Errors comuns que es cometen amb els rosers de pitiminí

• El roser de pitiminí no vol ni fonts de calor a prop ni llum del sol directa
• Aprèn a elaborar unes saboroses xips de malva

Un roser de pitiminí amb tres flors obertes.

Possiblement, alguna vegada heu comprat o us han regalat un roser de pitiminí i se us ha mort. Es tracta d’una varietat de roser que es creu delicada. El problema, però, rau en el fet que es cometen sovint errors comuns que impedeixen que duri molt de temps. Va de Verd s’apropa a la Floristeria Rosistirem per conèixer quines són les atencions que necessita aquest petit roser.

Sara de Rosistirem mostra com cuidar un roser de pitiminí.

Els errors més freqüents

Una errada bastant estesa és pensar que necessita aigua de manera abundant i, tot i que s’ha de mantenir la terra humida, s’ha de vigilar que aquesta no s’acumuli a baix perquè es podreixen les arrels. Per evitar que això succeeixi, des de Rosistirem ensenyen un bon sistema de drenatge que consisteix a posar pedres al final per sostenir enlairat el test o usar un test amb forats. En tot cas, per saber si s’ha de regar, cal mirar si el substrat està humit o no.

També és molt important saber quina necessitat de llum requereix. El roser de pitiminí no vol ni fonts de calor a prop ni llum del sol directa, ja que les seves fulles i flors es poden cremar.

Aquesta planta se sol podar a finals d’hivern, moment en què també perd la flor. Davant aquest fet, hi ha molta gent que pensa que el roser ha mort i no és així: el pitiminí torna a florir cap al maig. Des de la floristeria també s’indica que la flor és comestible, encara que has d’anar amb compte perquè no se sap quins pesticides s’han utilitzat abans que la planta fos teva.

Així és la flor de pitiminí

El roser de pitiminí aquest nom pel fet que les seves poncelles estan agrupades. Poden ser de diversos colors: se’n troben de vermells, blancs, roses, grocs i altres tonalitats similars. Aquesta diversitat cromàtica us permetrà posar-vos creatius a l’hora de dissenyar el teu jardí. Pel que fa a ‘pitiminí’ prové de la paraula francesa ‘petit’, que significa el que el mateix vocable indica, i ‘menu’, que es refereix a menut. Per tant, ve a dir que el roser és minúscul.

Aquesta planta és una espècie de rosa enfiladissa originària de les muntanyes de la Xina. S’ha cultivat des de fa cents d’anys, la qual cosa la converteix en una de les més antigues i populars. Es tracta d’un dels rosers més petits, per no dir el més petit, i es diferencia de la resta per les seves petites flors, per la poca quantitat d’espines que el componen i la suau aroma similar a la violeta que desprèn. A més, us sorprendrà l'exuberant floració que experimenta aquest roser!

Vols saber més?

Ja tens disponible el capítol Moliconsells 6 de Va de Verd, amb més detalls de tota mena de plantes.