Jesús Maza
Jesús Maza es el presidente de la Asociación Contra el Cáncer en Sevilla. Un economista que nunca se imaginó estar al frente de esta lucha buscando fórmulas para que cada día se pueda atender más y mejor a los pacientes y a sus familias.
Jesús Maza es el presidente de la Asociación Contra el Cáncer en Sevilla. Un economista que nunca se imaginó estar al frente de esta lucha buscando fórmulas para que cada día se pueda atender más y mejor a los pacientes y a sus familias.
Documental biogràfic sobre els 5 germans Folch i Torres, persones d'un especial significat a la cultura catalana. Declaracions d'especialistes que coneixen la seva obra, Josep Maria Ainaud de Lasarte, historiador; Ramon Folch i Camarasa, escriptor i fill de Josep Maria; Mercè Vidal, professora d'Història de l'Art; Joan Triadú, lingüista; Lluís Folch i Camarasa, fill de Lluís; Oriol Bohigas, arquitecte; i Arantzazu Coca Vila, psicopedagoga. Breu resum biogràfic de Manuel Folch i Torres (1870-1928), advocat poeta i dramaturg, va dirigir la revista satírica Cu-cut; Lluís (1877-1928), pedagog i publicista, va impulsar la Junta de protecció de la infància a Barcelona i va ser director tècnic del Tribunal de menors (1925-1927). El 1928 va crear l'institut per a malalts mentals Torremar, a Vilassar de Mar. Josep Maria (1880-1950) ha estat novel·lista, narrador i autor de teatre, dedicat al públic infantil i juvenil i des del 1909 dirigeix el setmanari infantil En Patufet, on publica les cèlebres 'Pàgines viscudes'; també va fundar el moviment Pomells de Joventut; Ignasi (1883-1927), escriptor, fundà les revistes Futurismes i Actualitats. i dirigí la revista d'Ací, d'allà. Joaquim (1886-1963) va ser museòleg, historiador i crític d'art. El 1934 va inaugurar el MNAC i durant la guerra es va encarregar de salvar part de l'important patrimoni artístic català, en especial l'art romànic. Fotos dels germans. Casa natal al carrer Santa Anna de Barcelona. Imatges de la seu del Cu-cut, destruït per un incendi intencionat el 1905. Imatges de la família i portades de les publicacions, com ara Les extraordinàries aventures d'en Massagran. Escoles agrícoles de Santa Maria del Vallès i menjadors infantils del Peu de la Creu i Hostafrancs, representació dels Pastorets, salvament de les obres durant la guerra., cartell de l'exposició L'Art català a París monografies, Teatre Romea, Fundació Folch i Torres al castell de Plegamans, a Palau-solità i Plegamans, on hi ha exposat molt material de l'obra dels germans. Realitzat en coproducció amb el Departament de Cultura i el Centre de promoció de la cultura popular catalana. Direcció i realització de Marcel·lí Gili i Folch, guió de Rafael Vallbona, producció de Joan Guimerà i Rosa Gal. Emès a la Segona cadena l'11/09/1988.
Programa dedicat a Jordi Pujol, expresident de la Generalitat. Casa de l'Eixample on va viure de 1934 a 1946, al carrer de Còrsega, 206. Entra a botigues de l'època, com el forn de pa; recorda el cine Alondra, ja desaparegut, i la barberia Tomàs. Pujol de nen al bar Galeno, felicita el propietari per tenir els menús en català. Hospital Clínic i Facultat de Medecina, on va estudiar. Foto de grup de quan estudiava a l'escola alemanya, Mercat del Ninot. Viatge al Maresme, explica anècdotes, desviament a Premià de Dalt. Passeig i Ajuntament. Cooperativa La Fraternitat; Pujol recorda l'indret on va caure anant en bicicleta, l'Hort del Rector, nucli antic. Masia Can Franquesa, seu social de la Societat Cultural Sant Jaume, on explica que els casinos són un llocs de reunió molt comú a Catalunya. Casa La Benèfica, que ara és una residència d'avis. Santuari de la Mare de Déu de la Cisa i foto de Pujol amb els pares, de petit. Mirador de la Cadireta del Bisbe, a Pineda, cases antigues de Premià. Parc Mediterrani de la Tecnologia, de la UPC, Campus del Baix Llobregat a Castelldefels. Pujol parla d'aquest escenari, que representa el futur. Edifici en obres que serà L'Institut de Ciències Fotòniques. Edifici IN3, Institut Interdisciplinari d'Internet, Institut de Geomàtica, obres del Centre Tecnològic de Telecomunicacions; obres de la futura Escola d'Agricultura, facultat d'Aeronàutica i Telecomunicacions, llac del campus.
