110 anys del naixement de Salvador Espriu: coneix el pensament, expressat a les seves entrevistes
- Espriu tenia molt clares les idees sobre la vida, la mort i la literatura: res millor que escoltar-ne les entrevistes, ara que fa 110 anys del seu naixement
- Recuperem enregistraments del nostre arxiu, inèdits des de la seva emissió fa dècades, i en recuperem d'antics, en millor qualitat
FRANCESCA PUIG
Per a Salvador Espriu, els conceptes de vida o mort, els premis i distincions o la paraula escrita o parlada, són conceptes molt clars i possiblement molt diferents del que poden pensar alguns dels seus lectors. La vida és per comprometre's, la mort, inexorable i sempre present, les distincions, menys importants que l'obra, la paraula escrita, seguidora necessària de la parlada, sense permetre cap paraula grollera.
Espriu va néixer a Santa Coloma de Farners el 10 de juliol del 1913, ara fa 110 anys, i hem considerat aquesta data per recuperar enregistraments del nostre arxiu, inèdits des de la seva emissió fa dècades. També en recuperem d'antics, en millor qualitat.
L'escriptor mai satisfet, fins al final
Primer de tot, us convidem a escoltar Espriu en una entrevista que li va fer l'escriptora Maria Antònia Oliver al programa Set dies. La Universitat de Barcelona acaba d'anunciar que el l'investirà doctor honoris causa i l'acaben de proposar per al Premi Nobel de Literatura.
Espriu explica que veu la literatura de manera global, i que l'escriptor ha d'estar 'al servei de la seva comunitat', i 'mai satisfet del seu treball', perquè 'fins a la mort no passa de ser un aprenent'. De la llengua, considera que 'no s'ha de tenir por: cal vetllar per la puresa idiomàtica sense encotillar-la' i seguir l'evolució de la llengua parlada.
La llarga entrevista amb justificació
El poeta Salvador Espriu va accedir a ser entrevistat a un programa en castellà, el 1976. Era A fondo, el mític programa presentat per Joaquin Soler Serrano. Mític perquè aquelles entrevistes de mitjans dels anys 70 són un pou de dades per a historiadors, sociòlegs i tothom qui vulgui conèixer el nostre passat pròxim.
En iniciar l'espai, Espriu aclareix per què ha acceptat participar-hi. I després, en una conversa interessantíssima sobre un dels més grans poetes de la llengua catalana, parla de la seva vida i de la seva obra. Concretament, parla de l'herència intel·lectual i humana rebuda dels seus pares, dels seus records d'infantesa, de la malaltia que li va deixar una salut dèbil per tota la vida, de la mort de dos germans i dels col·legis on va estudiar. No el coneixeríem prou si no escoltéssim com li va anar a la Universitat, als anys 30, qui va tenir de mestres i què hi va fer: és una part importantíssima de la seva vida.
Pel que fa a les publicacions, parla -és clar- de les primeres. 'Israel', escrit el 1929 en castellà, als 16 anys, i que és un recull d'estampes bíbliques sobre Jesús de Natzaret, endreçades per temes seguint la càbala, és a dir, les teories místiques del judaisme. Mireu com escrivia Espriu, tan jove!
'I el cap de Joan, el Baptista, fou segat. Així va morir el Precursor. Callà la veu que parlà als homes en el Desert. Més quedà la seva ensenyança, com a formidable herència. I Algú va recollir-la: una altra Veu més clara, més precisa, més plena de veritat, es va alçar, consumant plenament l’antic símbol d’Israel, la Idea Monoteista. En els llavis del Gran Rabí, les paraules terribles de Joan es van truncar en paraules de Misericòrdia i benaurança. Però els adoradors de Mamon, de Baal; l’odi, la venjança, la luxúria, la maldat, tots els instints i passions inconfessables de la bèstia humana ofegaren aquestes paraules gairebé proferides. I s’aixecà en el Gòlgota una Creu. Encara, en el Desert, en les tòrrides planes, bressol d’una raça, la veu de Joan, el Baptista, clama els homes'.
Aquesta traducció de l’original en castellà és d'Eduard Martín, alumne de 2n de batxillerat de l’IES Santa Eugènia, supervisat per Dolors Vilamitjana i Carandell, professora del Departament de Català.
'Israel' es va editar en català. De 'Laia', explica que va rebre crítiques molt dures pel català que hi va emprar i que la va corregir moltes vegades. De 'Les hores' de 1934, que va refer moltes vegades, i de 'Les cançons d'Ariadna', de la claredat i dificultat, claus a la seva poesia, i d'altres gèneres que va fer servir, com la narració i la dramatització. De 'La primera història d'Esther', que és considerada una de les seves obres més difícils.
Deixa clar Espriu, a l'entrevista de Soler Serrano, amb la seva veu tranquil·la però ferma, que la seva vida és dedicació a l'aprenentatge i l'ús del català, al seu poble, la seva nació, la seva cultura. No es desdiu del que va viure durant la guerra i del seu pensament republicà, del que és la catalanitat i la relació amb altres pobles ibèrics.
Un caràcter aparentment distant
Com ens van explicar Glòria Roig i Sergi Castelar al seu treball 'Espriu, indesinter', el poeta és 'un escriptor difícil i un personatge, com es pot comprovar en el material d’Arxiu de TVE, aparentment un xic distant i inaccessible. Aparentment.
Etern candidat per part dels intel·lectuals catalans al Premi Nobel de Literatura, la seva candidatura es va presentar diverses vegades. TVE Catalunya va fer una sèrie de tres capítols sobre l'inventor Alfred Nobel, com s'escullen es premiats i la figura d'Espriu, que llegeix els seus poemes i parla, en uns jardins, amb l'esciptora Carme Riera.
Arenys, la Sinera d'Espriu i de la literatura catalana
No podem pretendre conèixer el poeta d'Arenys de Mar sense conèixer Sinera. Fem-hi cap, si més no amb dos reportatges. Al primer, coneixem Pep Quintana quan ja fa més de 10 anys que explica als alumnes catalans la poesia de l'autor, des dels mateixos indrets que l'han inspirat. La visita al cementiri és el plat fort del recorregut.
El mateix Quintana ens va explicar, al programa Teleuna, com era la rura 'Arriba't a Arenys'. Arenys és mol més que Espriu, però ell no seria sense Arenys.
Trobareu moltes més entrevistes i moments de la vida d'Espriu, en les seves pròpies paraules, al recull que hem preparat a rtveplay.cat, clicant aquí.
I si us ve de gust una obra de teatre de l'autor d'Arenys de Mar, podeu veure Tereseta que baixava l'escaleta, la recitació de Setmana Santa o Conversió i mort de Quim Federal.
