Els ajuntaments demanen compensacions per l'anul·lació de l'impost de plusvàlues
- El Tribunal Constitucional anul·la la fórmula de càlcul del tribut
- El municipalisme alerta que l’anul·lació suposa una estocada a la seva suficiència financera
- Hisenda ja prepara una revisió del tribut que ofereixi seguretat jurídica
La decisió del Tribunal Constitucional de deixar fora de joc l’impost de plusvàlues suposa un cop molt dur als comptes dels ajuntaments. Només el 2019, van recaptar prop de 2.500 milions d’euros a tot l’estat, més de 500 a Catalunya, gràcies a aquest tribut. Ara caldrà veure si el ministeri d'Hisenda és capaç de reformular l'impost per garantir la seva constitucionalitati si els ajuntaments no es veuen obligats a haver de retornar el que s'ha pagat "de manera injusta" segons alguns economistes.
Segona font d’ingressos dels ajuntaments
L’Associació Catalana de Municipis considera que “la sentència dona el cop definitiu” a les hisendes locals i adverteix que afecta directament la seva suficiència financera quan s’estan elaborant els pressupostos de l’any vinent.
El president de l’ACM i alcalde de Deltebre, Lluís Soler, denuncia que són víctimes dels “defectes d’una llei estatal” i recorda que és la segona font d’ingressos més important pels consistoris després de l’IBI. Així, demana a Hisenda “alguna solució transitòria i ràpida" per evitar que es vegin afectats els serveis públics.
A Barcelona, el mateix alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha demanat a l'executiu de Sánchez "que passi de les paraules als fets i plantegi les reformes legislatives necessàries".
Barcelona perdrà 182 milions
L'Ajuntament de Barcelona perdria 182 milions d'euros, contemplats en el projecte de Pressupostos municipals per a 2022. L'alcaldessa Ada Colau considera la xifra preocupant, diu que confia en el compromís de solució per part del ministeri d'Hisenda, però reclama que s'aprofiti ara per millorar l'infrafinançament dels Ajuntaments. En aquest sentit ha recordat que com a administració de proximitat donen resposta amb només el 15 % dels diners públics, a totes les demandes dels ciutadans.
Possibilitat de recuperar el que s'ha pagat
De moment, el Ministeri d’Hisenda està analitzant la sentència, però assegura està treballant ja en un esborrany per garantir la constitucionalitat del tribut que pugui oferir seguretat jurídica tant als contribuents com als ajuntaments.
L'economista Gonzalo Bernardos defensa que l'administració intenta fer "el gandul" en impostos com el de la plusvàlua: "Els impostos no volen ser justos, volen ser fàcils de recaptar", assegura. En una entrevista al Cafè d'idees amb Gemma Nierga, explica que "el mètode de càlcul dona molta importància al nombre d'anys que tens el pis", en referència a aquest impost que el TC ha declarat inconstitucional.
El professor d'economia de la UB considera una única opció als que esperen no pagar l'impost de la plusvàlua: vendre el pis. I veu "possible" que es pugui recórrer al que s'hagi pagat "de manera injusta" amb l'impost de la plusvàlua.
Anul·lat el sistema de càlcul de l'impost
La discussió sobre la constitucionalitat de l’impost de plusvàlues ve de lluny. De fet aquesta és la tercera sentència que dicta el TC des de 2017. Els magistrats argumenten que no es pot obligar al pagament d'aquest impost si no hi ha hagut increment real del preu del terreny, i la plusvàlua determina que sempre hi ha aquest increment, amb independència de si s'ha produït i de quina ha sigut la quantitat real.
Aquest és doncs el cop definitiu a l'impost, després que l'Alt Tribunal es pronunciés dues vegades més en el passat, sempre en contra d'aquesta taxa. La totalitat de la sentència es publicarà els dies vinents, però el Constitucional ja ha volgut deixar clar que no afecta les resolucions anteriors a aquesta, per evitar el caos que pot suposar una sentència tan transcendent.
La sentència del TC obliga a Hisenda a reformar l'impost de les plusvàlues