Es médico internista y ha impulsado una campaña que está cogiendo fuerza a través de las redes sociales #cambiohospital pero también entre pacientes, médicos y personas que apuestan por mejorar la sanidad para que sea un espacio más abierto, dónde se escuche a los enfermos y a todo el personal sanitario desde la limpiadora hasta el cirujano porque todos pueden aportar ideas en beneficio de los pacientes.
El comunicador radiofònic Luis del Olmo recorre un dels indrets més vinculats a la seva vida, Roda de Berà, al Tarragonès, on se celebren els festivals de música 'Expo Canción'.
Lluís Gavaldà, cantant del grup Els Pets, ens mostra el barri antic de Tarragona, on viu, i el poble on va néixer, Constantí, totes dues localitats al Tarragonès. Gavaldà treballà a Constantí i Gavaldà és l'autor de la cançó 'Tarragona m'esborrona', un dels èxits del grup.
L'exfutbolista José Mari Bakero ens mostra Sitges, a la comarca del Garraf, on viu des de fa 16 anys i on continua arrelat després d'acabar la seva carrera al Futbol Club Barcelona
Eudald Carbonell, l'eminent arqueòleg, ens parla de la importància de l'aigua a Capellades. El nom d'aquest poble de l'Anoia ve les formacions sedimentàries anomenades 'capellons', que hi van formar les cingleres. Carbonell ha treballat al jaciment arqueològic Abric Romaní, als Cingles del Capelló.
Jordi Villacampa, tot i que va néixer a Reus, estima molt la ciutat de Badalona, on va ser un jugador molt destacat del club de bàsquet, el Joventut de Badalona, les dècades dels 80 i 90. Actualment, és president del club, des del 1999, i ens fa de guia per la ciutat on es va formar de jovenet i com a jugador.
Índia de naixement però catalana de sentiment, Asha Miró ens fa de guia per Vilanova de Prades i els voltants, ja que la seva família adoptiva és de la comarca, de la Conca de Barberà. Es parla dels seus records d'infantesa i dels veïns.
Carme Ruscalleda ens ensenya el poble on va néixer, Sant Pol de Mar, al Maresme, i el seu paisatge. Sant Pol i la comarca inspiren Ruscalleda a l'hora de cuinar i oferir els plats del seu restaurant Sant Pau, que té un gran prestigi i és reconegut arreu del món.
Colita és una fotògrafa catalana reconeguda, nascuda a l'Eixample i que, per tenir jardí va marxar a viure a Sants. Isabel Steva i Hernández, de pseudònim artístic Colita, està enamorada de l'Empordà. Ens mostra casa seva i el barri i després, ens porta a conèixer dos indrets molt importants a la seva vida: Sant Martí Vell, al Gironès, i Begur, al Baix Empordà, on ha anat a passar temporades durant 25 anys.
Jordi Tarrés, set vegades campió del món de trial, ens ensenya el poble on va néixer, Rellinars del Vallès, al Vallès Occidental. Hi va passar la seva infantesa i és on va començar a anar en moto. Actualment, treballa com a cap de l'equip GASGAS de trial.
Documental biogràfic sobre el capellà i escriptor català Josep Maria Ballarín. Mossèn Ballarín, (Barcelona, 1920) ens ensenya els paratges de la comarca del Berguedà i el poble on viu actualment, Gósol.
L'actor Josep Maria Pou ens porta a conèixer Mollet del Vallès, on va néixer, i també per la ciutat de Barcelona. Pou té una llarga carrera, plena d'èxits, en el món del cinema, el teatre i també la televisió
L'escriptora mallorquina Maria de la Pau Janer ens porta a passejar per Barcelona. Recorre diferents barris que han estat importants a la seva vida: la platja de la Barcelona, Ciutat Vella o el passeig de Gràcia.
De la ley a la ley a través de la ley, el camino de la reforma
Torcuato Fernández-Miranda y Hevia (1915-1980) fue uno de los principales protagonistas de la primera parte de la Transición. Sin embargo, su figura quedó eclipsada, entre otras cosas por su prematura muerte, que aplazó su reconocimiento público.
Pero antes de la Transición, Fernández-Miranda acumulaba una larga trayectoria como dirigente franquista. Estuvo cercano al mundo falangista y se mantuvo fiel a Franco mientras este vivió. Tras su muerte, sin embargo, contribuyó al desmontaje del régimen y la llegada de la democracia. Motivo por el que otros dirigentes franquistas lo consideraron un traidor.
