El llibre 'Vèncer la por' de Jordi Amat fa un repàs a la vida del poeta Gabriel Ferrater que permet copsar amb tota la intensitat l'existència d'un personatge polièdric. És indubtable, diu Amat, que l'obra de Ferrater va canviar per sempre l'evolució de la poesia catalana, i la lectura que se'n fa no és sempre correcta perquè sota una aparença superfícial amaga càrregues de compleixtat inabastables.
Prop de 200 persones han marxat aquest diumenge pel centre de Barcelona per reivindicar la fi de la guerra a Ucraïna. Els manifestants, que han sortit des de la Plaça de Catalunya, han recorregut la Rambla avall enmig de la sorpresa dels turistes. Ho han fet amb banderes blaves i grogues i sota un mateix clam repetit en diverses ocasions: 'Slava Ukraini', que vol dir 'Glòria a Ucraïna'. Els concentrats, que també han lluït llaços i flors, han arribat fins a la Parròquia Santa Mònica, on han aplaudit i cantat. Diversos dels manifestants, la immensa majoria població ucraïnesa resident a la capital catalana, han destacat en declaracions als mitjans que calen més armes per a Ucraïna i un embargament del gas i el petroli russos.
Regalar la mona a un fillol o fillola és una de les tradicions més arrelades a Catalunya per Setmana Santa. Per aquest motiu, durant aquests dies les pastisseries omplen els aparadors amb les seves creacions, que van des de les més clàssiques fins als personatges que estan més de moda. Enguany una de les figures més demanades és la de la futbolista del Barça Alèxia Putellas i la seva pilota d'or.
El Gremi de Pastisseria de Barcelona calcula que es vendran unes 700.000 mones, una xifra que suposaria recuperar les vendes d'abans de la pandèmia. Els artesans han detectat que ara es demanen mones de tamany més petit i el gust preferit és de llarg la xocolata. Cada vegada, però, aquests dolços s'adapten més a les necessitats de tothom. Algunes pastisseries han incorporat mones per a celíacs o intolerants a la lactosa.
El projecte permetrà obrir un camí continu per resseguir a peu o amb bicicleta les lleres dels rius Anoia, Cardener i Llobregat fins arribar a la costa. Una nova proposta turística i ambiental que vol preservar els valors paisagístics del territori. Les vies blaves recorreran més de 300 quilòmetres i passaran per 59 municipis de 7 comarques, de manera que està previst que connectin uns 5 milions de persones. El projecte ja ha rebut els primers 5 milions d'euros que es destinaran al primer tram que passa per l'Anoia i que serà una realitat d'aquí a tres anys.
Els esquiadors aprofiten per gaudir de la neu en ple mes d'abril. A l'estació de La Masella, que allargarà la temporada fins a l'u de maig, més de 2.000 persones han esquiat en un dels dies més forts d'aquesta Setmana Santa. Els esquiadors han pogut gaudir de gruixos de fins a 70 centímetres, tot i que la qualitat de la neu no és òptima.
L'arribada de les altes temperatures ha estat clau pels hostalers del Maresme. Malgrat que encara són pocs els que s'atreveixen a banyar-se, la platja és un reclam que no falla. Les reserves d'última hora han arribat sobretot del turista català. Hotels i restaurants confien que aquesta tendència a l'alça de visitants es mantingui de cara a la temporada d'estiu. El 10% dels hotels del Maresme continuen tancats per la pandèmia.
La Setmana Santa ha millorat les expectatives de molts negocis del sector turístic. El bon temps ha enfilat per damunt del previst l'ocupació a destinacions de costa, com ara a la comarca del Maresme, on en algunes poblacions es frega el 100% gràcies a les reserves d'última hora.
Ha començat l'operació tornada de Setmana Santa i vies com l'AP-7 registren retencions d'alguns quilòmetres. Entre avui i demà es preveu que tornin a l'àrea metropolitana de Barcelona uns 570.000 vehicles.
Les tradicions de Setmana Santa recuperen els formats habituals després dels dos anys de pandèmia. Tornen La Passió i les mones, que sense les restriccions covid per les trobades a taula els pastissers creuen que en vendran al voltant de 700.000.
Jornada clau pel Barça, que mira d'escurar les seves opcions de guanyar la lliga. El focus, però, segueix posat en els 30.000 alemanys que dijous van ser al Camp Nou. Al vestidor culer reconeixen que això els va destarotar.
Actualment es discuteix al Parlament el projecte de llei de la ciència de Catalunya. Una de les persones que ha comparegut en comissió per oferir la seva visió als diputats és l'enginyer industrial Antoni Garrell. Tant ell com altres experts en innovació demanen més ambició i que d'una vegada per totes s'assumeixi socialment que els diners destinats a R+D+I (Recerca, Desenvolupament i Innovació) no són una despesa sinó una inversió a mig termini que acaba repercutint en el benestar i el desenvolupament econòmic del país.
Els tribunals estan investigant la gestió feta a quatre residències de gent gran que van registrar una elevadíssima mortalitat durant el primer any i mig de pandèmia. Són històries de mort, solitud i dolor que potser es van donar a molts més geriàtrics però que no han transcendit.
Un jutjat de Mataró investiga la direcció de l'antiga residència Ca n'Amell de Premià de Mar per un cas d'homicidi per imprudència professional després que durant els primers mesos de la pandèmia morissin 87 dels 200 residents.
A la residència Fiella de Tremp van morir 64 dels 142 ususaris, més del 42 per cent. El jutjat investiga per homicidi imprudent i vexacions però també també per delictes contra la seguretat dels treballadors, que denuncien que no disposaven d'EPIs i només se'ls facilitava una mascareta nova un cop per setmana.
També a la demarcació de Lleida, 6 famílies van portar al jutjat les morts dels seus ancians a la residència Sant Josep de la capital del Segrià. A aquest centre van morir 36 persones, el 40% dels usuaris.
Finalment, a sobre de la taula d'un jutjat de Sabadell hi ha la denúncia per la mort de 55 avis al residencial Palau, de Palau Solità i Plegamans.
A més a més, la Fiscalia manté oberta a Barcelona investigacions de caire penal en una desena de geriàtrics més. Encara no ha decidit si arxiva els casos o els porta als jutjats.
Desenes de persones s'han concentrat davant la residència Ca n'Amell de Premià de Mar per exigir als grups parlamentaris que es crei una comissió d'investigació al Parlament per esbrinar els errors de gestió comesos durant la pandèmia als geriàtrics d'arreu del país. Consideren urgent aclarir l'alta mortalitat en aquests centres i depurar les responsabilitats pertinents per evitar que el drama viscut a moltes residències arran la covid-19 es repeteixi.
