Enric Jardí, a 'Noms propis'
- El dissenyador ha publicat 'Life is sho', un diari personal amb reflexions gràfiques sobre allò que més el preocupa com l'amor, la felicitat o la mort
- "Quan tens certa edat comences a pensar que la vida és curta. I, aleshores, t'adones que el que has de fer és passar-ho bé"
'Noms propis' és el programa d'entrevistes en profunditat de TVE Catalunya amb convidats amb una filosofia de vida optimista i amb la capacitat de contagiar-la. S'emet els dimarts a La 2 i està dirigit i presentat per Anna Cler, amb realització d'Esther Martínez i producció d'Amelia Tabernero.
Enric Jardí visita 'Noms propis', programa dirigit i presentat per Anna Cler, amb qui parlarà de la seva professió: "La comunicació gràfica és un concepte molt més ampli que el disseny gràfic. Hi ha molta gent que desconeix el nostre ofici i com són 'dibuixets', sembla fàcil i no se li dona gaire valor. D'altra banda, al nostre sector hi ha poc corporativisme i ens fem una mica la guitza entre nosaltres. Això passa a totes les feines que impliquin certa creació perquè tothom vol dir la seva".
Enric Jardí va néixer a Barcelona fa 55 anys i va estudiar disseny gràfic a l'escola Elisava. La seva especialitat és la tipografia, la imatge corporativa i el disseny editorial. Va començar a treballar com a dissenyador gràfic el 1983 i al 1991, al costat d'altres dissenyadors, va fundar el grup tipogràfic Type-Ø-Tones; i l'any següent, l'estudi Propaganda. Al 1998 comença a treballar en solitari. Ha estat professor a l'escola Elisava, i actualment dirigeix un màster de Tipografia Avançada a l'escola Eina. També és professor en el màster de Direcció d'Art en Publicitat de la Universitat Ramon Llull i ha col·laborat com a professor convidat en diverses universitats europees i llatinoamericanes.
Jardí també és autor de diversos llibres relacionats amb les seves especialitats. La seva última obra és 'Life is sho', un diari personal on recopila una sèrie de reflexions gràfiques que s'ha anat plantejant els últims anys. La crisi econòmica el va afectar i a partir d'aleshores, Jardí comença a pensar sobre el que realment el preocupa, com l'amor, la felicitat o la mort. "La vida és curta i el mateix títol, que si t'hi fixes també està inacabat, t'ho està dient. Quan tens vint anys no, però quan ja tens una certa edat comences a pensar que la vida és curta. I, aleshores, t'adones que el que has de fer és passar-ho bé".
Durant l'entrevista Jardí ha incidit en el què significa per a ell el disseny perquè "pensem que és donar forma a les idees, quan realment és pensar en moltes altres coses. I la comunicació gràfica és un concepte encara més ampli que el disseny gràfic. El disseny no és fill de l'art, sinó que acompanya la indústria i el comerç; per tant, allà on hi ha indústria i on hi ha comerç és on hi ha disseny. Si compares, el disseny de Barcelona és millor que el de Madrid".