Fernández-Miranda comparó la Transición con una obra de teatro con un empresario, el rey Juan Carlos; un guionista, el propio Fernández-Miranda; y un actor, Adolfo Suárez. La metáfora hizo fortuna y obligó a políticos e historiadores a posicionarse, otorgándole unos ese papel clave y rebajándolo otros.
Tuvo dos grandes vocaciones: la universitaria y la política. En la universidad llegó a ser el catedrático más joven de España en 1945, especializado en derecho político y filosofía del derecho. En la política ocupó distintos cargos en el régimen, hasta que en 1969 fue nombrado ministro Secretario General del Movimiento. Y ya en 1973 alcanza el cénit al ocupar la vicepresidencia del Gobierno de Carrero Blanco. Cuando ETA asesina al almirante, Fernández-Miranda asumió la Presidencia del Gobierno en funciones.
Pero antes, fue uno de los preceptores del entonces príncipe Juan Carlos, con quien desarrolló una relación de confianza, fundamental años después. Fernández-Miranda fue quien convenció al príncipe de que podía jurar los Principios del Movimiento Nacional y las leyes franquistas sin que ello le impidiese llegar a una democracia. Es el proceso que defendía de la ley a la ley a través de la ley.
En 1975, ya con Juan Carlos proclamado rey, Fernández-Miranda ocupó la Presidencia de la Cortes y del Consejo del Reino. Desde estos puestos fue esencial para los planes democratizadores del nuevo Jefe del Estado. Puso en suerte la designación de Adolfo Suárez como presidente del Gobierno y fue fundamental en la redacción y tramitación del Proyecto de Ley para la Reforma Política, que derogaba las Leyes Fundamentales de la dictadura.
Sin embargo, a partir de ese momento se produjo un declinar en su vida política. Parecía que el proceso que había contribuido a poner en marcha iba más lejos de lo que hubiera querido. Y prueba de ello fueron los crecientes desencuentros con Adolfo Suárez hasta la ruptura total.
Para este programa hemos contado con los testimonios del periodista Juan Fernández-Miranda, nieto de Torcuato y autor de la biografía El guionista de la Transición. También, del historiador Pere Ysàs, coautor, entre otros, del libro La Transición: historia y relatos. Y de los políticos Fernando Suárez (uno de los ponentes de la Ley para la Reforma Política) y Rodolfo Martín Villa (ministro en los primeros gobiernos de la monarquía), que conocieron a Torcuato en distintas etapas. Además, gracias al Archivo de RTVE, podemos contar con la voz del propio Torcuato Fernández-Miranda en multitud de discursos y conferencias.
Documentos RNE se emite los viernes, de 23 a 24 horas, por Radio Nacional.
Es un fotógrafo de naturaleza de oficio. Ha aprendido los hábitos de las rapaces y de la fauna, en general, tras años de escucha activa, de observación, de ensayo y error para capturar una imagen auténtica siendo prácticamente invisible para su protagonista. Amante de los paisajes y del medio rural es un gran divulgador que promueve también el ecoturismo en Castilla León.
En este nuevo viaje de Atlantic Express nos acompaña Nuria Mendoza, onubense, pediatra, quien desde hace 12 años vive en Nueva York, ciudad donde ha desarrollado una interesante labor de traductora e interprete médica. Fruto de esa experiencia profesional y gracias a su vocación literaria, Mendoza ha publicado un libro tan emotivo como descriptivo de la realidad médica estadounidense. El título es Un pájaro bajo la cama: Historias Médicas de Nueva York (publicado por la editorial Jeckyll y Jill). Este conjunto de relatos, se ha inspirado en su propio trabajo como intérprete médica, como traductora, en hospitales de Nueva York para pacientes de origen hispano, que se expresan y solo comprenden español. Los médicos o los enfermeros les hablaban a los pacientes en inglés, los pacientes solo entendían español siendo de Honduras, de Nicaragua o de México y ahí estaba Nuria para traducir la información. Y gracias a Nuria conocemos la importancia de la delicadeza a la hora de comunicar diagnósticos y cómo no impacta de la misma manera ni con el mismo efecto cuando la comunicación se produce en una lengua que no es la nativa. Imaginemos la situación, Nuria está en la consulta con un médico que le habla en inglés a una paciente que solo entiende español. Se dan situaciones, duras, difíciles, que señalan la falta de tacto de algunos profesionales estadounidenses con pacientes que no suelen ser los más favorecidos.
Hoy en Atlantic Express viajamos con Nuria Mendoza por el sistema médico estadounidense y su reflejo literario.