Siurana, l'últim reducte àrab de la conquesta cristiana a Catalunya
De Carrer
- Siurana, a Tarragona, conserva les empremtes del seu passat musulmà
- Els imprescindibles de la Rambla de Sant Feliu de Guíxols
La dirección de esta página ha sido copiada en su portapapeles
Al cor del Priorat, a Tarragona, es troba Siurana. Aquesta petita població destaca per la seva bellesa natural i per ser l'escenari d'un dels episodis més rellevants de l'edat mitjana a Catalunya. Aquest indret va ser l’últim territori musulmà conquerit pels cristians i es va convertir en un símbol de resistència. Avui dia, continua sent una joia històrica per descobrir. Nerea Sanfe, presentadora de De Carrer, l'ha visitat per conèixer de prop l'empenta àrab en el municipi.
Un fortí inexpugnable
Durant segles, Siurana va ser un enclavament estratègic dins de la Catalunya islàmica. La seva posició elevada i envoltada de penya-segats la convertia en una fortalesa gairebé impenetrable. Segons l’historiador Eduard Juncosa, "Siurana no només era un punt de control militar, sinó també un centre administratiu important dins del sud de Catalunya."
“La caiguda de Siurana va marcar el final definitiu de l’al-Àndalus a Catalunya“
Aquest petit regne musulmà formava part d’un valiat, una demarcació governada per una mena de rei, i va mantenir-se sota domini islàmic fins que les tropes cristianes, liderades pel comte Ramon Berenguer IV, van posar fi a la seva independència a mitjans del segle XII. "La caiguda de Siurana va marcar el final definitiu de l’al-Àndalus a Catalunya", comenta Juncosa. Així es va posar fi a segles de presència islàmica en el territori.
El comptat de les Muntanyes de Prades va ser creat pel rey Jaume II com a regar pel seu fill Ramon Berenguer
Amb la conquesta de Siurana, es va completar la incorporació de la Catalunya Nova al domini cristià. Després de la caiguda, la vila i el seu territori van passar a formar part del comtat de les Muntanyes de Prades, creat pel rei Jaume II per al seu fill petit, l’infant Ramon Berenguer. Aquest comtat es va convertir en un territori clau dins de la reorganització feudal de la zona.
La llegenda d'Abdelazia
Entre els relats més coneguts de Siurana hi ha la història d’Abdelazia, la filla de l'últim governador musulmà. Segons la llegenda, convençuda de la seguretat de la seva fortalesa, va jurar que mai veuria caure Siurana en mans cristianes. No obstant això, quan una fletxa va traspassar la seva taula durant un banquet, va comprendre que la derrota era imminent. En un acte desesperat, va muntar a cavall i es va llançar al buit des d’un penya-segat abans de presenciar la caiguda de la seva ciutat.
Avui dia, Siurana continua captivant visitants amb les seves vistes espectaculars, el seu castell en ruïnes i les històries que perduren en la memòria col·lectiva. A més de la seva importància històrica, és també un destí popular per als amants de l’escalada i el senderisme gràcies als seus paisatges imponents. Amb cada pedra del seu llegat, aquest poble recorda l’últim episodi de la presència islàmica a Catalunya i el seu paper en la història del país.
