Enlaces accesibilidad
Entrevista a Javier Martín Vide, expert en canvi climàtic

"Estius més llargs i onades de calor que arriben abans"

  • Estem davant d'una possible onada de calor a ple mes de maig, un fenomen meteorològic extrem cada cop més habitual
  • Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física a la Universitat de Barcelona adverteix que estem vivint una nova realitat climàtica
     

Per

Entrevista a Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física a la Universitat de Barcelona

Estem a mitjans de maig, però ja fa una calor pròpia de l'estiu. Aquesta setmana moltes comarques de l’interior assoliran temperatures de 30 a 35 ºC, però pel cap de setmana es preveuen registres de rècord al maig, de fins a 40ºC . Els experts en canvi climàtic ens adverteixen que els hiverns ja són més curts i els estius més llargs. Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física a la Universitat de Barcelona assegura que estem vivint una nova realitat climàtica.

A les portes d'una onada de calor al maig?

La temperatura mitjana de les màximes al maig al pla de Lleida se situen al voltant dels 25 ºC, però aquest cap de setmana es preveuen valors de 35 a 40 ºC. Per tant, estem davant d’un episodi que ens pot deixar temperatures entre 10 i 15 graus per sobre les habituals per l’època: “Estas temperaturas previstas situarían el episodio como una auténtica ola de calor como las que se pueden vivir durante los meses centrales del verano”, apunta Vide.

La costa, al marge de la calor extrema. Per què?

Durant el mes de maig l’aigua del mar encara està fresca, entorn els 16 a 19º C. L’efecte termoregulador de les aigües marítimes impedeixen que la temperatura s’enfili arran de mar. En canvi, a la que ens allunyem uns quilòmetres cap a l’interior, les temperatures es disparen. Segons Vide, cal recordar que “durante la segunda mitad del mes de mayo, el día tiene la misma duración que a principios de agosto, con lo cual la jornada es muy larga y si la insolación es alta, las temperaturas pueden dispararse mucho”.

Estem davant d'una “nova realitat climàtica”

La temperatura de l’aire ha pujat de forma substancial. Un escalfament global que en els darrers anys ha anat acompanyat d’una major freqüència i intensitat dels extrems climàtics i meteorològics. Vide assegura que des del 2017 fins a l’actualitat, les onades de calor són cada cop més freqüents i intenses: “Verano tras verano anotamos récords de temperaturas máximas en muchos lugares de la península ibérica”.

Estius més llargs i hiverns més curts

L’escalfament del planeta també comporta una disminució temporal de l’hivern que ja és més curt i menys fred. Això es tradueix amb un avançament de la primavera i, per tant, de l’estiu. L’estació estival es perllonga i s’allarga fins a l’octubre i, per tant, la tardor també queda reduïda en menys setmanes. Això acaba donant més marge temporal a patir onades de calor“Las olas de calor pueden llegar antes que habitualmente. Siempre pensábamos en julio y agosto, ya hemos tenido en junio, y ahora incluso este 2022, a finales de esta semana, probablemente tengamos que calificar este episodio de ola de calor auténtica”, avança Vide.

Un futur també més sec i amb menys recursos hídrics

El futur que ens espera serà més càlid, però també més sec, especialment a la conca del mediterrani: “La próxima década tendremos temperaturas más altas, no hay ninguna duda. La lluvia va a tender a ser más escasa. Se dibuja un país más seco y cálido”. Un panorama climàtic desolador que tindrà greus conseqüències sobre el territori. comportant una reducció dels recursos hídrics i, en conseqüència, la vegetació s'haurà d'adaptar. Els boscos perdran vitalitat i, en molt indrets, seran substituïts per matolls.

L’emergència climàtica ja és una realitat

Canvis en els ecosistemes, més onades de calor, episodis meteorològics extrems.... El procés de canvi climàtic ja s’ha iniciat. Durant les pròximes dècades aquest canvi serà més clar i evident. Vide es mostra preocupat ja que estem davant d’una situació difícil de revertir: “El sistema climático presenta una alta inercia y no cambia de hoy para mañana, aunque cambiáramos nuestro modelo socioeconómico basado en la quema de combustibles fósiles y en las emisiones de dióxido de carbono en la atmosfera”. En definitiva, si demà mateix deixéssim d’emetre gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, la temperatura continuaria pujant durant unes dècades.

Estem a temps de revertir la problemàtica?

Tal com diu el lema del darrer informe de l’IPCC, és “ara o mai”. Encara som a temps. Ara bé, cal intentar que l’escalfament global sigui el mínim possible. Per què això sigui així, cal un esforç majúscul durant l’actual dècada“Tenemos que reducir más de un 40% nuestras emisiones antes del 2030, para llegar a mediados de siglo con la deseada neutralidad de carbono”.

Les illes de calor, un nou risc climàtic per la salut

Amb l’escalfament del planeta, les ciutats mediterrànies com Barcelona presenten un “plus de gravetat”, sobretot quan arriba una onada de calor. En els centres urbans de les grans ciutats es presenta un fenomen local conegut com illa de calor. Durant la nit, els centres de les ciutats són més càlids que els barris perifèrics. Per tant, durant una onada de calor, les nits al centre de Barcelona, per exemple, són càlides o nits tropicals, és a dir, amb temperatures mínimes per damunt dels 20 ºC. Ara bé, darrerament han augmentat el nombre de nits tòrrides, és a dir, per damunt dels 25 ºC durant tota la nit.

Les altes temperatures nocturnes tenen conseqüències negatives sobre la salut de les persones. Les més vulnerables són aquelles que pateixen malalties cròniques o d’edat avançada: “Si no descansan bien se debilitan, aumentan los ingresos hospitalarios y se incrementa la mortalidad, especialmente si son personas con pobreza energética”, segons l’expert. Per tant, l’escalfament global a les grans ciutats es converteix en un problema de salut pública.

Què és i com reduir l’efecte de l’illa de calor?

L'illa de calor és un fenomen local que modifica el clima per causa d’una ciutat. En les grans conurbacions urbanes trobem diverses fonts que alliberen calor, com per exemple dels motors dels vehicles, de les entrades del metro, les calefaccions o de l’enllumenat públic. També s’acumula calor en els edificis construïts per materials amb una alta capacitat calorífica. Per atenuar aquests efectes, segons Vide, cal enverdir les ciutats incrementant els jardins, parcs i zones verdes. La construcció de terrats verds i canviar l’asfalt per un sòl més permeable on l’aigua pugui quedi retinguda generant frescor són altres iniciatives per mitigar els efectes de l’illa de calor.