jardineres situades al costat del memorial dels atemptats, mentre el violoncel·lista Manuel Martínez interpretava les notes del 'Cant dels Ocells' de Pau Casals. Posteriorment, també ho han fet les autoritats abans esmentades, així com la consellera d'Interior, representants dels grups polítics a l'Ajuntament de Barcelona, delegacions consulars i comandaments dels cossos de seguretat i dels serveis d'emergències.
Crítiques i sospites
Tal com ha passat els últims anys, algunes associacions s'han desmarcat de l'acte central i han organitzat concentracions alternatives de signe contraposat. A la Rambla una trentena de persones han exhibit banderes independentistes, pancartes i cartells amb lemes com "Estat espanyol, assassí". D'altra banda, l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), la Plataforma 17A i Politeia han fet una concentració a la Rambla de Canaletes que ha comptat amb la presència de representants de partits com Vox i el Partit Popular.
Mentrestant, davant de l'edifici de la Prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana, desenes de persones s'han manifestat convocades per la plataforma "17A-Exigim Responsabilitats", amb el suport d'entitats independentistes com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Concentració de la plataforma 17 A-Exigim Resposabilitats davant la Prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana Alejandro Garcia (EFE)
A la tarda, l'Ajuntament de Sant Adrià del Besòs ha presentat una placa d'homenatge a les víctimes a la plaça Guillem Vadaña, mentre que a Ripoll, on residien els joves gihadistes que van cometre els atemptats, s'ha fet una ofrena floral al monument de les víctimes que es va inaugurar l'any passat.
El vuitè aniversari dels atemptats a Barcelona i Cambrils arriba quan el Congrés dels Diputats té en marxa una comissió d'investigació parlamentària per tal d'esbrinar les circumstàncies sota les quals es van produir els atemptats. Algunes víctimes i partits polítics sostenen que no s'ha aclarit el paper de l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es Satty, i el seu suposat vincle amb els cossos de seguretat i el Centre Nacional d'Intel·ligència.
El 23 de desembre de 2024 el Consell de Ministres espanyol va aprovar la desclassificació de la documentació dels ministeris de Defensa i de l'Interior sobre els atemptats. D'aquesta manera s'obria la possibilitat de conèixer tots els registres sobre els atemptats i els seus autors, així com les visites del CNI a Es Satty en la seva estada a la presó de Castelló.
El gihadisme continua present a Catalunya
Catalunya es manté com el territori de l'Estat amb el nombre més alt de detencions per terrorisme gihadista, segons el Balanç del Terrorisme a Espanya 2024, elaborat pel Centre Memorial de les Víctimes del Terrorisme. Entre 2015 i 2023, ha acumulat un 28,7% dels arrestos totals (169), una xifra que es veu reflectida també aquest 2024, amb 26 detencions, 7 més que el 2023.
De la mateixa manera, Espanya continua liderant els arrestos de gihadistes a la Unió Europea, amb 81 el 2024, la tercera xifra més alta des dels atemptats de l'11-M de l'any 2004. De totes les detencions, 15 corresponen a menors d'edat, més del doble que el 2023, la qual cosa ha activat les alarmes entre les autoritats per la radicalització primerenca que afecta els joves.
El 37% dels arrestats són per difondre propaganda gihadista, el 22% per estar implicats en activitats preparatòries per a atemptats, el 12% per intentar reclutar altres membres i un 1% per proporcionar finançament a grups terroristes. Del 27% restant no consta cap motiu específic o bé estan classificats sota l'epígraf d'"altres". Pel que fa a la nacionalitat dels detinguts, més del 37% disposen de nacionalitat espanyola i gairebé un terç són ciutadans amb passaport marroquí.
Entre les operacions més rellevants a Catalunya durant l'any 2024, destaca l'operació Númidas, en què la Guàrdia Civil va arrestar un jove de 18 anys de Barcelona per difondre propaganda d'Estat Islàmic a través de les xarxes socials i per divulgar manuals per fabricar bombes casolanes. També va ser significativa l'operació Mirlo, en què l'institut armat va arrestar tres persones a la capital catalana i una a Alemanya, que formaven part d'una estructura logística vinculada al grup Hezbollah que es dedicava a comprar drons no tripulats per atemptar contra Israel. També crida l'atenció el cas d’un ciutadà pakistanès que va ser arrestat per un mosso fora de servei mentre atacava amb una destral un McDonald's del centre comercial Magic de Badalona.
Però segurament un dels aspectes més preocupants del 2024 és l'increment de menors implicats en activitats gihadistes. El 2024 es van comptabilitzar 15 detencions de menors, una xifra superior a la de tots els arrestos registrats entre 2017 i 2023. Aquest augment ha continuat durant el que portem de 2025, amb 7 menors detinguts. Els cossos policials creuen que aquesta activitat de "radicalització primerenca" dels joves es deu en bona part a les xarxes socials, on es propaguen missatges d’odi. Aquesta radicalització s'agreuja per l’aïllament social, els problemes de salut mental i l’excessiva dependència digital.
A Catalunya, el 2025 els Mossos d'Esquadra han detingut 4 menors per difondre propaganda del Daesh i la Guàrdia Civil també ha arrestat a Terrassa una noia menor per activitats de captació i adoctrinament gihadista a través d’internet. A banda, l'institut armat ha arrestat un noi de menys de 18 anys per un delicte de terrorisme.
